EDITORIAL | Cal ser honestos

Aquesta setmana els ciutadans hem vist atònics com dirigents polítics (aquells dels quals s’espera que donin exemple) han celebrat un sopar de gala amb més de 150 persones, reunides en un mateix recinte. L’endemà que molts mitjans de comunicació se’n fessin ressò de l’acte, a les xarxes socials van explotar de missatges de ciutadans que no entenien com podia passar una cosa així, recordem que actualment les reunions només poden ser de sis persones, però el passat dilluns en aquest sopar n’hi havia 150.

Aquest seria un exemple, dels moltes altres que podríem posar-ne, per tan sols citar-ne un, del comportament que a vegades donen els polítics de primera línia. Per sort no tots són iguals, i aquí, cal agrair als centenars de regidors i alcaldes que estan fent mans i mànigues per intentar pal·liar i ajudar en la mesura més gran del que és possible, aquesta crisi econòmica, que afecta molts sectors empresarials, derivava de la crisi sanitària de la COVID-19.

Però per a poder demanar als ciutadans que complexen amb la llei, amb les mesures d’higiene, de distanciament social, etc., qui ho demana ha de donar exemple amb els seus actes, i no desacreditar-se a ell mateix. Això transmet una falta d’humilitat enfront aquells que hi han dipositat la confiança en el polític de torn. No pot ser que al poble hagi de fer contínuament sacrificis i en canvi aquell sector més benestant no s’apliqui en el seu cas les mateixes mesures adoptades per a tota la població.

La falta d’humilitat porta al descrèdit per aquell que no practica amb l’exemple, i per altra banda aquell que rep el missatge, acaba emprenyat i possiblement rebutjant aquestes pràctiques, i això és perillós, perquè una societat on no primi la humilitat en temps difícils, és una societat malalta que rarament podrà superar altres problemes. I ara mateix el que cal és ser humils, i que tots i hi posem de la nostra part, però els sacrificis han de ser per a tots iguals.