Fotografia: Plaça Joanic i terrenys de Cal Comte. 1930. Fotògraf Josep Barrillón. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

L’extensa finca de Cal Comte, també coneguda com Torre del Comte de Santa Coloma, era una de les més grans de Gràcia amb prop de 100.000 m2. Els terrenys ocupaven un àmplia zona que podríem més o menys situar entre els actuals carrers Providència, Escorial, Travessera de Gràcia i Sardenya. En aquell moment els punts de límit eren el Torrent de Cal Comte (pel carrer Escorial), el Torrent d’en Mariné (pel carrer Sardenya) i el Camí de la travessera (per la Travessera de Gràcia).

L’any de construcció de la masia cal situar-lo el 1645 i l’any d’enderroc el 1957. La família originària al segle XVII foren el matrimoni Peguera-Aimeric. Més endavant el 1699 la propietat passaria a mans d’Andreu Queralt, quart Comte de Santa Coloma i de qui derivaria el nom alternatiu de Torre del Comte de Santa Coloma o molt més difós Cal Comte. Fou ell qui transformà els terrenys en jardins, camps i boscos. De fet, la finca de Cal Comte va arribar a disposar d’extensos camps de blat, vinya (s’hi elaborava vi) i horts diversos on es cultivaven productes que es venien després al Mercat de la Llibertat. Alguns dels arbres que s’hi podien trobar eren ametllers, avellaners, castanyers bords, figueres, nesprers, pins, etc. També comptava amb un hivernacle i jardins amb escultures i brolladors d’aigua.

“Qui cuidava aquests camps i horts, el masover, era el meu avi, Segimon Angelet Portet. Hi va viure amb la família fins que van enderrocar la finca l’any 1957. La meva mare hi va néixer i jo hi vaig jugar”. Aquest és el testimoni de la Montserrat Cervera Angelet, neta dels darrers masovers. Efectivament fou la família Angelet qui va tenir cura de la finca en els seus darrers 60 anys.

La finca va tenir una característica avinguda amb palmeres, una mena de camí d’accés que transitava des de l’entrada principal enreixada situada a la Travessera de Gràcia davant de Ca l’Arqué (una altra masia situada entre el Passeig de Sant Joan i Roger de Flor, cantó mar) fins a la porta d’entrada de l’edifici principal. Un altre element característic era l’extensa tàpia, que feia de frontera dels terrenys de conreu amb l’exterior, i estava situada al llarg de l’actual Plaça Joanic i carrer Escorial. A la foto que acompanya aquest article es pot apreciar perfectament.

Fotografia: Façana de la Masia de Cal Comte. 1946. Fotògrag Miquel Brasó. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Com pràcticament totes les masies del Pla de Barcelona, Cal Comte tenia la façana principal orientada a mar. A la façana oriental hi havia una escalinata doble que baixava des de la terrassa cap als horts i a uns castanyers. Aquesta part de la casa es tractava d’un petit edifici adossat a la construcció principal a sota del qual hi havia un porxo. L’interior de la casa era sumptuós. A la planta baixa hi havia estances pels amos i també l’habitatge pels masovers, a més d’una capella. El menjador era a la planta noble. Una de les habitacions s’anomenà “l’habitació de la reina” perquè la reina Isabel II hi pernoctà en una ocasió durant una visita a Barcelona.

Cada 15 de maig es celebrava a Cal Comte la festivitat de Sant Isidre, patró dels pagesos, i durant l’any es guardaven a la finca les banderes i guarniments que s’usaven pel seguici que desfilava fins als Josepets de la Plaça Lesseps per a la missa.

Durant la Guerra Civil, Cal Comte va convertir-se en una residència d’avis i de nens refugiats procedents molts d’ells del nord d’Espanya en trànsit cap a França. Allà hi va treballar d’infermera, i també s’hi va allotjar, la Neus Català, activista antifeixista i membre de les Joventuts del PSUC durant la guerra, a més d’una de les supervivents del camp de concentració nazi de Ravensbrück. La Neus Català va descriure Cal Comte com “una casa de camp preciosa, tocant a la Travessera de Dalt”.

Després de més de 300 anys d’existència, Cal Comte va anar perdent terreny progressivament i ràpidament arran de la urbanització en el sector més oriental de Gràcia, avui conegut administrativament com a Gràcia Nova, culminant amb l’enderroc de la masia el 1957. En el seu emplaçament es va construir l’any 1962 el grup d’habitatges Escorial, per part dels arquitectes Oriol Bohigas, Francesc Mitjans, Antonio Perpiñá, Josep Maria Ribas, Manuel Ribas, Josep Alemany i Josep Maria Martorell, molts d’ells membres del Grup R. Per primer cop després de la Guerra Civil, i seguint en certa manera els preceptes del GATCPAC, es va crear una alternativa a la mansana tancada, d’avantguarda i racionalista, un paradigma de l’arquitectura contemporània a la ciutat i Premi FAD l’any 1962.

Text: Jaume Brunet Papiol

Projecte de recuperació a xarxes de la memòria històrica del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova.
Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, Història Memòria Patrimoni

Podeu consultar les pàgines oficias a Facebook i a Instagram.