El monument a la Rambla Catalunya, c. 1900. Postal d’època. Hauser y Menet. Fotografia: Fons particular JBP

Hi ha nombrosos casos d’edificis i monuments a Barcelona que s’han reubicat en diferents llocs al llarg de la seva història. Existeixen casos tan complexes com la Casa Padellàs que en voler reubicar-la de la Via Laietana a la Plaça del Rei (1931) s’hi va descobrir l’important jaciment romà, avui seu del Museu d’Història de Barcelona. A Gràcia, tenim varis exemples com la casa del Gremi de Calderers, la façana de la qual es va portar primer de la Via Laietana a la Plaça Lesseps (1911), i de Lesseps a la Plaça de Sant Felip Neri després (1959) on es troba a l’actualitat; la Font d’Hèrcules que es va traslladar des de la Ciutadella al Passeig Sant Joan amb Còrsega (1929); la Font de l’Atzavara que va mudar-se de Camèlies uns metres més enllà a Escorial (1988); o el Monument a Josep Anselm Clavé, que va viatjar de la confluència del Carrer València amb la Rambla Catalunya, fins al seu emplaçament actual al capdamunt del Passeig Sant Joan a tocar de la Travessera de Gràcia (1955).

El monument a Josep Anselm Clavé, però, és molt més antic. Obra neoclàssica de Josep Vilaseca, Arquitecte, i Manuel Fuxà, Escultor, fou construït entre 1883 i 1888 a la cruïlla de l’aleshores carrer València i la Rambla Catalunya, al bell mig del Quadrat d’Or, que s’omplia poc a poc d’edificis modernistes. L’indret no fou triat a l’atzar: es trobava prop dels antics Jardins d’Euterpe, on per primer cop van cantar els Cors de Clavé.

La primera pedra del monument es va col·locar el dia de la Mercè de 1883 amb la presència de l’Alcalde Rius i Taulet. Cinc anys més tard, el 25 de novembre de 1888, el mateix Rius i Taulet va inaugurar el conjunt. El projecte es composava d’un pedestal de 9 metres sobre el qual s’erigia la figura del compositor, fundador del moviment coral a Catalunya i també a tot l’estat, home clau en la lluita per millorar les condicions de vida de les classes populars. Com a contraforts del monument es van utilitzar figures d’arpes i corones de llorer.

El monument a Clavé no va ser rebut precisament amb massa entusiasme pels barcelonins de l’època i amb els anys -a més- es va fer evident que l’emplaçament no era el més adequat, amb l’augment del trànsit rodat a l’Eixample.

Ubicació del Monument al Passeig de Sant Joan. Fotografia: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 1956

El 1955, finalment, l’Ajuntament duu a terme el trasllat definitiu de Clavé a uns jardins situats al capdamunt de l’aleshores Paseo del General Mola, actual Passeig de Sant Joan, entre el Carrer Sant Antoni Maria Claret i la Travessera de Gràcia. No es coneixen ni les causes ni tampoc qui va decidir aquest emplaçament. Segons sembla, l’estàtua fou traslladada per un carro amb vuit mules en els últims dies de 1955. El gener de 1956, amb un nou pedestal molt més alt, es va coronar el monument amb el personatge.

Aquesta nova ubicació del Monument a Clavé –a més– va obligar a reubicar un altre monument: el pedestal i bust dedicat a Guillem Graell-Moles, situant-lo a pocs metres al mateix Passeig de Sant Joan amb Indústria, avui retirat a magatzems municipals per la col·locació de la carpa del Mercat provisional de l’Abaceria Central, un altre cas, doncs, de monument viatjer que a més ha tingut fins a tres ubicacions diferents al passeig.

El Monument a Josep Anselm Clavé s’ha convertit en un dels símbols del Passeig de Sant Joan i del barri del Camp d’en Grassot i de Gràcia per extensió, dominant clarament la visió de la part superior del passeig per la seva bonica verticalitat.

Text: Jaume Brunet Papiol

Projecte de recuperació a xarxes de la memòria històrica del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova.
Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, Història Memòria Patrimoni

Podeu consultar les pàgines oficias a Facebook i a Instagram.