Fotografia: David Ramon

Text: Carles Batalla

T’obren un compte corrent en el qual es computen les hores invertides i s’equilibren amb les rebudes: nocions d’informàtica, classes de guitarra o d’idiomes, acompanyament i coses aparentment tan senzilles com canviar una bombeta o arreglar l’aixeta.

S’anomena Banc del Temps i representa un retorn a les essències del bescanvi (en castellà, “trueque”), a una economia de proximitat irreductible com el poble gal enmig de l’imperi de la globalització, i a un espai de complicitat i empatia enfront de les presses i la religió del “vil metall”. Demanes en funció de les hores que has ofert i les pots tornar de tres maneres: intercanvi individual (no necessàriament a la mateixa persona que prèviament t’hagi ajudat), grupal o ajut a la secretaria que gestiona el servei. En la fitxa personal anotes competències, disponibilitat horària i necessitats i l’equip gestor mira de compensar oferta i demanda , consultable en qualsevol moment en una app.

Tan simple com complex de tirar endavant si la il·lusió inicial no té continuïtat en forma de dinamització constant i recursos econòmics. “És un projecte de base que no funciona de dalt a baix sinó al revés perquè ha de recollir les necessitats dels veïns i veïnes, de transmissió oral de coneixements que es poden aprendre sense temari concret ni reconeixement reglat ni haver d’anar a cap escola oficial” recorda Josefina Altés, excoordinadora, experta i usuària del banc del temps de Gràcia, que s’ha dedicat a apadrinar-ne per tot arreu. “En moments de grans crisis no neix com a economia alternativa sinó que la gent necessita trobar-se, és més una crisi de valors la que ens porta a crear-los, una qüestió d’igualtat”.

Dues dècades d’història |

Aquesta iniciativa, sorgida al 1998 a Espanya, Itàlia i Portugal, es va materialitzar a Barcelona a través de l’aleshores Regidoria de la Dona en un model de tres potes: la posada en marxa mitjançant Salut i Família amb la creació d’una xarxa estatal, l’ajuda del propi consistori i una associació que es va encarregar de portar-lo. El Casal Montserrat, una entitat de dones vinculades a la parròquia, va ser pioner en obrir el primer banc del temps al Guinardó en una era pre-digital en què el boca-orella i el porta a porta resultaven essencials per a difondre el projecte. Després s’hi va afegir el Bon Pastor, amb el conveni firmat pel mossèn (va rebre la medalla d’honor de la ciutat) i a Gràcia el 2003 en un conveni conjunt amb Salut i Família i la delegació del Raval i que va gestionar l’Orfeó Gracienc. En canviar la junta directiva, Lluïsos va agafar el relleu el 2008 i encara continua en una dècada prolífica en què se n’han obert a Sagrada Família, Fort Pinec, dreta de l’Eixample, Trinitat Vella o Sarrià. Més d’un centenar a tot Catalunya.

Fruit d’un reportatge del programa ‘Línea 900’ de TVE1, l’onada expansiva arriba a tota la península i Josefina Altés es dedica a fer assessorament per anar-ne obrint en diversos marcs: projectes d’igualtat, intercanvis generacionals, participació ciutadana de cohesió social…i fins i tot una professora d’institut de Badalona el trasllada en l’àmbit educatiu, que posteriorment també serviria per a l’intercanvi entre famílies en el context de les ampes i s’escamparia també al món universitari (Universitat de Sevilla, la Pablo Olavide, la Complutense, U. Catòlica de València) amb sort diversa. De fet, la seva transversalitat permet que es ramifiqui en casals d’estiu, inclusió de joves, tallers amb SOS Racisme i d’integració d’immigrants… L’únic requisit és ser major d’edat perquè els menors s’hi poden apuntar dins la seva escola.

L’alenada del 15-M va fer que els bancs del temps proliferessin com bolets i tothom “pensés que era innovador i una economia alternativa que anava molt bé” però la realitat del dia a dia o una deficient concepció ha fet que molts hagin hagut de tancar. Per exemple a Galícia, on la conselleria de treball es va gastar molts diners en una plataforma estrangera per acabar reduint-ho tot a una subvenció pels ajuntaments consistent en un ordinador i un contracte de sis mesos a un responsable. “Aquella persona em trucava i deia que no sabia què fer”. També han estat focus importants Andalusia i Madrid, on en funciona un que arregla peces d’objectes dins d’una fàbrica de creació al Barrio de las Letras. De mica en mica s’internacionalitza fins al punt de constituir una associació iberoamericana que comprèn Xile, Brasil o Argentina i les noves tecnologies permeten fer coses abans impensables com gestionar-ho amb grups de Whatsapp en l’àmbit espanyol i europeu “sense perdre el sentit inicial d’intercanvi amb la gent més propera des de la igualtat: una hora teva val igual que la meva i no té importància ni el lloc de procedència ni els estudis de cadascú”. Als Estats Units, Edgar Cahn va ser-ne l’introductor amb els llibres “No más gente desechable” i ‘Dinero que no tiene precio’.

En quant a gestió, inclou des d’un model unilateral com el de l’ajuntament de Terrassa en què un tècnic ho vehicula fins al de Sant Cugat, amb la col·laboració entre el consistori i un grup d’usuaris o el de Sarrià, on la casa Orlandai cedeix l’espai i n’és un soci més. En contra del que es pugui pensar, el perfil del “barrut” és més aviat residual ja que “s’acostuma a donar més del que rep, a la gent sembla que li fa vergonya demanar i a vegades truca un professional per exemple per canviar una cremallera. La primera pregunta que t’has de fer és: això ho puc aconseguir del banc del temps? Per costum la gent pensa que pagant ho pot tenir i cal canviar de mentalitat: no cal pagar per tot”, recalca Altés. La generositat arriba a límits surrealistes com per exemple reduir les hores prestades o directament no comptabilitzar-les, cosa que succeeix si hi ha amistat entre els usuaris o en pobles petits.

Fotografia: Banc del Temps de Gràcia

El banc de Gràcia |

Uns 300 usuaris es reuneixen l’últim dimarts de cada mes a Gràcia per presentar els nous membres, fer balanç de les experiències recents i posar sobre la taula necessitats immediates. El ventall d’activitats és molt ampli: sortides fotogràfiques, la iniciativa ‘renova la teva roba’, assessorament en cuina i plantes o tallers d’autoestima per a dones. Com a anècdota, una senyora invident que havia treballat com a maquilladora que necessita algú que l’acompanyi per regentar la seva parada de cremes naturals en els diferents mercats del barri. En aquest sentit, tampoc es pot menysprear el fet que el banc del temps esdevé un punt de trobada i una eina contra la soledat. Durant la festa major, Altés organitza una visita guiada pels carrers guarnits que l’any passat va reunir 60 persones. Va ser un usuari del banc de temps de Gràcia qui va crear una associació estatal que té una plataforma informàtica de gestió (Timeoverflow).

Reptes futurs |

A banda de mantenir l’espurna de la il·lusió i buscar el finançament, el relleu en l’equip gestor i el generacional (el perfil d’edat habitual se situa partir de 35-40 i cap amunt) es plantegen com les problemàtiques de futur. “La intenció és barrejar edats però tothom té tendència a agrupar-se per edat i a la gent gran li dona confiança la figura de l’ajuntament però d’altres no en volen saber de les administracions”. També hi ha el risc de ser percebuts com a competència de centres cívics que ofereixen els seus propis cursos però de pagament, cosa que fa que siguin reticents a cedir sales per a les entitats que gestionen els bancs del temps. “No robem el lloc de treball a ningú ni som rivals de les escoles d’idiomes sinó que potenciem que tinguis ganes d’aprendre’ls, perquè ja hi aniràs si et vols treure un títol. El cost que representa per a les administracions és mínim en comparació a tot allò que representa per a la societat”.

La iniciativa ha rebut diversos premis i el va reproduir fins i tot el portal Infojobs, amb l’objectiu que els qui buscaven feina poguessin ajudar-se a millorar el seu currículum i trobar ofertes ajustades als diferents perfils . Enguany una jornada internacional a Madrid ha servit per commemorar el vintè aniversari d’un projecte “totalment vigent i sempre útil” que posa el focus en “el valor de la persona per ella mateixa perquè els diners donen pel que donen. Crec que la societat aniria millor si tots estiguéssim dins d’un gran banc del temps”, assegura Altés.