La pandèmia s’ha acarnissat amb les famílies monoparentals o en situació més vulnerable, segons la FEDAIA

L’entitat reclama més recursos i coordinació per donar resposta a l’impacte emocional “sever” dels infants durant la crisi sanitària

Text: Social.cat / AMIC

La pandèmia s’ha acarnissat amb les famílies més vulnerables i, sobretot, amb les monoparentals que estan encapçalades per una dona. La FEDAIA ho posa en evidència en el seu darrer informe, que avalua l’impacte de la pandèmia entre els infants i els adolescents, i conclou que les conseqüències emocionals són “severes”. Per això, reclama a l’administració més coordinació i més recursos.

L’estudi, elaborat pel Grup de Recerca GRISIJ de la Universitat de Barcelona, per a la FEDAIA i la Diputació de Barcelona, es va realitzar durant els mesos que hi va haver més restriccions. Ara, un any després del primer confinament, els experts apunten que calen un seguit de millores en l’atenció a la infància i l’adolescència per revertir les conseqüències psicològiques i socioecònomiques que la crisi sanitària ha tingut. I apunten que els serveis d’atenció han hagut de «doblar esforços» per atendre unes famílies amb greus problemes econòmics i d’organització.

Rutines trencades i violència intrafamiliar silenciada |

D’una banda, la FEDAIA detalla amb xifres quin grau de suport necessitaven les famílies en l’àmbit emocional durant la pandèmia i demostra que, en una escala de zero a set, necessitaven ajuda del 6,29. Així, en els entorns amb més vulnerabilitat, els serveis han detectat un augment de les afectacions en la salut mental de les famílies, sobretot de les famílies monoparentals encapçalades per mares. Segons l’estudi, més de la meitat (un 55%) de les llars més afectades per l’impacte de la Covid-19 estan conformades per mares soles amb fills i filles. També les famílies nombroses han patit més l’impacte, en un 39%.

Una altra conclusió a la qual han arribat els serveis que atenen aquestes famílies és que l’estabilitat mental de les persones progenitores afecta directament la salut mental dels nens i nenes al seu càrrec. I en aquest sentit alerten també que hi pot haver hagut casos de violència intrafamiliar, sobretot de gènere, i que la situació d’aïllament les hauria silenciat. Els equips que vetllen per la salut de la infància alerten que la pèrdua del contacte presencial entre aquests infants i els tutors institucionals, l’escola o els centres de salut els ha situat en una situació de més risc.

Les necessitats bàsiques, en perill |

Alhora, la FEDAIA també detecta que les necessitats bàsiques i tecnològiques han estat en perill durant la pandèmia. Les principals preocupacions de les famílies són la falta d’ingressos i la precarietat laboral, i la falta de recursos per a l’alimentació i els serveis bàsics i la incapacitat de dotar els seus fills i filles dels recursos tecnològics per seguir la seva escolarització. En tots els casos, el grau d’atenció ha superat el 5,4 en una escala de zero a set.

Aquest últim punt posa en evidència, segons l’informe, un agreujament de la segregació escolar i una bretxa entre les famílies amb més recursos i les que en tenen menys. “Això ha retallat considerablement la igualtat d’oportunitats”, apunta la FEDAIA a l’informe, que alerta que l’educació a distància “precisa de l’acompanyament de tutors en la infància, circumstàncies que no són compatibles en tots els entorns familiars”. Els serveis també han detectat que alguns adolescents han patit un procés d’aïllament social arran del confinament estricte i que, en alguns casos, han desenvolupat addicions a les pantalles i rebuig a la socialització fora de la llar.

La demanda d’un debat profund en el sector |

«Un dels principals problemes que s’han trobat els equips a l’hora de prestar l’atenció a les famílies dels infants han estat els recursos telemàtics amb els quals s’hi havia de comunicar», avisa la federació a l’informe. En el 84% dels casos, per falta de recursos de les mateixes famílies, d’equips o connectivitat; i en el 78%, per carències en l’alfabetització digital de les figures parentals.

Un altre dels problemes que assenyalen les entitats de la infància i l’adolescència és la falta de coordinació amb l’administració, tant pel que fa als serveis educatius com als sanitaris respecte el protocols de la Covid-19 i respecte la salut mental. En aquest sentit, els equips de treball han notat una davallada de la coordinació quan l’atenció va passar a ser a distància.

Per tot plegat, el sector reclama un debat entre tots els actors implicats en la atenció la infància i l’adolescència de famílies en situació de vulnerabilitat, millorar els sistemes de detecció de risc i violència en situacions de confinament, articular noves formes de coordinació entre tots els serveis per optimitzar els recursos i tenir cura de les persones professionals que s’ocupen d’aquests serveis.