EDITORIAL | On és el rescat social?

Aquest divendres tots els bars i restaurants de Gràcia estaran tancats. I sembla que serà així durant els pròxims quinze dies, és a dir que tornarien a poder aixecar la persiana el divendres 30 d’octubre de 2020. Però no només els bars, també podem posar d’exemple els centres d’estètica, per a citar dos col·lectius.

La corba de contagis provocada per la Covid-19 no para de créixer i d’avant d’aquesta situació el Govern de la Generalitat ha decidit decretar una sèrie de noves mesures per frenar el creixement de contagis.

Fins aquí creiem que tothom pot estar d’acord que és imprescindible accionar mesures sanitàries per combatre la pandèmia, recordem que a França des de les 21.00 a les 06.00 hi ha toc de queda, també som conscients que l’equilibri entre salut i economia no és gens fàcil d’equilibrar.

Ara bé també és cert que els governs han de donar solucions a aquelles situacions que es generen arran de les preses de decisions. Avui divendres els restauradors, no podran anar a treballar, no podran facturar n’hi fer calaix, però hauran de seguir pagant la quota d’autònoms, hauran de tornar a fer totes les gestions per a demanar nous ERTOS, noves ajudes… i veurem quin dia arriben aquestes ajudes, i si quan es reben serveixen per a poder tirar endavant el negoci, l’empresa i en general per a poder seguir alimentant a les famílies que viuen del seu treball.

Quan la pandèmia començava tant Europa com a Espanya es va enumerar un munt de milions d’ajudes directes per rescatar l’economia, però passats els mesos,  tots hem pogut veure que les ajudes o bé no arriben o no serveixen per al que realment han de servir.

Una vegada més tothom que no pugui obrir i per no podrà facturar, haurà de perdre’s en els llimbs de l’administració per a poder presentar ajudes, i ERTOS que en molts casos encara ara com ara hi ha treballadors que no l’han cobrat, d’altres que han cobrat de més o fins i tot de menys i el mal tràngol que suposa haver de gestionar tot això en uns terminis que la mateixa administració és incapaç de complir.

Al TOT Gràcia ho sabem per experiència pròpia, que les coses no s’han fet del tot bé, també sabem que com sempre qui acaba pagant les grans crisis sempre són els més febles i la població treballadora en general.

On és el debat entre els polítics del rescat social?, de les petites i mitjanes empreses, als autònoms, els treballadors, de veritat el rescat ha de ser demanar nous crèdits?

No seria més fàcil deixar de pagar les quotes d’autònoms, durant el temps que no es pugui treballar per decret i així intentar que les empreses no generessin despeses innecessàries que l’únic que aporten és complicar la supervivència d’aquestes en el futur més inmediat.

Cal un pla real i immediat per a rescatar la societat i la classe treballadora, després de la crisi del 2008, no podem ser els mateixos els que tornem a pagar els plats trencats.