Un home dels nassos de Gràcia

Fotografia: Josep Maria Contel

Fins fa no massa anys la celebració de l’Home dels Nassos va ser una de les festes del cicle nadalenc més desestructurada, ja que era una celebració molt familiar que només s’activava per les juguesques de les famílies. Amb l’aparició dels diferents personatges corporis, la festa ha anat prenent cos i estructurant-se en totes aquelles poblacions on se celebra, com és el cas de Gràcia.

Durant moltes dècades l’Home dels Nassos només va ser una tradició oral, una juguesca que el matí del 31 de desembre els grans feien als més petits de la casa, ‘a veure si trobes l’home dels nassos!, comentava algun familiar i l’infant amb cara de sorpresa preguntava:’ qui és aquest senyor?’ mentre amb un somriure burlesc la resposta no es feia esperar: ‘un home amb tants nassos com dies té l’any’. La criatura pensava: ‘renoi, un home amb tres-cents seixanta-cinc nassos!’. Una broma que fins i tot portava algunes famílies a passejar pels carrers i places per cercar el misteriós personatge que, com és natural, no trobaven mai. Ara bé, aquest mític personatge que durant anys només s’havia representat en dibuixos en els quals era representat amb un gran nas, va canviar a partir de 1968 quan a Tarragona van posar cos al personatge. Dit d’una altra manera, quan una persona amb un capgròs i vestida estrafolàriament donava vida a aquella llegenda, passant a ser un personatge que la gent podia trobar pel carrer el darrer dia de l’any. 

Com és habitual en aquest tipus de coses, amb el pas dels anys la figura de l’Home dels Nassos va anar prenent vida en diferents municipis de Catalunya, pobles com Flix, Reus, Les Borges del Camp, Tivissa, Vila-seca, L’Espluga de Francolí, Torroella de Montgrí, La Jonquera, Camprodon, Prat de Llobregat, Calella o Rubí, entre altres, anaren posant en marxa el seu particular Home dels Nassos local. Un personatge que finalment també va arribar a la ciutat de Barcelona el 31 de desembre de 1998 de la mà de l’Arca de Noè. Una figura festiva que durant tots aquests anys ha recorregut diferents barris de Barcelona. De les seves visites a Gràcia encara es guarda el record de quan va baixar del campanar amb una tirolina fins al balcó de l’ajuntament o de la visita a la plaça de la Virreina amb motiu de la recuperació d’un templet de la façana de l’edifici on va néixer en Joaquim Blume. Malgrat que Barcelona ja tenia el seu Home dels Nassos, Gràcia i els graciencs, inquiets per iniciar noves aventures culturals, també es van fixar amb l’home dels nassos i la màgia i el misticisme que desprenia per intentar crear el seu propi personatge.

Finalment el 31 de desembre de 2011, al voltant de les 10h del matí, l’Home dels Nassos de Gràcia sortia al balcó de l’ajuntament de Gràcia. Va fer la seva primera aparició al so dels grallers que li van donar la benvinguda, mentre a la plaça autoritats i veïns l’aplaudien. Aquest va ser un projecte impulsat per diferents graciencs vinculats al món de la cultura popular de la vila, que van recollir les aportacions que van fer el veïnatge i entitats de la vila per fer una realitat la seva construcció, obra de l’artesana Àngels Jutglar. Una figura de l’imaginari festiu gracienc, que no està feta a imatge de qualsevol gracienc o gracienca sinó d’un personatge singular de la història de la vila com és el Francesc Derch Alió, líder de la revolta de les Quintes de 1870, darrer alcalde de la Gràcia independent el 1897 i president de la Creu Roja gracienca els darrers anys de la seva vida.

Francesc Derch Alió tenia un nas bastant normal, però al llarg de la seva vida va tenir molts nassos, gairebé com els de tots els dies d’un any. Es tracta d’un personatge ja integrat en el patrimoni festiu de La Violeta que, des de la seva estrena el 31 de desembre de 2011, cada darrer dia de l’any ha estat acompanyat pels carrers i places de la vila per a totes aquelles gracienques, graciencs i criatures que han volgut durant la seva ruta per a la vila saludar-lo o formar part de la seva comitiva.

Text: Josep Maria Contel / Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis.