Es publica el llibre «NACIMOS SUPERVIVIENTES-Voces silenciadas» de Teresa Vergés

L’escriptora Teresa Vergés acaba de publicar la versió en castellà del poemari «ENTRE SUPERVIVENTS – Una veu per als que no poden parlar», ara titulat «NACIMOS SUPERVIVIENTESVoces silenciadas«. Aquesta nova versió incorpora nou poemes nous, així com més il·lustracions i continguts; desglossats en els capítols: Maltractament, Abusos, Violació, Menyspreu, dedicat al col·lectiu LGTBIQ+ i un Epíleg. El llibre està editat per Amazon, en format paper imprès i enformat Kindle. El podeu trobar en aquest ellanç.

El llibre i les històries |

«NACIMOS SUPERVIVIENTES» és un llibre de pensaments poètics, nascuts a través de les experiències personals de l’autora, i de les experiències de moltes altres dones que van tenir la generositat de compartir amb ella les seves doloroses històries. Uns textos que mostren la més crua i absoluta veritat. L’autora també vol reflexionar sobre moltes situacions que, malgrat no ser considerades dins de la categoria de violència, comporten constants accions de menyspreu i maltractament que poden arribar a denigrar tant o més, ja que no mostren signes visibles que alertin de la seva existència.

Segons Teresa Vergés «M’agradaria pensar que, com més conscients siguem d’aquesta realitat que es manté soterrada, potser serà possible sensibilitzar a una societat que prefereix pensar que, la violència masclista, pertany a «accidents» aïllats, sense voler reconèixer que conviu al nostre costat, en el nostre mateix entorn, i que, malauradament, el poden patir qualsevol dona, adolescent o indefensa criatura». I contigua «Potser com més elements tinguem al nostre abast per a reconèixer i desemmascarar als agressors/maltractadors, que s’amaguen entre nosaltres, de més armes disposarem per a enfrontar-nos a la barbàrie. Aquest llibre està dedicat a les dones, als homes que tinguin la voluntat d’entendre els sentiments de les dones que passen per situacions extremes i als joves perquè prenguin consciència de la depravació que s’amaga en el món en què viuen. Potser és a les seves mans curar les moltes ferides que resten obertes. La meva voluntat seria que aquest treball pogués ser d’alguna utilitat; que a més de conscienciar, aportés, mitjançant vivències reals d’algunes dones, una mica de llum sobre situacions molt dures d’assumir».