En aquests moments que s’està treballant per unir els dos tramvies per la Diagonal, cosa que permetrà que en un futur aquest tipus de transport torni a creuar Gràcia, cal recordar que el dia 27 de juny de 2022 es compliran cent cinquanta anys de la inauguració del primer tramvia entre Barcelona i Gràcia, una línia que cobria el Pla de la Boqueria amb la plaça de Josepets (Lesseps).
El 27 de juny de 2022 es compliran cent cinquanta anys del primer tramvia, que uní el pla de la Boqueria amb la plaça de Josepets (Lesseps). Una aventura que començà el 1864 amb el projecte d’una línia entre les Drassanes i Cal Matoner a Gràcia que no va prosperar. El 1868 l’Ajuntament de Barcelona atorgà als senyors Alejo Soujol i Eduardo Viada una concessió per construir un tramvia, que al final acabà mans de Soujol, qui paral·lelament presentà una ampliació del seu recorregut, per una banda, fins a l’Astillero, a la Barceloneta, i, per l’altra, fins a l’església dels Josepets.
En tot això s’incorporà a l’empresa l’enginyer anglès Gerard M. Unthoff, que havia creat a Londres la companyia Barcelona Tramways, Co. Ltd, de la qual era el cap de realització tècnica i que anys més tard es convertí en el responsable d’aquesta que va administrar la línia.
Confirmada la concessió, el 27 de gener de 1872, per l’Ajuntament de Gràcia i el 7 de març per l’Ajuntament de Barcelona. Els protocols obligaven els promotors a establir el final de la línia al costat de l’església de Josepets i a construir un pont sobre la riera de Vallcarca, que llavors creuava per la part baixa de la plaça de Lesseps.
Les obres de construcció començaren el 13 d’abril de 1870 aturant-se, al cap de poc, fins al 4 de setembre de 1871, quan es van reprendre dirigides per Gerardo L. Uhthoff. Setmanes després, el 20 de novembre, es van fer unes primeres proves amb un vagó d’obres tirat per una mula. El 12 de desembre només quedaven 100 metres per acabar la línia.
Acabada aquesta no tot van ser flors i violes, dies abans de la inauguració, calgué arreglar els revolts de la via del pla de la Boqueria i de la plaça Catalunya, per evitar que els cotxes s’encallessin i retallar diferents branques dels plataners de la Rambla per evitar que poguessin produir algun accident a les persones que viatgessin en l’imperial.
La línia estava estructurada en tres trams: el primer entre l’església dels Josepets i la Travessera de Gràcia, el segon entre aquest punt i el Pla de la Boqueria i el tercer des del Pla de la Boqueria fins a la Barceloneta. Quant a l’import dels bitllets s’establiren en sis quartos (18 cèntims) a l’interior i quatre quartos (12 cèntims) a l’imperial en les seccions 2 i 3 i tres quartos a l’interior i dos quartos a l’imperial, en el tram de la Travessera de Gràcia als Josepets.
Pel que fa a la cobertura a la línia, van adquirir vuit cotxes de 36 places distribuïdes, 18 a l’interior i 18 més a l’imperial, construïts per Geo Starbuck & Cia a Anglaterra, que arribaren a Barcelona dies abans de la inauguració i dos cotxes més fabricats a Barcelona per l’empresa Balcells, de 12 places a l’interior.
També compraren 80 cavalls de tipus espanyol que portaven cabeçada i collera a l’espanyola, arrebossats de picarols, mentre que els cotxers que vestien brusa i gorra amb el distintiu de la companyia, duien un xiulet per avisar als vianants.
Per guardar els tramvies i estabular els cavalls, construïren una cotxera a la plaça de Lesseps, tot just creuar la riera de Vallcarca. Un edifici de dues grans naus rectangulars, una central perpendicular a la plaça i l’altra paral·lela a aquesta, amb una planta subterrani i una capacitat per a 24 tramvies i unes quadres per a 150 cavalls.
Finalment, a les cinc de la tarda del 27 de juny de 1872, sortiren del Pla de la Boqueria en direcció a la vila de Gràcia, sis tramvies plens de convidats, entre els quals el governador civil de la Província; autoritats militars; la Diputació Provincial, l’Ajuntament de Barcelona presidit per l’alcalde Rius i Taulet; els jutges de primera instància i promotors; així com diferents representants de les corporacions que l’empresa havia convidat, a més d’altres personalitats civils, que en arribar se’ls oferí un refresc. Acabats els brindis tota la comitiva va retornar a Barcelona. L’endemà, 28 de juny, la línia s’obrí al públic sense cap contratemps.
Text: Josep Maria Contel
