Avui des del TOT volem recordar les sales de teatre i cinema que han obert i tancan al llarg de la recent història de Gràcia. Alguns d’ells han format part de la vida comercial de Gràcia i encara avui dia els recordem, perque que sens dubte han marcat la fesomia dels carrers i han estat presents durant molts anys a les vides dels graciencs. Avui com dèiem, anem al cinema, concretament al Cine Delicias.
En una època sense internet, telèfons… el cinema era una opció d’oci important. Llums i acció! Situat a la Travessera de Gràcia al número 222, entre el passeig de Sant Joan i el carrer de Bailèn, s’ubicava el Cinema Delícies. Inaugurat el 1925 i amb una capacitat per a 900 localitats, va ser un dels locals importants de l’època. Segons explica l’historiador, Roberto Lahuerta al seu llibre «Barcelona va tenir cinemes de barri», la sala va començar a millorar les seves instal·lacions gràcies a la direcció de Francesc Benaiges, anys més tard agafaria el relleu al capdavant del negoci Ramón Riba Martorell, que també fundaria la mítica sala Scala Barcelona Cap a finals de la dècada dels 40 torna a haver-hi un canvi en la direcció del local amb Luis Cabeza, i anys més tard Ramón Riba torna a fer-se càrrec de les instal·lacions del cinema, que queda un pèl antiquat i necessita millores urgents.
Canvis i millores per a una nova etapa |
Un dels canvis més importants va arribar al 1962, quan l’actual propietari va signar un acord amb Pere Balañá per a la construcció d’un nou edifici amb un nou cinema que va ser inaugurat un 8 de setembre de 1962. Delícies tenia 780 butacs de platea i 31 d’amfiteatre. Però quines són algunes de les pel·lícules que s’hi van projectar? Doncs podem esmentar “Dos maduixots en òrbita” i “Armes contra la Llei”, que van ser els dos films que van inaugurar la projecció del nou cinema a la nova construcció. La seva programació es va basar en un programa de reestrena, això sí amb un confort a les seves instal·lacions similar a les sals d’estrena.
Temps de decadència |
Els canvis d’hàbits com el consum de televisió, cintes de vídeo i altres dispositius, va significar per a moltes sals la reducció del nom d’espectadors a mitjans de la dècada dels 80 i les noves formes de consum d’oci i recreació van portar a tancar les portes el 31 de desembre de 1987. La seva darrera projecció va ser el clàssic de Walt Disney “El llibre de la selva”. abaixava la persiana definitivament i d’aquesta manera es va començar a constatar que el futur de les sals de projecció seria del més insert.
