A la sisena va ser la bona per a la Gina Pont. Dissenyadora gràfica en una agència de publicitat i apassionada de la il·lustració, havia quedat tercera al concurs de cartells de la Festa Major de Gràcia de 2021. L’any passat no hi va participar però l’orgull de gracienca la va empènyer a intentar-ho novament, en aquesta ocasió amb èxit. Formada a l’Elisava i practicant de l’urban sketching, enfoca l’art com una desconnexió. “Acabo la feina i em poso a dibuixar; si fos d’una altra manera estaria treballant i treballant”. Té 30 anys i les seves creacions es poden veure a Gina_pont (Instagram) i a la seva pàgina web.
D’on prové la idea de presentar-se al concurs?
Perquè he nascut a Gràcia, sóc de Gràcia de tota la vida i no m’hi vaig presentar per guanyar-lo sinó perquè és l’orgull de representar la festa major.
Tenia alguna font d’inspiració concreta?
Saul Bass, dissenyador de crèdits de pel·lícules que a partir d’un estil plàstic de quadrats i formes geomètriques componia de manera minimalista un escenari. Usava les formes geomètriques no perfectes al 100% sinó una mica irregulars, imitant el traç del pinzell o del que fos. Cada any veig el veïnat guarnint els carrers i utilitza molts papers, ampolles, cartrons… volia traslladar al cartell aquesta part orgànica, no que fos quelcom purament perfecte. Bass fou pioner en l’aposta per tal que els crèdits de les pel·lícules fossin més que un text en pantalla i es convertissin en art, jugava amb les tipografies; va intervenir en ‘Vértigo’ de Hitchcock, ‘Anatomia d’un assassinat’ d’Otto Preminger…
Guanyar va ser una sorpresa?
Quan portava un parell d’anys participant-hi pensava que potser guanyaria en la següent ocasió. Després de sis anys ho vaig fer més per orgull i aquesta vegada tenia menys pressió, no m’esperava guanyar.
Com va anar el procés d’elaboració?
Cada any trencava amb l’estil del cartell anterior que feia: un era més de degradats, un altre més manual, l’altre digital… Vaig començar amb la parella ballant swing; m’agrada molt Mr. Andreu i el cartell amb què va guanyar perquè en comptes de representar tot l’escenari havia agafat parts petites de Gràcia. Amb les cames del swing volia agafar un detall, vaig començar a jugar, vaig anar afinant i al final em va sortir sol; ho vaig fer amb l’Ipad.
A què respon la tria del groc i el blau com a colors principals?
L’escut de Gràcia té aquests colors però els vaig apujar una mica més perquè combinessin amb el negre.
De quina manera definiria el cartell?
Representa la multiculturalitat de la festa, la feina del veïnat, les tradicions i activitats, nens, joves, grans… La festa no és un sol element, per exemple a Badalona es crema el dimoni però a Gràcia va des dels castellers fins al ball de swing o els qui guarneixen els carrers. Des dels més petits fins als més grans, ho inclou tot i això és el que volia transmetre.
Les reaccions de la gent han estat positives?
En general sí; pel que fa a la noia del mocador just quan era a l’escenari rebent el premi un home em va preguntar què representava i per a mi és una feinera però per a ell una castellera. Vaig pensar que podia ser-ho, encara que jo no hi hagués pensat. És l’única cara que hi apareix, no volia entrar en un tema de gèneres però volia reflectir la dona treballadora.
També es dedica a l’urban sketching, en què consisteix?
Es tracta de dibuixar en directe diferents punts de la ciutat amb materials com el rotring o l’aquarel·la. Un esbós, un apunt a la ciutat, som una gran comunitat d’artistes d’una disciplina que es va iniciar a Seattle i s’ha anat estenent. Ens trobem en un punt concret de Barcelona per compartir-hi el nostre art, no per guanyar diners. Ens hi asseiem, dibuixem una o dues hores, quan acabem deixem les obres a terra, ens fem una fotografia final i la pengem a Instagram.
Text: Carles Batalla
