SICUS CARBONELL: “La rumba catalana feta per gitanos pateix una exclusió cultural absoluta”

Fotografia: Cedida

“Sabor a Peret” representa un sincer i respectuós homenatge del grup Sabor de Gràcia a l’indiscutible pare de la rumba catalana. Liderats per Sicus Carbonell, la banda tenia el repte d’aportar matisos que enriquissin una obra respectada sense corrompre’n l’essència, ni caure en la trampa de l’experimentació forçada o en la comoditat d’una simple imitació. Sicus confia que aquest disc doble serveixi també per avançar en la normalització de la cultura i l’art dels gitanos.

D’on va sorgir la idea de fer un homenatge al rei de la rumba?
Del nou equip de management i ens va semblar bé sempre i quan tinguéssim el vistiplau de la família. Ens el van donar i ens vam posar a maquetar alguns temes, el problema és que Peret té més de 250 cançons i de populars n’hi ha una cinquantena i era impossible fer-ho tot. Discmedi va apostar molt fort pel disc i hi ha hagut col·laboracions que les hem buscat i d’altres que han vingut soles. No m’esperava un disc amb col·laboradors com Oscar de León, Gipsy Kings, Estrella Morente, Pau Donés, Moncho… amb alguns ho teníem pactat com amb La Pegatina o Amistades Peligrosas. La rumba de Peret és universal i hi havia d’haver gent de tot arreu: del país, d’Andalusia, de Madrid i gent de fora perquè ell va anar molt a Amèrica, gitanos de França… un mosaic de tothom i alguns no hi van poder participar perquè estaven gravant disc com el Pitingo o el Parrita, que per salut no va poder. Vam haver de parar perquè sinó hauríem fet 4 discos amb 50 col·laboradors i encara estaríem gravant…

Teníeu marge de maniobra a l’hora d’arranjar les cançons? Com es pot ser original amb un músic tan mediàtic i tan versionat?
Hi ha cançons en les quals no es pot tocar l’arranjament, has d’aportar-hi alguna pinzellada, el teu estil i el del col·laborador, hi ha altres a les quals li hem donat la volta, com ‘Borriquito como tú’ amb un arranjament diferent, l’essència no la pots tocar perquè si ho fas empitjores la cançó. Has de donar la teva personalitat i el teu toc. No volíem fer un ‘cover’ del Peret cantant, calia que la gent veiés que són temes del Peret però que som Sabor de Gràcia, sona més actual i diferent i qui mana? Els ventiladors, si no els tenim ja no és rumba. Era l’equilibri, hi ha rumbes clàssiques com ‘Mig amic’ que vam fer amb semidirecte o ‘La vuelta del gitano’, que vaig fer de cop amb guitarra i micròfon.

L’acollida del públic en els concerts de presentació ha estat bona?
Molt bona, tant del públic com dels mitjans, el públic canta, gaudeix i toques dues hores perquè en els bisos et demanen els teus temes. Fem un repertori fix d’uns 16 temes perquè sinó seria molt llarg i has de vigilar perquè, per exemple, ‘Pensando en ti’ amb Estrella Morente i Moncho és un mig bolero i la gent al carrer vol ballar, si actuéssim en teatres el repertori seria diferent.

Quin sabor té Peret?
La rumba, sense ell hi ha cançons reivindicatives que no s’haurien fet o gent que no s’hauria enamorat, la rumba catalana no hauria existit sense ell, per mi n’és la seva essència. Ell és la rumba i sempre ho serà, és com Camaron de la Isla amb el flamenc o l’Elvis amb el rock, mites que quan els tenim no els valorem prou i quan no hi són veus un buit immens.

No va ser prou valorat?
No, per exemple un barceloní com ell mai va fer un pregó de La Mercè i això és trist. Tenim el mal costum de fer homenatges quan la gent mor i qui diu Peret diu Serrat; i el millor homenatge que se li pot fer algú és que ho vegi i gaudeixi. Amb el Peret s’ha estat molt injust, li van donar la Creu de Sant Jordi i la medalla de la ciutat de Barcelona quan era gran, en aquest país sembla que t’hagis de fer gran perquè et reconeguin.

A més, era gitano i català, fins a quin punt les dues condicions juntes el van marcar o el van fer víctima de prejudicis o discriminacions?
Peret va trencar molts estereotips però el racisme i la doble moral hi són. Fa poc vaig penjar un vídeo al Facebook dient que la cultura gitana i la rumba catalana feta per gitanos estan vivint una exclusió cultural. Sempre he defensat que hi hagi grups paios fent la nostra música, que és la rumba catalana, però cal donar valor al fet que aquesta música la portem a l’ADN, nosaltres dormim i ronquem a compàs, si vols fer rumba catalana et diré com ho has de fer però és que a mi el ventilador em surt de naixement. Què passa? Veus un festival de rumba en el qual no hi ha cap gitano i fins i tot dos grups que no fan ni rumba, és una burla igual que la candidatura a la UNESCO, que està molt bé però no ho han consultat amb els gitanos, qui representa els gitanos a Catalunya no sóc jo ni el Peret sinó la Federació d’Associacions Gitanes i quan es vol fer una candidatura a la rumba catalana estàs parlant d’una música creada pels gitanos, no pots dir que s’adhereixin a la campanya sinó que l’han de liderar. A partir del setembre des de la Federació d’Associacions Gitanes farem accions per lluitar contra l’exclusió cultural absoluta que estem vivint. Un altre exemple: l’Ajuntament de Barcelona demana un encàrrec a la població gitana i en comptes de recórrer a la federació se’n va al Centre d’Estudis Africans, que va a la Federació d’Associacions Gitanes per saber com fer-ho. Per què?

Fotografia: Cedida

Però els mitjans venen que la rumba catalana està en un gran moment o que hi ha molts grups…
És això, parlem de quantitat, n’hi ha molts i molta morralla perquè primer caldria analitzar què és és rumba catalana, se li diu a tot: a Txarango, cosa que ells neguen, o a La Pegatina, un dels seus membres una nit em va dir que no es posava a tocar la guitarra amb nosaltres, que ell usava pua… com el Muchachito Bombo Infierno, no fa el ventilador, és una altra cosa. La rumba catalana és el ventilador i les palmes, la manera de cantar, és a dir, Rumba 3, Los Manolos, Gertrudis ja no en fa perquè van admetre que no poden competir amb els gitanos fent rumba, Joan Garriga ha fet algunes rumbes… però no vol dir que perquè facis dues rumbes ja siguis rumbero, perquè sinó Alejandro Sanz seria un gran rumbero. Hi ha molta gent jove fent rumba, tant gitanos com no gitanos, el problema és que la indústria no els ajuda, quants discos paguen les companyies i quants artistes veus per televisió? En els programes de nit de jazz a TV3 no surt la rumba…

Ja és difícil trobar programes de música i espais culturals a la televisió…
A tot se li diu rumba i jo no sóc qui ha de dir què ho és però a vegades interessa vendre aquesta etiqueta, cada música té uns instruments i una manera de tocar, per exemple jo no puc fer un tango sense un ‘bandoneón’, o una samba sense les caixetes i les campanetes, no puc fer una rumba sense el ventilador i sense unes palmes, després posa-hi el que vulguis, és com un arròs: el pots fer de mar, de muntanya, de verdures però si falta l’arròs, serà una altra cosa, un sofregit o el que vulguis, l’arròs és el ventilador i les palmes, que no falti l’arròs. A Sabor de Gràcia hem mesclat la rumba amb tots els estils, el Peret ens “matava” perquè ens deia que fusionàvem massa.

Us deia que no éreu prou puristes?
Sí, i li contestàvem: ‘però si ja hi és vostè!’, ara que ja no hi és les coses han canviat, ens diuen que abusem de les guitarres, clar que ho fem, perquè has d’abusar en allò que ets bo, per exemple jo no puc abusar dels metalls… ara veus els grups i porten bateria, baix, teclat, com a molt un percussionista, trompeta, trombó o saxo, el cantant, un guitarra elèctrica, una guitarra espanyola tocant amb pua i com a molt un acordió, tots els grups catalans tenen aquesta formació perquè han tret un so i està molt bo, però en sents a un i els sents a tots i no és rumba i la gent ho posa tot al mateix sac perquè interessa. Programen els festivals sense grups gitanos i ho anuncien com a rumba catalana, el desconeixement és el gran problema: es treu a concurs un festival de rumba, l’agafen uns managers, cadascú posa els artistes que coneix o que són amics seus, es reparteixen el monopoli i els diners i a la rumba i als gitanos que els bombin, això és manca de respecte i s’ha de denunciar.

És com els grans festivals d’aquest país: sempre són els mateixos grups, no n’hi ha cap de rumba i si ets un promotor privat i et jugues els teus diners aleshores fes el que vulguis però si agafes subvenció pública cal vigilar, tret que sigui un festival temàtic com el Sónar, és com TV3, ha de tenir un mosaic de totes les músiques perquè en cas contrari fas exclusió i primer hi ha l’exclusió cultural i després ve la social, és una cadena: si no em contracten i sóc autònom arribarà un moment en què no podré pagar ni menjar i hauré de canviar de feina, hi ha gitanets que estan intentant tirar endavant i d’altres d’ètnia no gitana, és el desconeixement de no saber programar, no vull pensar en una mala intenció però això ha de canviar. L’altre dia van fer una rumba dels atemptats de Barcelona amb gent de tot arreu, hi surt el Manu Guix, que és amic meu, i qui faltava? Els gitanos, ja els ho vaig dir, de colors n’hi havia molts però se n’havien descuidat un: el morenet. Nosaltres també vivim a Barcelona, som al barri de Gràcia fa més de 250 anys, vam ser-ne els primers pobladors, a Catalunya fa més de 600 anys que hi som. Nosaltres hem demostrat ser sempre solidaris. Alguns artistes van decidir fer el ‘Mediterráneo’ amb el Serrat i qui faltava? Un gitano, diuen que no hi pensen però són excuses barates.

Una diversitat com a eslògan ‘progre’ per quedar bé…
Sí, és mentida, quan les coses es fan de cor es veuen i quan es fan per quedar bé, també. Al concert de la llibertat hi vam ser nosaltres i el Peret, era un 2%, en el concert de les cançons contra el sida al Palau Sant Jordi igual, un 2%, ja em conformo amb aquesta quota però és que ara hi ha un 0%. Nosaltres estàvem millor fent rumba al 2004 que ara perquè aleshores et reconeixien el que sabies fer, ara hi ha grups que no saben fer ni rumba i em volen ensenyar a mi a fer el ventilador, hi ha un refrany que diu ‘no vulguis ensenyar a un pare a fer fills’, s’està perdent aquest respecte i no només en la rumba sinó també en el flamenc. Per exemple, El Niño de Elche, que una vegada es va baixar els pantalons i es va quedar en calçotets en un escenari cantant flamenc, això no és art sinó vulgaritat, jo la rumba catalana no la canto en pantalons curts i tinc un públic que es mereix un respecte, volem reivindicar-ho i és tasca de tots.

Fotografia: Cedida

Com era Peret personalment?
Una persona molt llesta i sàvia, molt avançada als seus temps, ens deia: ‘nens, feu rumba, si no agafeu la batuta i reivindiqueu la rumba clàssica, això serà la rumba de la misèria perquè tothom voldrà fer rumba’. Parlàvem molt, sobretot la darrera època de la seva vida, sobre política, religió… era un home molt llest que sempre t’aconsellava. Va córrer la llegenda que no ens podíem ni veure i era mentida, sempre ens vam respectar, ell i el meu avi abans de ser artistes van ser socis i anaven a vendre vestits a Amèrica, però sí teníem discrepàncies musicals, jo li deia que ell era un transatlàntic i nosaltres una barqueta, no podíem fer el que feia ell perquè no ens haurien contractat. Era un home que t’ajudava si podia i per la seva família va ser un gran pare i un gran avi.

Quin balanç fa de 25 anys amb Sabor de Gràcia?
N’hem viscut de tots els colors, moments molt àlgids, d’altres molt durs i d’altres reivindicatius, com el que ens trobem ara, reivindicant un creador de la rumba, la rumba i la rumba dels gitanos, que no se’ns faci exclusió social. D’altra banda, estem preparant quelcom molt gran pels 25 anys, volem fer una cosa que no s’ha fet mai en rumba, de moment tot va sobre rodes, hi ha gent molt bona a darrere i va més enllà de la música. I cap al setembre Discmedi reeditarà el nostre primer i segon disc, tornen a la venta en format físic i digital.

Us heu plantejat fer un altre disc amb temes propis en el futur?
Tenim 14 temes maquetats i només falta entrar a l’estudi i en 8-10 dies deixar-los a punt per mesclar-los. M’agradaria també fer un disc en directe en un lloc bonic com el Palau de la Música i el farem però no sé quan.

Text: Carles Batalla