Roger Andreu: “El cartell em va sortir a la primera, en un moment de bogeria creativa”.

Fotografia: Josep Maria Contel.

Dissenyador gràfic i il·lustrador autodidacta sense títols, “perquè el currículum és el que fas”, el gracienc Roger Andreu (1976), artísticament conegut com Mr. Andreu, ha guanyat el concurs del cartell de la Festa Major de Gràcia. Els seus pares són pintors i sempre el van voler allunyar d’aquesta professió que li resultava vocacional. Amant del còmic i la il·lustració, va començar mirant tutorials de Photoshop i Flash i va fer el salt al món laboral mentre estudiava quart a La Llotja. Als 24 anys va muntar la seva primera empresa i va treballar vuit anys en una botiga de disseny de samarretes. Als 40 anys s’ha acabat coneixent laboralment i ha arribat a la conclusió que ha nascut per treballar sol, sense socis. “Tinc la part egocèntrica de l’artista molt desenvolupada, no entenc de normes i faig coses que surten d’allò que és normal”. Home-orquestra, enguany tornarà a dissenyar les samarretes i tot el marxandatge (xapes de cava, imants…) de la festa i també serà l’encarregat de fer la paella al carrer de La Perla i d’animar-lo com a dj amateur.

El premi pot donar una empenta a la seva trajectòria professional?
Ja me n’ha donat una mica perquè he sortit en alguns mitjans. Fins fa poc tenia una botiga on dissenyava samarretes i sempre m’ha anat seguint gent però ara, en veure’m en mitjans, m’ha trucat gent per fer-me encàrrecs. Suposo que quan es pengin els cartells i se sàpiga que en sóc l’autor alguna cosa caurà, de moment ja em van donar el taló.

Ja ha invertit els diners?
Una part ja ha marxat amb els impostos i amb l’altra faré un viatge amb la meva parella, perquè fa anys que les vacances les passo a Barcelona, tampoc dóna per molt. Una part dels diners ja me l’he gastat perquè tinc amics dissenyadors que també es van presentar al concurs, ens anàvem enviant missatges i vam acordar que qui guanyés convidaria a cerveses. Són diners que et vénen de més i està bé celebrar-ho amb els amics.

El cartell ha tingut bona acollida a les xarxes?
Hi ha un grup de Facebook titulat ‘No ets del barri de Gràcia si no…’ en el que van penjar el cartell després d’anunciar que jo n’era el guanyador. En tots els comentaris crítics vaig posar ‘likes’, és normal, t’exposes a molta gent i cadascú té la seva opinió.

En clau personal, què significa la Festa Major de Gràcia?
Són les festes del meu barri de tota la vida, les festes que he viscut sempre. Quan érem petits el meu pare participava en el guarnit del carrer Joan Blanques de Dalt, després a la Plaça Rovira i com que jo tenia la botiga en un dels carrers guarnits, el de La Perla, també han estat vuit anys consecutius participant amb les festes, el darrer dia acostumo a fer de dj al carrer La Perla.

Fotografia: Josep Maria Contel.

Com es pot aconseguir el punt mig entre la diversió i la massificació?
És difícil perquè ja no és una cosa de Gràcia sinó de Barcelona, s’ha venut així i per tant aquí tard o d’hora havia d’arribar. Me’n vaig adonar amb la botiga, cada any venien més estrangers i es nota a les festes, que s’anuncien en guies de turistes. El tema de l’alcohol es ven així a fora, és barat, de fàcil accés i a banda, vulguis o no, els carrers i les associacions s’aguanten gràcies a les barres. És un equilibri difícil d’aconseguir, quasi impossible.

La gent de tota la vida deu pensar que les festes d’alguna manera estan traint l’essència i la identitat del barri però al mateix temps representen una injecció econòmica de la qual no es pot prescindir…
Clar, i una injecció econòmica per tot el barri. Quan jo tenia la botiga les festes de Gràcia eren com un segon Nadal, depèn del negoci que tinguis fas un boom en una setmana.

Tem que hi tornin a haver incidents?
En el últims anys, o no n’hi hagut o no se n’ha parlat, hi va haver un any en el qual per televisió només sortien els incidents, en els darrers anys sembla que no n’hi ha hagut tants.

Forma part de la Comissió de la Perla. Viuen tot l’any amb la passió de preparar la festa?
Sí, però aquest últim any vaig canviar de feina i tot just enguany m’ha començat a anar bé i a tenir un volum alt de feina, en ser autònom haig de fer més hores que un rellotge i per això no he pogut participar-hi de la mateixa manera. No he pogut comprometre’m més enllà de fer el disseny de les samarretes del carrer, enguany serà l’any en què no hi seré tota la setmana, arribaré a Gràcia el dimecres 17, just per fer la paella del carrer de La Perla.

Cap a on voldria que anessin les Festes de Gràcia en el futur en quant a filosofia i tipus d’oci?
El que seria ideal és que tornessin a ser com abans però és impossible. Com a mínim, que la gent jove s’impliqués una mica i hi hagués una renovació.

Text: Carles Batalla.