Raimundo Viejo: “Hem de recuperar el sentiment que el carrer és nostre”

Raimundo Viejo 1 petita

Fa deu anys va aterrar a Barcelona, on va ser acollit per uns amics a Gràcia, districte del qual ara n’és regidor, així com el màxim responsable d’Educació i Universitats en representació de Barcelona en Comú. Doctor en Ciència Política, professor universitari i activista vinculat al 15-M, Raimundo Viejo (Vigo, 1969) està amarat de l’entusiasme regenerador de la plataforma liderada per Ada Colau, que pivota sobre els eixos de la proximitat i el diàleg. La Festa Major serà la primera prova de foc per a un nou equip municipal que s’ha hagut d’arremangar les mànigues pràcticament sense poder mirar l’aparador ni veure’s al mirall. Els guarniments ja els trobarà als carrers.

Quin balanç fa d’aquest primers dies al càrrec?
Un balanç molt positiu, ens hem hagut de familiaritzar-nos amb les rutines i les normes de la institució i incorporar-nos a un ritme frenètic i a una pressió enorme. Però hi ha una il•lusió enorme al voltant del projecte encapçalat per Ada Colau, que ha fet que ens hàgim trobat ajuts inesperats i gent engrescada amb moltes ganes de fer coses.

S’han trobat molts vicis adquirits de l’època convergent?
Ens hem trobat un cert cansament, una falta d’il•lusió, una certa desconfiança respecte maneres de fer, un escepticisme, una manca de credibilitat de la política com a forma de vida pública… sí que és cert que s’estan removent moltes coses i que la resposta és molt positiva.

En una entrevista recent citava que els tres problemes principals de Gràcia eren la convivència, el soroll i la neteja. Els pot concretar?
En termes generals, el districte és a la mitjana, és un districte estàndard, només tenim un aspecte en què destaquem una mica, que és el problema del soroll i la convivència. En canvi, en neteja, seguretat, transport o mobilitat hi ha com sempre coses a millorar però en el tema del soroll i la convivència se’ns ha demanat fer un esforç més gran.

En quin moment es troba el pla d’usos al barri, sobretot pel que fa a les zones de vianants i als cotxes?
Tenim un pla d’usos pràcticament acabat, per la qual cosa el marge d’intervenció és escàs, crec que marca una diferència respecte els plans d’usos anteriors. La gent té un cert cansament respecte els plans d’usos perquè diuen que a la teoria i en paper tot és molt maco però a l’hora de la pràctica els canvis reals que s’esperaven no es veuen al carrer. Aquí és on nosaltres emfasitzem una cosa molt important: el pla d’usos no s’acaba quan s’aprova, el més interessant és el seu seguiment i que la participació s’estengui més enllà de l’aprovació perquè, entre altres coses, sovint l’aprovació del pla d’usos s’ha vist com una validació, com una mena de política de legitimació de decisions preses per altres i nosaltres el que volem és que la decisió es prengui entre totes i tots, és la ciutadania qui haurà d’anar fentne el seguiment. M’he reunit ja amb els sindicats que han anat seguint el pla d’usos i ja he demanat a alguns col•lectius que vagin pensant de quina manera podrem fer aquest seguiment i com farem que aquest pla no sigui un pla més sinó que tingui un seguiment constant, veïnal, proper i que finalment es tradueixi en canvis reals.

Un altre tema candent és el de les terrasses. En sobren a Gràcia?
S’ha de distingir l’ ordenança de ciutat, que marca una regulació estricta de les terrasses i allò que ens pertoca als districtes com a espais singulars, com per exemple les places de Gràcia. En aquest sentit estem intentant posar en comú tots els interessos que conflueixen en aquest tema, els econòmics de l’hostaleria i el soroll, la convivència, la higiene pública… Són molts aspectes i el resultat d’un consens segurament mai agradarà tothom però del que es tracta és que estiguem satisfets amb un mínim comú denominador i és clau comprendre que, tot i que són un factor econòmic important per a l’economia, també són un petit problema, a vegades no de manera directa sinó més aviat per les dinàmiques de vida que generen. Haurem de trobar aquest punt mig però sempre des del diàleg i la mediació entre els diferents interessos.

Però hi ha massa terrasses?
És relatiu, perquè en realitat les terrasses no depenen tant dels metres quadrats com creiem, sinó dels fluxos de gent: en un carrer pel qual passa molta gent una sola terrassa amb una sola taula pot ser un entrebanc. Hem de recollir el feedback de les dinàmiques urbanes, per exemple el pla d’usos estableix l’eixamplament d’aquesta zona central que està excessivament saturada, hi ha una sobreexplotació de les places centrals de la vila de Gràcia i per contra a Vallcarca no en trobem. Hem d’intentar veure com podem reordenar-ho, és una directriu política molt clara des de l’alcaldia: Barcelona, a escala de ciutat, es troba amb una saturació excessiva a Ciutat Vella i s’ha d’esponjar i fer més assumible pel conjunt de la ciutat per poder anar controlant el turisme sense perjudicar interessos econòmics de la ciutat.

Fa uns dies va saltar la polèmica amb la suspensió temporal de les llicències hotels i apartaments. Què busquen amb aquesta mesura?
Tenim el cas de Henkel i Deutsche Bank, però en realitat a Gràcia això no ens afecta massa. En primer lloc és important precisar que una suspensió no és una derogació ni una supressió, és una manera de dir ‘aturem-nos, agafem perspectiva i veiem quina situació hi ha’, perquè tenim la impressió que això se’ns escapa de les mans i nosaltres volem que la gent tingui la capacitat de dir-hi la seva, d’intervenir i decidir sobre el model turístic. És la nostra política, més enllà de solucions concretes o de prefigurar resultats finals, tot i que és evident que tenim clara la orientació: no volem un turisme tan massificat i concentrat en certs punts, volem un turisme de més qualitat i d’una dimensió cultural més forta. Mitjançant aquesta suspensió es tracta de posar aquest debat en mans de la ciutadania i que la ciutadania pugui pensar i veure què vol.

Tenen un plantejament per impulsar el petit comerç de proximitat?
Aquesta és una qüestió sempre complicada, ens trobem que el petit comerç està molt lligat a la capacitat d’adaptació a noves realitats molt massives, però segons quina sigui la clientela el petit comerç es pot veure afectat, per inadaptació o per capacitats de respondre a les noves dinàmiques. Cal pensar que Barcelona és una ciutat amb un atractiu turístic mundial i que per això moltes vegades els operadors turístics, les grans franquícies i les multinacionals hi intervenen amb unes capacitats econòmiques que afecten durament el petit comerç. Entenc que la manera més adient d’operar és obrir la participació a les decisions del govern, ja sigui per exemple a la Taula de Turisme que s’ha organitzat fa poc o mitjançant una interlocució permanent amb els comerciants. Recentment vam tenir la Nit Lila de Gràcia, un concepte molt bo en què el petit comerç es pot donar a conèixer i la gent visibilitza el que, d’una altra manera, les empreses més grans s’acaben menjant. 

S’han previst millores o remodelacions d’equipament, com el del Mercat de l’Abaceria?
Les grans inversions i els grans equipaments s’han de fer amb una perspectiva d’utilitat social, cal posar sobre la taula quines són les sensibilitats fonamentals i és clar que l’actualització del mercat o l’obertura de nous espais per a entitats socials és una demanda molt recurrent, cal espais de dinamisme. En aquest sentit hem de veure quines són les prioritats del govern, són decisions serioses que impliquen quantitat de recursos importants i hem de veure quines són les prioritats en els propers mesos.

Fins a quin punt és important la Festa Major de Gràcia i com es pot donar suport i ajudar una festa tan consolidada?

Nosaltres hem mantingut al llarg del temps el suport, no només econòmic sinó també institucional a la festa major i estem molt satisfets dels resultats que ens ha anat donat, aquesta coresponsabilització amb la Fundació mostra que cada vegada s’està perfeccionant i enfortint la naturalesa de les festes. La festa funciona i cada vegada implica més a la ciutadania, i continuarem donant suport als veritables protagonistes de la festa, que és la gent que guarneix els carrers, un perfil social molt variat que cobreix des de les activitats infantils a l’oci nocturn i aconsegueix una festa realment popular de totes i tots.

És necessària més vigilància per fer front a l’incivisme?
Estem bastant contents de l’evolució del dispositiu, enguany encara l’hem enfortit amb una segona corona al voltant d’un conjunt de carrers on hi ha una concentració excessiva. Per afavorir el bon desenvolupament de les activitats hem decidit posar en marxa una segona corona, un reforç policial per si, arribat el cas, fos necessari ajuda, igual que amb la neteja. En aquest dispositiu sempre hi ha la mateixa hibridació, d’una banda el manteniment d’allò que s’havia fet i funciona i, de l’altra, l’experimentació de noves pràctiques. Nosaltres entenem que el veritable protagonisme de la seguretat no és el qui és més visible perquè porto uniforme sinó també qui organitza la festa, no només la Fundació sinó els veïns que des del carrer són protagonistes, o els serveis de neteja. Com més implicats estiguem tots en aquest esdeveniment, més fàcil resultarà.

Raimundo Viejo 2 petita

A nivell personal, per què va decidir entrar a Guanyem?
Sóc signant de dos manifestos, el que genera Podemos i el de Guanyem Barcelona, jo no sóc polític professional, sóc professor de ciències polítiques i una cosa és la teoria i el món acadèmic i l’altra el coneixement real. El que jo i la gent de Barcelona en Comú hem entès és que la ciutadania, la gent corrent, havíem de fer un pas endavant, no podíem permetre més temps aquesta situació en què es trobava la ciutat. La gent ens mira com a novetat però no ho som tant, som els qui millor hem llegit la situació, en realitat a Barcelona 27 dels 41 regidors són nous, hi ha gent des de la CUP fins a Ciutadans, hi ha nous regidors al PSC i ERC… i en el nostre cas, amb l’excepció puntual de la tinent d’alcalde, la Janet Sanz, el conjunt de l’equip municipal és tot nou. Hi ha hagut un missatge molt clar de la ciutadania, que està farta de formes de fer de la política, d’abusos, de seus embargades, de coses inadmissibles… Nosaltres ens vam llençar amb Barcelona en Comú amb l’aval de més de 30.000 firmes, això és el que ens va verificar que no érem nosaltres sols els qui pensàvem així sinó que hi havia una demanda ciutadana real. I aquí estem.

Quin és el seu posicionament personal davant del dret a decidir?
Jo hi estic a favor perquè és el mínim comú denominador de tota la organització, després a dins hi ha gent amb matisos molt diversos, gent del Sí-Sí, del Sí-No o fins i tot del No-Sí, que també seria possible. En aquest cas jo sóc politòleg i em costa molt de veure certes proclames que es fan de manera molt fàcil, per una qüestió d’ètica professional estic obligat a no creure certes coses que es prometen i que no porten enlloc. L’altre dia Josep Fontana, la persona que tanca la llista de Barcelona en Comú, deia que aquells que asseguren que la independència es pot aconseguir en 8 mesos no sé si s’ho creuen, és a dir, cal respondre’ns preguntes molt complicades i no es pot jugar amb la il•lusió col•lectiva de la nació fent creure a la gent que de cop i volta tots els problemes desapareixeran. Hi ha temes que s’han d’articular, interlocucions a nivell estatal, europeu i internacional, estem en un sistema de governança molt complex on des del govern local fins al govern europeu tenim una situació molt complexa. Per això s’agrairia molt que el debat polític no fos tant parlar d’independència sí o no, com si fos triar entre dues opcions acabades, sinó comprendre quin és l’encaix europeu i internacional de Catalunya, crec que la pregunta independència sí o independència no s’ha d’operacionalitzar i passa per coses concretes, per exemple euro sí o euro no, mercat únic sí o mercat únic no…

Per què ha participat en un procés de primàries de Podemos?
Perquè sóc membre del Consejo Ciudadano Estatal de l’organització, ens han demanat aportar el coneixement nostre a eventuals processos de confluència, i he decidit participar en aquest procés que no està prefigurat ni té resultats, a nivell estatal encara no se sap qui encapçalarà o integrarà la llista. La meva experiència i coneixement estan al servei d’aquesta revolució ciutadana democràtica molt més ampla que estem vivint i que ens demana un compromís efectiu.

Però en cas de ser triat, compaginaria el càrrec amb la regidoria del districte de Gràcia?
Això no és que ho decideixi personalment, això ho especifica clarament el codi ètic, Barcelona en Comú està en contra de l’acumulació de càrrecs, una cosa és que algú es pugui implicar en un moment determinat en un procés i invertir-hi hores i feina i sigui un èxit i una altra cosa és acumular càrrecs. Jo ja puc anunciar que el 2 d’octubre, si es dóna finalment la meva implicació en la política estatal, en el plenari següent presentaré la meva renúncia com a regidor. Ara bé, des del moment en què sóc regidor de Gràcia i d’Educació, ens hem trobat amb dues circumstàncies vitals per a la ciutat: la festa major a l’agost i l’inici del curs al setembre, per la qual cosa seria una irresponsabilitat institucional que tingués el cap en una altra qüestió que no fos la gestió del districte.

Tenia alguna vinculació amb Gràcia abans de ser-ne escollit regidor?
Quan vaig arribar a Barcelona el 2005, vaig estar a casa d’uns amics buscant pis i el meu primer contacte amb Barcelona va ser Gràcia, després amb motiu de l’activisme social i intel•lectual hi ha llocs de referència com l’Infoespai o L’Ateneu La Torna que m’hi han portat, al David Fernández fa temps que el conec… Per la gent que ha tingut interès i passió per la política Gràcia és un espai urbà de referència a Barcelona.

Com pot millorar encara més un districte amb tant prestigi, dinamisme cultural, oferta gastronòmica…?
Justament controlant dinàmiques que fan que se’ns escapi de les mans. No fa tant un amic em deia que quan viu a Gràcia no té la impressió d’estar vivint en un barri sinó en un concepte. Doncs hem de deixar de viure en un concepte i començar a recuperar aquest sentiment que el carrer és nostre i que la vida social i cultural és nostra, tot el que sigui enfortir dinàmiques en aquest sentit són valuoses. Hi ha dinàmiques de privatització de l’espai públic, d’abusos comercials i polítics que s’han d’aturar i sobretot cal continuar donant tot el suport a les entitats que fan la vida social tan poderosa, així podrem frenar aquestes dinàmiques que actualment ens desborden. Cal una voluntat política orientada en aquesta direcció en comptes de deixar fer les dinàmiques dels mercats globals, de les privatitzacions… que són les que han causat tant mal, no és només es tracta de voluntat política però la necessitem perquè el protagonisme social sigui efectiu, hem de treure els entrebancs polítics que fins ara estaven bloquejant moltes decisions difícils sobre la convivència i la vida al carrer. Nosaltres entenem que això no ho farem sols ni en un mes ni en deu, que tenim una legislatura per reorientar i assolir aquest projecte col•lectiu de ciutat que volem.