S’aprova el pla d’usos de Gràcia

Plaça sol

Finalment el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar definitivament aquest passat divendres 27 de maig, els Plans especials d’establiments de concurrència pública i altres activitats del districte de Gràcia. Amb aquests pla d’usos, el consistori preveu limitar els impactes de les activitats de concurrència pública en l’espai públic, evitar la generació de molèsties acústiques en els veïns i garantir la seguretat i convivència ciutadana, el dret dels veïns al descans i la protecció de l’entorn urbà. El pla d’usos de Gràcia ha vist llum verda amb els vots favorables del Govern municipal  de BnComú i PSC, C’s i ERC i l’abstenció de CiU.

El pla d’usos de Gràcia |

El nou pla d’usos de Gràcia actualitza el vigent, aprovat el 2005, i recull la regulació de nous fenòmens en la tipologia d’establiments públics de Gràcia. Aixeca la prohibició d’activitats que no són de restauració o d’oci nocturn i flexibilitza la possibilitat d’obrir establiments de pública concurrència en els barris del nord, afectats per la restricció actual de llicències que imposa el pla vigent, en els que la actual legislació europea n’impedeix la regulació preventiva.

El document, que ha estat sotmès a un ampli procés de participació durant els últims dos anys, subratlla la necessitat d’esponjar les zones del centre de la Vila de Gràcia –la densitat d’activitats és de 7,92 activitats per hectàrea, mentre que a la corona de la Vila es situa en 2,78— i per això inclou mesures per aconseguir la disminució real d’activitats de restauració.

El canvi fonamental, incloses les aportacions fetes després del procés participatiu, és la possibilitat de prendre la iniciativa per resoldre el problema de saturació de llicències d’activitats de restauració al centre de la Vila a través de diferents vies:

– Augmentant les inspeccions per a aconseguir revocar llicències d’ofici: per caducitat (més de dos anys sense activitat), per sancions sense resoldre, o per males condicions de l’establiment.

– Creant un cens actualitzat de llicències, i decreixent. El document proposa actualitzar el cens de llicències admeses en les zones saturades i de contenció, i si es revoca o caduca una llicència, es restarà de la quantitat de llicències del cens i ja no es podrà tornar a recuperar.

– Creació d’elements de transparència de les llicències: web o mapa explicatiu i canals de comunicació estables amb els veïns i veïnes en aquests tema.

La figura del Pla d’usos (Pla especial d’establiments de concurrència pública) va sorgir l’any 1994 quan Gràcia es va dotar d’un pla d’usos davant la concentració excessiva d’establiments (especialment al nucli antic de la Vila), sobretot els orientats al lleure nocturn i restauració. Aquest pla es va revisar l’any 2001, quan es va afegir una disposició sobre la instal•lació de terrasses.

L’any 2005 es va realitzar una revisió en profunditat, consistent en una metodologia més particularitzada al territori i unes restriccions més àmplies. Al 2014 es va iniciar la nova revisió del Pla d’Usos i es va fer una diagnosi més acurada, que va detectar i definir clarament una saturació de diverses àrees del districte. Aquesta revisió buscava regular noves activitats no incloses en el pla d’usos de 2005 que suposen un impacte negatiu en el desenvolupament del barri; regular els establiments d’hoteleria, i revisar els criteris de zonificació i fer-los més senzills i més clars, oferint més seguretat jurídica.

Aquesta proposta ha estat objecte d’un llarg procés participatiu –entre octubre de 2014 i febrer de 2015– que ara culmina amb l’aprovació definitiva del document.

Principals eixos del nou pla |

El pla distingeix diferents zones en funció del cens de locals i de la realitat urbanística del districte:

A) Zona Saturada. Àrees amb un excés d’establiments de concurrència pública que la nova regulació del Pla d’usos ha de tendir a buidar. Així doncs, no es permet l’obertura de nous establiments. Comprèn l’interior de la Vila de Gràcia.

B) Zones de contenció. Àrees amb nivell màxim d’establiments de pública concurrència. El Pla d’usos ha d’evitar l’augment del nombre d’aquests activitats, entenent els existents com el número màxim d’activitats admissibles. En aquesta línia, el Pla ha de permetre l’obertura de nous establiments sempre i quan aquesta nova activitat no comporti un augment del nombre total en la zona en el conjunt de la zona saturada i la de contenció. Cal aplicar una regulació singular i més restrictiva per els àmbits concrets d’aquestes zones on s’observen densitats més elevades, com ara les places de Vila de Gràcia. Engloba la corona de la Vila de Gràcia, Gràcia Nova i Camp d’en Grassot.

C) Zones perimetrals. Àrees perimetrals de la Vila de Gràcia –Eixample i Sarrià-Sant Gervasi– delimitades per eixos de carrers i que per donar coherència als fronts viaris d’iguals característiques urbanístiques es regulen segons allò establert en l’ordenació d’usos i activitats del districte veí.

D) Zones Genèriques. Sector del Districte de Gràcia on el nombre d’establiments és molt baix i en els que l’augment regular de les activitats no ha de malmetre l’equilibri entre les activitats i les necessitats de la població resident, la cohesió del teixit social i al qualitat de l’espai públic. Es tracta dels barris Nord.

Regulació de nous fenòmens |

Quant a la regulació d’establiments, el Pla d’Usos de Gràcia ha volgut recollir tots aquells establiments que desenvolupen una activitat que d’una manera o altra tenen incidència en l’espai públic urbà. Això ha significat haver de recollir la definició de noves tipologies establiments. D’aquesta manera, s’inclouen tipologies que no estaven contemplades a l’anterior pla d’usos.

Per exemple, tenint en compte que el cens de locals n’evidencia una concentració excessiva, no s’admetran a la Vila de Gràcia les botigues de plats preparats, definides com ‘tots aquells comerços l’única activitat dels quals és la venda d’aliments d’origen animal i vegetal, cuinats o precuinats mitjançant mescla o condimentació per a ser consumits directament o previ tractament domèstic addicional’.

En relació a les residències i albergs, regulats en el pla d’usos, s’aplica la normativa del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) per tal de mantenir la coherència amb la regulació dels allotjaments turístics a nivell de ciutat. La resta d’establiments d’allotjaments turístics ja estan inclosos directament al PEUAT.