Fotografia: David Ramon

Durant la festa major de l’any 2019 Toni Mañané i Ferran Pons coincideixen diverses vegades i comentant sobre els guarnits per l’any vinent, entre altres temes, comenten del fet que la primera notícia que tenien escrita sobre la festa major datava de finals segle XIX… A partir d’aquesta incertesa, i per tant de la necessitat de trobar una resposta més fidedigna en Toni Mañané es va encarregar de cercar i trobar-la. El mateix va decidir fer en Ferran Pons, i tot plegat els va fer confirmar i coincidir que la notícia més antiga datava de l’any 1871. Així doncs a partir d’aquesta informació i de diverses converses entre els dos va sorgir la idea de tirar endavant un llibre sobre la història del guarnit del carrer de la Llibertat.

En Toni Mañané ens explica «L’avantatge que tenia amb en Ferran és que en aquestes converses informals que havíem tingut, ja teníem unes idees prou clares de com podiem enfocar el llibre, i quan ens vam trobar en la situació de pandèmia vam veure que era el moment de treballar-hi. Cal dir que vam tenir la complicitat d’arxivers i bibliotecàries que ens van aportar moltíssim material, fet que ens va permetre durant els mesos del confinament més dur poder seguir treballant».

Així doncs per una banda en Toni va decidir buscar entre d’hemeroteques, repassant diaris, arxius i datant cada nova informació que era interessant, i que ajudaria a confeccionar els diferents capítols que conformarien el llibre.

Així doncs mentre en Toni va decidir centrar-se més en els diversos temes que podem trobar en el llibre com a capítols que situen al lector en un espai temps, com pot ser l’origen de Gràcia, el masclisme i la festa, en Ferran Pons es va centrar més en els aspectes del carrer, ens explica «El 2017 l’any del bicentenari sense cap intenció de fer un llibre més tard, vaig decidir fer entrevistes a diversos veïns d’una certa edat, i a partir d’aquí es tractava de recollir una mica d’informació històrica de com s’havia viscut la festa major en aquest carrer». A més també cal fer esment que vam recuperar el treball que va fer un l’historiador gracienc Jordi Pablo ara fa vint anys, que se centrava en aquest carrer i diverses entrevistes que ell va fer en el seu moment». Sobre el material gràfic, és a dir les fotografies, ens comenta «molts dels veïns que els hi vam demanar ens van poder cedir les fotografies, però en molts casos no estaven datades i per tant vam haver d’investigar per tal de poder relacionar la fotografia amb l’any i el guarnit». Al final tot plegat és una feina minuciosa i que cal fer sense presses, és com un trencaclosques on un ha d’anar encaixant les peces per a aconseguir donar-li forma.

Fotografia: David Ramon

Cal destacar que per a poder escriure el llibre i per tant donar-li forma a tota la informació, pel que fa a l’hemeroteca s’han consultat un total de 45 capçaleres de diaris entre elles amb títols tan importants i populars per a la història de Gràcia, com «La Campana de Gràcia», o «Carrer Gran» i d’altres menys conegudes com la «Linterna de Gràcia», «Diario de Gràcia» o de més recents que encara avui dia s’editen com «La Vanguardia», El Periódico de Catalunya» o «Tot Gràcia». D’aquests diaris que abasten des de l’any 1800 fins a l’actualitat, s’han fullejat unes 4000 unitats.

Però llegint el llibre sobre el carrer Llibertat no només ens endinsarem en la seva gent i els seus guarnits al llarg de la història, sinó que també ens situarem en l’entorn d’una societat que amb el pas dels anys ha anat canviat, així ens ho explica en Toni «Tot plegat ha servit per emmarcar una mica més detalladament la festa del carrer Llibertat. Parlar dels cent cinquanta anys del carrer Llibertat explicant tan sols que l’any tal es va fer aquell guarnit, no té sentit, si no expliques com ha anat evolucionant una vila que eren quatre masies disseminades pel territori, com comencen a constituir-se com a nucli urbà, com els ciutadans de Barcelona que vivien emmurallats aconsegueixen que l’Ajuntament accepti que dues de les catorze portes, que tenia la ciutat es poguessin obrir a la nit per a poder accedir a les festes del barri… tot això és posar en context les festes i no només les del carrer Llibertat sinó també les de la mateixa vila».

La darrera festa major que vam viure va ser la de l’any 2019, la del 2020 va ser tan sols testimonial, però enguany ja podrem respirar l’olor de festa major. Els hi pregunto com han estat aquests dos anys pel que fa a la gestió de l’associació? En Ferran Pons ens comenta, «Hem de dir que són cent cinquanta anys des del primer guarnit documentat, però no cada any de forma cronològica s’ha fet festa. Segurament algun any al voltant de la guerra de Cuba no es va fer la festa, els anys de la Guerra Civil Espanyola tampoc es va celebrar, durant gairebé una dècada als anys seixanta del segle passat tampoc es va organitzar, així doncs hi ha hagut diferents fases i també diverses comissions de festes. En el context de pandèmia que ens trobem ara per ara i en el nostre cas, s’ha mantingut perquè tenim una associació molt ben gestionada, que gràcies a que en les edicions passades vam poder tenir superàvit, ens ha servit ara com ara poder mantenir la festa».

I Toni Mañane afeixegeix «I a més tenir una massa de veïns que s’engresquen any rere any, per exemple l’any passat que només vàrem fer 20 metres de guarnit el darrer dia va venir molta gent a ajudar, i cal dir que no ens ho esperàvem. Aquest any ho estem fent amb molta discreció per evitar acumulació de gent, però passa gent pel carrer preguntant si necessitem ajuda i s’emporten material per treballar a casa, en el fons és un sentiment de veïnatge».

Així doncs “Carrer Llibertat 150 anys de Guarnit” ens ofereix una lectura hàgil del que ha significat la festa major de Gràcia, per a la vila, per a la seva gent i entrant en més detall per als veïns i veïnes del carrer Llibertat. Un llibre ple d’històries amb 180 pàgines, amb pròleg d’Amadeu Carbó, que ens farà reviure o viure novament la festa major de Gràcia.