Vot en blanc, nul o abstenció?

Aquest cap de setmana Barcelona com gairebé uns 900 municipis de Catalunya votaran els nous alcaldes i regidors que durant els quatre anys vinents, hauran de governar i administrar les nostres ciutats i viles.

Alhora de votar, l’opció que a tots ens hauria de cridar més l’atenció, o la que ens imaginem, és la d’introduir al sobre una llista amb els noms i cognoms dels representants d’un partit polític, que han decidit lliurement presentar-se als comicis. Però tot i que quan pensem a votar ens vingui aquesta primera imatge al nostre pensament, no sempre la realitat, és com nosaltres ens la imaginem. I és aquí on entren tres conceptes claus, vot nul, vot en blanc i sobretot la gran protagonista: l’abstenció.

Abans però definirem, segons la Viquipèdia en català, que significa cada opció de les tres esmentades anteriorment.

Vot en blanc: El vot en blanc és una opció que expressa la no preferència per cap de les opcions possibles en unes eleccions, és a dir llistes de partits polítics. Existeixen diverses maneres d’expressar el vot en blanc (no sempre igual de vàlides a tot arreu). La més comuna és introduir a l’urna el sobre buit. A Espanya, segons la llei electoral actual, els vots en blanc s’han de comptabilitzar com a vots vàlids i, per tant, s’han de tenir en compte a l’hora del còmput de percentatges, així com en el repartiment d’escons, diputats o regidors segons la Regla D’Hondt.

Vot nul: Un vot nul en unes eleccions és un vot fet de manera incorrecta, sigui de manera voluntària o per error. En el cas que es faci expressament s’anomena també abstenció activa.

Abstenció: S’anomena abstencionisme a l’actitud d’abstenir-se o inhibir-se sistemàticament de participar en un procés, acció o qüestió, especialment en una elecció. Dit més planerament, en unes eleccions es considera “abstencionistes” aquells que no van a votar.

resultats 2011

Si agafem els resultats dels darrers comicis a Barcelona, celebrats el 2011, veure, que 616.290 persones van decidir votar a les diferents formacions com CIU, PSC-PM, PP, ICV-EUIA-E, i UPB, es repartien la gran quantitat de vots, ara bé si mirem les xifres d’abstenció, és a dir aquells ciutadans amb dret a vot, però que no l’exerceixen sigui per convicció o per desafecció, la xifra s’aproxima molt als dels ciutadans que van decidir votar, 547, 266. Tres punts menys que el 2007 on l’abstenció va ser d’un 50.38% i el 2011 de 47,03%. De fet ja sigui en eleccions municipals, autonòmiques, estatals o sobretot europees l’abstenció moltes vegades supera en tant per cent el percentatge de ciutadans que han votat. A Gràcia de les 50.572 persones que votaren el 2011, 39.979 van decidir abstenir-se, va representar un 44,15%.

A Barcelona els vots nuls del 2011 van ser en total 10.719 un 1,74% superior a les eleccions del 2007 que van representar un 0.51%. A Gràcia els vots nuls van ser 957 i van representar un 1,89.

I acabem amb els vots en blanc, que superen molt i amb escreix els vots nuls. A Barcelona, el 2011 van arribar a ser 27.093, un 4.47% molt més que el 2007 que va representar el 4.10%. A Gràcia, 2.221 persones votaren en blanc, un 4,48% aquí si una mica menys que el 2007 que va ser superior i va representar el 4,95%.

Algú ens podria dir que, si sumem els vots en blanc, els nuls i l’abstenció, no tindria massa sentit, perquè com hem dit anteriorment el vot en blanc, sí que comptabilitza alhora de distribuir els vots dels partits, però sí que podem dir que cada partit, percep una petita dotació econòmica per cada vot que rep. Per exemple a les eleccions del 9 de novembre passat al Parlament de Catalunya cada partit rebia del govern, 0,79 euros, per vot obtingut.

Per tant sumant, a Barcelona ciutat, els vots en blanc, nuls i l’abstenció, ens dóna la xifra de 585,078 vots, que no aniran als partits i que aquests deixaran d’ingressar un total de 438.8085 euros, només a la ciutat de Barcelona.

Sigui quina sigui l’opció preferida, pels votants, el que si, podem afirmar, és que l’abstenció i amb ella els vots nuls i blancs, també juguen un paper molt important, en les jornades electorals, almenys a casa nostra.