Tot recordant les fires de Nadal i Reis a Gràcia

Fotografia: Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis

Des d’antuvi les festes de Nadal i Reis han aplegat fires de tota mena en diferents pobles i ciutats, moltes d’elles considerades fires de tardor ja que l’hivern fa entrada al cicle festiu el 21 de desembre i durant dècades aquestes van ser molt importants. Cal recordar que els grans magatzems o espais de venda com els coneixem avui són bastant moderns, per tan antigament eren tot un referent. Pel que fa a Gràcia la vila també va acollir diferents fires, les més populars de les quals són les que ara ara recordem.

Enguany la ciutat acollirà una nova de fira de Nadal a l’estil dels tradicionals mercats nadalencs europeus, amb parades fetes de fusta decorades amb garlandes i decoració nadalenca. Tot un espectacle que omplirà aquest nou espai de compradors, curiosos i badocs, que durant aquestes festes el visitaran tot cercant l’esperit nadalenc.

Com cada any Barcelona i els seus antics pobles s’omplen de fires de Nadal i Reis amb figures de pessebre, joguines i regals de tota mena per satisfer la persona més exigent. Unes fires que vénen de lluny amb algunes que s’han mantingut i altres que només resten en els records personals dels qui les van viure, com és el cas de Gràcia.

Pel que fa a la fira de Nadal a la vila, antigament les parades de figures es muntaven esquitxades al voltant dels mercats, més tard es van ubicar entre el 8 i el 24 de desembre al voltant de la tanca de l’escola que provisionalment va hipotecar la Plaça de la Revolució. Una fira en la qual les criatures dels anys cinquanta i seixanta del segle XX convertiren en l’epicentre d’embadocar-se davant d’aquelles peces, moltes de les quals elaborades per diferents artesans pessebristes de la vila i reproduïdes en fang. La fira de la vila no era la de la catedral quant a volum, però era una mostra significativa de diversitat i facilitat a l’hora de fer feliç un nen amb la compra d’un be o un pastor. La fira, a banda de les parades de figures, n’acollia altres de verd. Finalment aquesta es va traslladar a la plaça de la Vila de Gràcia, on poc a poc va anar minvant fins a acabar desapareixent els anys vuitanta.

Fotografia: Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis

Respecte la fira de Reis, es va començar a muntar als anys cinquanta a la plaça del Sol entre el 2 i el 4 de gener. Una fira a l’aire lliure de joguines i llaminadures, a mercè del fred i el mal temps que podia fer aquells dies i que finalment els firaires l’acabaren reconduint dins d’un envelat que es muntava a la plaça del Sol. Aquest fet origina una despesa més gran pels paradistes, que per quadrar el pressupost llogaven l’envelat la nit de cap d’any a promotors que celebraven el ball després de les dotze campanades. També en alguna ocasió s’hi van fer activitats complementàries.

D’aquesta fira cal ressenyar l’incident que va patir el 1963: l’envelat s’havia muntat abans del dia de Nadal de 1962, amb una nova tècnica més moderna mitjançant la qual la lona semicircular que el cobria es va canviar per un sostre pla de xapes metàl·liques. Arran de la gran nevada que va patir la ciutat aquell Nadal, el sostre de l’envelat no va aguantar el pes i va acabar cedint. Davant d’aquest imprevist els organitzadors es veieren obligats a construir un nou envelat a la plaça de la Vila al voltant de la torre del Campanar.

Fotografia: Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis

Amb el pas del temps a la dècada dels vuitanta la fira es va traslladar a la Plaça de Diamant, on la joguina gairebé havia desaparegut i el seu lloc l’ocupava l’artesania de tota mena. A la Plaça del Diamant i a tocar del carrer d’Astúries, via d’anada i tornada de l’estació del metro de Fontana, la fira va aplegar molts visitants, i sobretot la nit de Reis es va convertir en punt de trobada dels graciencs i gracienques, que tot cercant el darrer regal aprofitaven el moment per saludar o conversar amb amics i coneguts convertint aquest fet gairebé en una tradició.

Malgrat que la fira funcionava perfectament a la Plaça del Diamant, aquesta fou traslladada de nou a la Plaça del Sol, on poc a poc va anar perdent pes fins al punt de desaparèixer. Durant molts anys la fira de Reis també va acollir un Rei o patge Reial que recollia les cartes dels infants de la vila. Una altra funció durant anys fou la de recollir joguines per a les criatures necessitades de la vila. Malgrat els esforços d’implantar noves fires nadalenques a Gràcia, totes les noves propostes han anat fracassant i aquell esperit de Nadal de les antigues fires només queda en el record dels qui les van viure.

Text: Josep Maria Contel / Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis.