La Font d’Hèrcules la més antiga de Barcelona torna a lluïr a Gràcia

Font d’Hèrcules al passeig de Sant Joan. Fotografia: Ajuntament de Barcelona

Molts de nosaltres l’hem vist diàriament a la cruïlla del Passeig de Sant Joan amb el carrer Còrsega al districte de Gràcia. Hi hem passat desenes de vegades i ara després d’una recuperació i neteja la podeu tornar a gaudir amb tota la seva esplendor.

Des de l’any 1802 que llueix al Passeig de Sant Joan, però tants anys de vida, deixen empremta i fa uns mesos l’Ajuntament de Barcelona va creure que era necessari restaurar-la, així doncs amb un pressupost de 72.000€ es va dur a terme una neteja general de les superfícies per eliminar-ne l’òxid, restaurar els medallons de marbre i fer el rejuntament i la impermeabilització de diversos elements.

La font |

La font té es sustenta sobre una base que fa d’estany, i al mig s’aixeca un monument format per un pilar que sosté la figura dempeus d’Hèrcules despullat, recolzat sobre un garrot i amb la pell del lleó Nemea al braç esquerre. A banda i banda de la base del pilar hi ha dos lleons que sostenen una esfera amb les potes davanteres i brollen aigua per la boca. També surt aigua d’una petita figura de dofí alat, i al centre del conjunt es forma una cascada formada per quatre basses semicirculars que aboquen aigua una damunt l’altra. A mitjana alçada del pilar hi ha, a cada costat, dues serps entrellaçades. Pel que fa al pedestal de la figura d’Hèrcules té cara al mar, un medalló ovalat de marbre blanc amb el retrat de Carles IV i Maria Lluïsa en baix relleu, i a la banda muntanya un altre també de marbre blanc amb l’escut de la ciutat de Barcelona.

Els materials |

La font d’Hèrcules està esculpida amb la pedra de la muntanya de Montjuïc, això fa que sigui una pedra molt porosa i per tant amb el pas dels anys hagi anat absorbint diversos residus que van fer que la pedra canvies de color. Així doncs gran part de les tasques de restauració han consistit per una part fer desaparèixer les marques d’òxid de la mateixa pedra, restaurar les peces de pedra i marbre que ho necessitaven i alhora restaurar algunes de figures ornamentals que amb els anys havien desaparegut o s’havien trencat. La fon va ser dissenyada per Salvador Gurri i esculpida per Josep Moret.

Font d’Hèrcules al desaparegut passeid de l’Esplanada. Fotografia: Ajuntament de Barcelona

La història de la font |

La font d’Hèrcules és la font més antiga que encara conserva Barcelona i porta gairebé dos segles, tot i que l’espai triat per a la seva inauguració va ser al passeig de l’Esplanada o passeig Nou; ubicat entre la Ciutadella i la ciutat després que el barri de la Ribera fos enderrocat l’any 1716. La font es va instal·lar a l’extrem nord del passeig el 1802. Quan la zona que ocupa l’actual Parc de la Ciutadella es va transformar i per tant va desaparèixer el passeig de l’Esplanada l’any 1881, es va decidir traslladar-la a un altre espai actualment desaparegut de la ciutat com era al costat del Palau de Belles Arts ubicats pràcticament a la part final del Passeig Lluís Companys on fins fa poc hi havia els Jutjats de Primera Instància d’avant del Castell dels tres Dragons al parc de la Ciutadella. Finalment l’any 1928 i a causa de diverses obres i remodelacions urbanístiques a causa de l’Exposició Universal de 1929, la Font d’Hèrcules va trobar el seu espai definitiu a Gràcia.