Tradició i innovació: El pessebre de La Violeta de Gràcia fins al 20 de gener de 2019

Fotografia: Josep Maria Contel

Aquest Nadal, i per segon any consecutiu Gràcia torna a tenir pessebre. Això sí un pessebre diferent i innovador, la primera prova es va dur a terme el passat Nadal i gràcies a la bona acollida, enguany s’ha tornat a decidir dotar a Gràcia d’un pessebre pensat per gaudir en família. El pessebre té la singularitat que està construït amb tot d’elements del món Playmobil, i dels personatges tan populars com els seus clics. En un espai de 8 metres quadrats, ens endinsem al fantàstic viatge dels Reigs Mags d’Orient, i al joc preferit dels més petits, trobar el Caganer!

Un dels fets culturals més arrelat a la nostra societat durant les festes de Nadal és “El pessebre”, una representació més o menys artística del misteri del Nadal, que grans i/o petits munten cada any per aquestes dates en llars, associacions, esglésies, places o aparadors entre altres indrets, com a senyal festiu.  Seguint el fil de la història del pessebre, aquest ens porta fins a l’any 1223, quan la nit de Nadal Francesc d’Assís va organitzar-ne un de vivent. Un fet que va arrelar a poc a poc amb les representacions dels pessebres vivents, que en el temps derivaren en les representacions dels “Pastorets” i els pessebres tradicionals. Inicialment els primitius pessebres només es muntaven dins de les parròquies i convents, un fet que va anar canviant de mica en mica en anar incorporant-se aquesta pràctica a les cases particulars, on cada família desenvolupava el seu enginy a l’hora de donar-li forma.

Els inicis del Pessebre |

Segons expliquen les cròniques no és fins al segle XVIII que “El pessebre” guanya un cert esplendor, quan els aristòcrates comencen a bastir grans pessebres monumentals, que a manca d’altres atraccions eren visitats per nombroses persones. La gran popularització d’aquestes petites, mitjanes o grans representacions casolanes amb el pas del temps va augmentar fins a convertir-se en un dels arts populars, sobretot a títol familiar, més viu de la nostra societat. Dins de la seva evolució, de la mà d’Antoni Moliné i Sibil trobem l’any 1912 un fet cabdal: “El pessebre” convertit en diorama.

Fotografia: Josep Maria Contel

Del Pessebre al Dioarama |

Com va sorgir això? Per necessitat, segurament seria la resposta però anem a pams: el senyor Moliné, una persona que a banda del seu pessebre personal des de feia un temps en bastia un altre al convent-escola de les Monges Carmelites del carrer Montseny a Gràcia, el 1912 en el moment d’anar a construir-lo no va trobar tot el suro que tenia guardat al convent.  Davant d’aquest contratemps, mentre pensava com fer el que havia pensat descobrí un paleta que estava realitzant uns adobs a l’edifici, sense pensar-s’ho va demanar-li mig sac de guix i les eines i tot seguit va començar a donar forma amb aquest material al nou pessebre.  Amb aquesta acció donà pas als coneguts diorames.

Els elements d’un pessebre |

Per bastir un pessebre, els elements principals són les figures, de fang, plom o de plàstic i de personatges com el pastor, els Reis, la bugadera, el nen Jesús, les gallines, els bens, les casetes, el pou, la cova, entre moltes altres, són els elements plàstics que donen forma al relat que cadascun dels autors vol imprimir en la seva creació.  Unes figures de les que des del 1786, -data de la primera fira de pessebres- les famílies i autors s’han proveït per a les seves necessitats. Ara bé, després d’aquest relat cal incloure una nova visió o forma de veure o construir un pessebre… I en aquest acs avui parlarem d“El pessebre de Playmobil” una manera de fer o entendre aquesta tradició que cada vegada té més adeptes, que munten pessebres en llars, aparadors o centres culturals. En aquest cas avui ens centrarem en aquest nou pessebre que podem veure al Centre de Cultura Popular La Violeta, al cor de Gràcia, del carrer Maspons número sis.

Fotografia: Josep Maria Contel

L’univers de Playmobil |

El Playmobil és una joguina, una figura de plàstic de 7,5 centímetres d’alt amb braços, mans, cames, tronc i cap mòbil, que es pot desmuntar i remuntar amb diferents elements originals de Playmobil.  Creat el 1973 per l’enginyer alemany Hans Beck, la figura dóna pas a diferents sèries com: indis, vaquers, romans, egipcis, pirates, víkings, guerrers medievals, habitants de la ciutat, camperols i tota mena d’animals domèstics i salvatges, així com una gran varietat de peces de mobiliari, estris de casa, del camp, etc… que donen al producte una gran versatilitat, en el moment de dissenyar cadascun dels personatges que han de configurar per exemple un pessebre.

El pessebre de Playmobil de La Violeta |

Aquest és un pessebre que neix en el context de la tradició pel pessebre i de la versatilitat de la figura Playmobil. Un diorama de vuit metres quadrats, amb centenars de figures Playmobil que donen forma coral i harmònica a la narració d’una història, la del misteri del Nadal, en una versió diferent de la figura tradicional, però no per això menys interessant. Una representació que compta amb els elements bàsics del pessebre com són l’Anunciata amb els pastors, els Reis i el naixement, però que també acull el poble amb les seves cases, els oficis, el mercat, els pescadors amb el seu poblat, camps, pous, l’exèrcit romà i també els seus dimonis.  Un conjunt de figures tant de personatges com d’animals, moltes de les quals convenientment transformades, per donar forma a la part narrativa d’aquesta particular història sobre el misteri de Nadal, més agosarada i alhora més divertida.

Text i fotografies: Josep Maria Contel

Fotografia: Josep Maria Contel

Fotografia: Josep Maria Contel

Fotografia: Josep Maria Contel