Cinema Verdi anys 60

Text: Josep Maria Contel

Un dels principals carrers de Gràcia és el carrer de Verdi i el seu traçat de mar a muntanya com a eix vertebrador de la vila, sobretot per la seva connectivitat amb el mercat de l’Abaceria Central -avui en obres i traslladat al Passeig de Sant Joan-. Un altre dels aspectes vitals del vial són els seus cinemes, un referent en la ciutat que són freqüentats per persones vingudes d’arreu. I cal no oblidar el seu paper en la Festa Major de Gràcia, arran dels premis assolits i cita obligada de la festa.

Un dels carrers més importants i principals de Gràcia ha estat i és el Carrer Verdi. Si d’una banda tenim el Carrer Gran, com a artèria principal de la vila i eix vertebrador de l’entramat urbà, de l’altra hi ha el Carrer Ample, una via també de mar a muntanya que en el seu conjunt té més extensió que el Carrer Gran. Una via que sorgí a partir de les diferents urbanitzacions de la finca de la Virreina.

En la dècada de 1770, Felipe Manuel Cayetano d’Amat i de Junyent Planella i Vergós, conegut com el “Virrei Amat”, va adquirir a la vila de Gràcia un conjunt de terres delimitades per la Travessera de Gràcia, el Torrent de l’Olla, el Torrent d’en Vidalet i el carrer de la Providència. En aquest espai conegut com la Virreina de Gràcia “el Virrei” es va fer construir el 1771, un palau d’estiueig amb un passeig d’accés -Torrijos- des de la Travessera i amb un edifici rural tipus masia, la Masoveria de la Virreina (que avui encara es manté) com a cos central de la residència de les monges de la Presentació-.

Cassat per poders el 1779, a l’edat de setanta-dos anys, amb Maria Francesca de Fivaller, de retorn a Barcelona decidí escenificar el casament el 15 de juny de 1779, a la seva finca de Gràcia. Malauradament el Virrei moria el 1782 i poc temps després també ho feia la virreina Maria Francesca de Fivaller. Com que no tenien descendència directa, un cop morts els propietaris la finca passà a mans dels seus familiars més propers, que anys després l’esquarteraren i vengueren a peces a nous propietaris que acabaren parcel·lant i urbanitzant les seves parcel·les.

La primera d’aquestes peces que es va parcel·lar fou la de Francesc Alsina el 1843, una ordenació que abastava la superfície que hi havia entre els carrers del Rector de Vallfogona -Vallfogona-, Torrent de l’Olla, Travessera de Gràcia i el passeig de la Virreina -Torrijos- i amb els carrers horitzontals d’Argüelles – Terol- i Reus -Ramón y Cajal-; i el vertical Ample -Verdi- i al mig la plaça d’Isabel II -Revolució-.

Carrer Verdi any 1902

El 1850 es va ordenar la peça de Josep Rosell, entre els carrers de Torrent de l’Olla, Providència, Vallfogona, Ample -Verdi- arribant gairebé fins a Torrijos, amb els carrers horitzontals de Robí, Esmaragda -Astúries- i Or i els verticals de Plata -Guilleries- i Topazi i al mig la plaça del Diamant. És en aquesta urbanització, quan el carrer Ample -Verdi- pren prou cos com a nou vial.

Finalment, el 1883 es va fer l’ordenació que afectava la propietat de l’hospital de la Santa Creu, unes terres en les quals s’aixecava el palau de la Virreina limitat pels carrers Ample -Verdi-, Providència, Torrent d’en Vidalet i per sota del carrer Or, amb carrers horitzontals de Robí, Esmaragda – Astúries-, Or i verticals de la Santa Creu i de l’Església i al mig la plaça de la Virreina.
Paral·lelament a aquestes urbanitzacions, el 28 de setembre de 1847 es va començar a construir el convent de les Monges de la Divina Providència, inaugurat l’11 de març de 1849, i que va originar que el carrer Ample fos conegut popularment com el Carrer de les Monges.

A cavall dels noms d’Ample i de les Monges, va aparèixer una de les primeres referències escrites a la premsa sobre un carrer guarnit, el 15 d’agost de 1862, que esmentava que els veïns del carrer Ample tindrien durant dos dies el carrer guarnit i il·luminat, amb una programació d’activitats com per exemple els jocs de cucanya per als infants o música i ball per als més grans.

L’any 1869 els diaris tornaven a parlar del Carrer de les Monges, tot dient que era molt llarg i al qual havien col·locat una gran quantitat de pins -tallats del bosc-, cosa que va generar una gran polèmica.

Arran de l’annexió de Gràcia, Sant Martí, les Corts, Sant Gervasi, Sants i Sant Andreu a Barcelona, el 1897 es produïren diferents duplicitats de noms en el nomenclàtor de la ciutat, que amb els anys s’anaren regularitzant. Per exemple, el canvi de nom d’Ample pel de Verdi el 5 de setembre de 1907.