Fotografia: Josep M. Contel

Al límit entre els barris de la Vila de Gràcia i del Camp d’en Grassot, al número 205 del Carrer Bailèn cantonada amb el carrer Igualada, es troben els Cinemes Texas, un espai cinematogràfic llargament estimat durant dècades per als graciencs, i els barcelonins per extensió i que, arran de la crisi sanitària de la COVID-19, corre el risc de ser definitivament tancat.

Podríem dir que en aquest indret el setè art ha perdurat durant més de 100 anys, tot i que de manera interrompuda en algunes èpoques. Hi ha constància de l’existència d’una sala de cinema des de la dècada de 1910. Segons algunes cròniques d’aquell moment, es tractava “de un cobertizo para exhibiciones cinematográficas” o “una barraca que reunía los domingos a gentecilla de todas las camadas de la ex-villa”.

De fet, no existeix massa informació dels inicis del que seria el futur Texas. Una de les fonts ens porta al cinèfil, escriptor, periodista i crític de cinema Jordi Torras i Comamala (1922-1999), autor del llibre “Somnis de reestrena. Història dels cinemes de Gràcia”, publicat pel Taller d’Història de Gràcia l’any 1999. Torras esmenta que la revista Arte y Cinematografía parlava en la seva edició del 15 d’abril de 1916 del Cine Bailén (no confondre amb el Cinema Bailèn situat una mica més avall al número 161 i que va funcionar entre 1974 i 1999) indicant que “la dirección está muy bien llevada por nuestro amigo Paco Pérez”, aleshores propietari i director d’aquella sala, preàmbul del Texas.

La recerca efectuada fa més de vint anys per Jordi Torras també assenyala que més tard, a partir de 1928, la sala fou explotada per l’empresari Francesc Benages, qui també gestionava el Cinema Delicias situat una mica més amunt a la Travessera de Gràcia 224-226, entre Bailèn i Passeig de Sant Joan.

Josep M. Contel. Arxiu Joan Munsó.

L’any 1935 s’hi bastí l’edifici actual per part de l’arquitecte Luis Matoses Rico, essent propietari del terreny Jaume Payàs Rovira, i aleshores és quan probablement l’antic i primitiu cobert de projeccions va ser enderrocat. El Cine Bailén estigué actiu fins al 1938 quan amb la Guerra Civil es confiscà, primer com a menjador infantil, i un cop acabat el conflicte, com a seu dels serveis d’Auxilio Social, on es formaven cues interminables segons recordaven alguns veïns.

No fou fins al setembre de 1947 quan la sala va reaparèixer totalment renovada i batejada per primer cop amb el nom ‘Texas’ amb una capacitat de fins a 660 persones. Segons el Diario de Barcelona el Texas estava equipat amb “perfectos equipos sonoros, clara pantalla, bien cuidadas instalaciones acústicas, visibilidad correcta, depurado buen gusto, concepto funcionalista, local cómodo e higiénico”. Una de les pel·lícules de la reobertura de la sala fou “Los tres mosqueteros” de Cantinflas. En aquell moment José Lecumberri fou l’empresari fins al 1953, moment en què passà a mans de Jaume Creixell i del seu fill Carles Creixell.

Una de les anècdotes relata que durant els anys 60 una de les taquilleres del Texas fou l’àvia de la directora de cinema Isabel Coixet, resident molt a prop de la cruïlla de Bailèn amb Pare Claret.

L’any 1996 el Texas es va remodelar completament i es desgranava en quatre mini-sales amb el nom de Lauren Gràcia, amb Antoni Llorens gerent de la distribuïdora Lauren Films al capdavant. El Lauren Gràcia va perviure fins a l’agost de 2013, però va abaixar la persiana per culpa de la crisi del sector de les sales de cinema.

Fotografia: Toni Ferragut

El cineasta Ventura Pons va impulsar la reobertura dels Cinemes Texas l’any 2014, moment a partir del qual va oferir cinema de reestrena a preus assequibles i en versió original subtitulat al català, amb un nou aforament de 540 butaques. En els primers dos anys el Texas tingué més de 400.000 espectadors. L’any 2016, Europa Cinemas -una xarxa mundial de més de mil cinemes que promou pel·lícules europees-, va distingir els Cinemes Texas com la sala número u a Espanya.

La situació derivada de la COVID-19 ha provocat que els Cinemes Texas estiguin tancats des del març passat i no està previst que reobrin. La plataforma Salvem el Texas, amb veïns i comerciants al capdavant, ha recollit més d’11.000 signatures a la plataforma Change.org per reclamar ajudes i evitar-ne el tancament definitiu.

Fotografia: David Ramon

Text: Jaume Brunet Papiol

Projecte de recuperació a xarxes de la memòria històrica del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova.
Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, Història Memòria Patrimoni

Podeu consultar les pàgines oficias a Facebook i a Instagram.