El comerç a Gràcia: el got mig ple o el got mig buit?

Fotografia: David Ramon

En els darrers dies, diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò de com el comerç gracienc està patint, la crisi econòmica, provocada per la crisi sanitària de la Covid-19. Alguns reportatges ens mostraven com certes zones del districte havien quedat desertes de comerços amb locals comercials tancats, persianes baixades i cartells d'»Es lloga». Si bé aquesta visió és certa, no negaré que també passejant pels carrers de Gràcia, he pogut comprovar una altra realitat, o una realitat poder no prou explicada. És cert que són temps difícils per al comerç local i de ciutat, però no més complicat del que pot ser la vida de qualsevol ciutadà de classe mitjana. En aquest reportatge faig un recorregut per diverses zones de Gràcia, explicant que si bé és cert que hi ha negocis que han abaixat la persiana per sempre, sempre podem veure el got mig ple o mig buit. A mi tot i ser-ne conscient de les dificultats, m’agrada veure’l ple.

Començo el meu recorregut entrant a Gràcia, pel que és encara avui el seu carren amb més diàmetre, el Carrer Gran de Gràcia. Només en entrar veig un local on han obert un nou centre de teràpies, gairebé just al quiosc de premsa. Per contra a la vorera de la dreta a prop de la farmàcia un negoci ha tancat i el local resta buit. Però just abans d’endinsar-me en el carrer, veig que on hi havia des de 1907 la Pastissera La Colmena, tancada a principis del 2016, el local torna a estar obert, ara oferint els productes d’alimentació d’una coneguda cadena catalana. Un altre dels locals que crida l’atenció és el de l’antiga Camisseria Pons també oberta el 1907, façana i rètol conservats, ara el local l’ocupa una fleca, que fa pocs mesos ha obert

Fotografia: David Ramon

Un cop arribo a Gran de Gràcia cantonada amb Travessera de Gràcia, decideixo girar cap a l’esquerra i dirigir-me a la plaça de Gal·la Placídia, espai on segons la premsa ha estat un dels llocs on els comerços han estat més castigats per la crisi. En aquest tram abans d’arribar a la plaça, trobo un local de dues plantes no gaire gran, on abans hi havia una empresa d’instal·lacions, ara està lliure i disponible. De moment només una víctima en aquest tram.

Fotografia: David Ramon

Ara sí ja hem arribat a Gal·la Placídia cantonada Travessera, aquí observo una altra víctima, una botiga de roba de la llar, que segons em comenten alguns veïns ja havia tancat abans que arribés la Covid-19. Tot seguit i just a tocar al local del costat un antic cartell ens indica que una sabateria ja és història i que qui vulgui pot iniciar una nova aventura, ja que el local també està disponible. Al costat un forn de pa, que sobreviu envoltat de persianes baixades, dos locals més tancats,  on abans hi havia una immobiliària, i una agència de viatges, aquesta última sense poder haver contrarestat la meva opinió, dedueixo que sí que ha pogut ser víctima de la pandèmia. I tot seguit tres locals més tancats, on abans hi havia una botiga de butaques que oferien massatges ara està disponible, un altre de menjars precuinats per endur-se resta clos, i finalment una de complements i bijuteria. Doncs sí, no negaré que realment són molts locals comercials tancats un rere l’altre, només resten oberts les dues fleques de la plaça, en aquest tram. A partir del gimnàs cap amunt els mateixos comerços oberts des de fa anys, n’hi una baixa.

Així que envoltat d’aquest pessimisme, decideixo passejar pels voltants del Mercat de la Llibertat, allà però la sorpresa és agradable. Observo com les botigues i els rètols de les cases són els mateixos que els d’abans de la pandèmia, a més hi ha dos comerços que ja no hi són, però han estat substituïts per dos nous, on abans hi havia una farmàcia ara hi ha una òptica i a la cantonada on hi havia una immobiliària, ara alegre la vista una botiga de complements.

Fotografia: David Ramon

Així doncs amb una bona dosi d’optimisme, m’encarrilo direcció Gran de Gràcia altre cop per dirigir-me al carrer d’Astúries on una botiga de complements i mobiliari de la llar es traspassa, ara bé, només en entrar al carrer per Fontana, una olor de xocolata em fa adonar que una nova xocolateria ha obert les portes, per endolcir-nos aquests dies, i fer-los una mica més suportables. Arribo al carrer de Verdi, fins a la plaça de la Revoluciói des d’allà fins a arribar al carrer Ramón i Cajal i adonar-me que a la cantonada amb Torrijos on hi havia una de les copisteries amb molts anys d’història, observo com uns operaris estan fent reformes a l’interior del local, poder un senyal que algun emprenedor ha decidit agafar el relleu en aquell local amb una nova activitat. Segueixo passejant ja per tornar cap a casa, i també veig com una marca de complements tèxtils gracienca ha obert el seu propi local, un espai que és botiga, taller amb diversos cursos i alhora una sala d’exposicions. Un punt més per al positivisme.

Així doncs un cop arribo a casa, sóc conscient que són temps difícils, i que cal ser-ne conscients del gran esforç que fan els comerciants i els seus treballadors per poder obrir cada dia el seu negoci, i també l’esforç dels cients, per no deixar de ser fidels als seus punts de venda preferits. Però també m’adono que a vegades, la realitat és molt més complexa, ni tot és blanc ni tot és negre, i que segurament, molts negocis amb anys de servei a la comunitat hauran passat a ser història en aquests mesos, però això també ens portarà indiscutiblement, que noves històries tornin a omplir de vida aquests mateixos locals. Morir, per tornar a néixer.