L’any 2017 el Centre Cívic El Coll – La Bruguera va celebrar els seus primers vint-i-cinc anys com a espai sociocultural a Gràcia amb una àmplia oferta d’activitats on podem trobar per exemple: tallers, exposicions, així com, espais de joves i per a gent gran en definitiva un espai per aprendre i compartir. Per les instal·lacions que ara ocupin el centre cívic, anys enrere, també s’hi creaven personatges i històries per tal de reflectir una societat: la barcelonina però també l’espanyola. Així doncs, la direcció del Centre Cívic, amb la col·laboració del Grup d’Estudis del Coll-Vallcarca, l’Associació Museu del Còmic, els diferents grups d’extreballadors de l’editorial, així com experts i estudiosos del món del còmic i la literatura popular, van treballar tots junts per convertir el rècord de l’editorial i d’aquells anys, al projecte www.brugueraobrera.com que podeu gaudir en aquesta pàgina des de la xarxa d’Internet.
El Gato Negro – Bruguera |
L’any 1910 Joan Bruguera Teixidó va fundar l’editorial El Gat Negre especialitzada en l’edició de novel·les per lliuraments, llibres d’acudits i de biografia populars, i l’empresa va emmirallant-se a la clàssica capçalera TBO, apareguda l’any 1917. Les instal·lacions es van ubicar a Vallcarca al barri del Coll on una gran part dels seus veïns van acabar treballant a l’empresa, en uns anys en què s’entrava de jovenet com aprenent. La primera seu d’EL Gato Negro estava situada al carrer de Móra d’Ebre núm. 141, i l’any 1951 Bruguera va habilitar dos nous edificis, al núm. 92-94 del carrer Móra d’Ebre, mentre que la redacció i l’estudi de dibuixants queden ubicats a l’avinguda de la República Argentina, núm.248. Amb el pas dels anys l’empresa va obrir diversos departaments, degut a l’ampliació de personal, a diferents carrers com Verdi,
L’expansió i èxit de vendes |
Així doncs l’empresa de mica en mica es va engrandint amb l’edició de noves publicacions com el setmanari Pulgarcito que veia la llum l’any 1921 i que va tenir un gran èxit i això va condicionar per fer un pas més i decidir implantar la marca de l’editorial, el nom familiar de Bruguera. Per a la majoria de treballadors la jornada laboral era de 48 hores setmanals repartides en vuit hores diàries, tot i poder fer hores extres. Els beneficis van fer decidir a la direcció ampliar el catàleg amb noves revistes com El DDT, Tio Vivo o Din Dan i la sortida de còmics d’aventures amb personatges com El Capità Tro, El Corsari de Ferro o la parella Zipi i Zape apareguts 1950. L’any 1950 dins la revista El Pulgarcito apareixen per primera vegada Mortadel·lo i Filemó i ja entrant a la dècada dels seixanta apareixerien altres sèries de còmic com les aventures protagonitzades per Pepe Gotera i Otilio el 1966 o Super López el 1973.
La decadència i el tancament |
Els grans anys de bonança i èxits editorials de l’empresa es van esvaint amb l’entrada de la dècada dels setanta. Bruguera havia tingut més de 1.200 treballadors sent una de les editorials més grans d’Europa i amb 75 anys d’experiència a l’esquena van ser suficients per tirar endavant el projecte. Espanya vivia inmersa en la crisi del petroli, i tot i que per contra, dins del món del còmic per a Bruguera aquesta època va ser dorada pel que fa al rècord de vendes als quioscos, però res va poder evitar el tancament definitiu. El 1975 Francesc Bruguera és jubilava juntament amb el seu germà Pantaleó responsables de l’ascens de vendes, trobar successor no era feina fàcil.
La crisi va acabar afectant les inversions, cal sumar també la planta que havien obert a Parets del Vallès;i malgrat la sortida de la revista Interviu, un èxit en vendes, no va resultar ser un negoci prou rendible per mantenir una plantilla de més de mil treballadors i una gran infraestructura. Això va portar els treballadors a organitzar-se i lluitar per al seu lloc de treball. També va influir el canvi d’hàbits en el consum de lectura, i el 7 de juny de 1982 Bruguera es declarava en suspensió de pagaments, finalment l’agost de 1986 el Grup Zeta adquiria l’editorial i d’aquesta manera es posava punt final a una llarga història.
