Proposta del Nou Pla d’Usos de Gràcia.

Gràcia Passeig Pi i Margall PORTADA

El plenari del districte de Gràcia va informar la setmana pasada, favorablement sobre la proposta del nou Pla d’Usos, que actualitza l’actual, datat de 2005, i que recull la regulació de nous fenòmens en la tipologia d’establiments públics de Gràcia, aixeca la prohibició d’activitats que no són de restauració o d’oci nocturn i flexibilitza la possibilitat d’obrir establiments de pública concurrència en els barris del nord, afectats per la restricció actual de llicències que imposa el pla vigent, en els que la actual legislació europea n’impedeix la regulació preventiva.

El document, que ha estat sotmès a un ampli procés de participació durant els últims dos anys, subratlla la necessitat d’esponjar les zones del centre de la Vila de Gràcia –la densitat d’activitats és de 7,92 activitats per hectàrea, mentre que a la corona de la Vila es situa en 2,78—i per això proposa mesures per aconseguir la disminució real d’activitats de restauració.

El canvi fonamental que es planteja amb els canvis fets després del procés participatiu és la possibilitat de prendre la iniciativa per a resoldre el problema de saturació de llicències d’activitats de restauració al centre de la Vila a través de diferents vies:

  • Augmentant les inspeccions per a aconseguir revocar llicències d’ofici: per caducitat (més de dos anys sense activitat), per sancions sense resoldre, o per males condicions de l’establiment.
  • Creant un cens actualitzat de llicències, i decreixent. El document proposa actualitzar el cens de llicències admeses en les zones saturades i de contenció, i si es revoca una llicència, es restarà de la quantitat de llicències del cens i ja no es podrà tornar a recuperar.
  • Creació d’elements de transparència de les llicències: web o mapa explicatiu i canals de comunicació estables amb els veïns i veïnes en aquests tema.

La figura del Pla d’usos (Pla especial d’establiments de concurrència pública) va sorgir en el Districte de Gràcia a l’any 1994 quan Gràcia es va dotar d’un pla d’usos davant la concentració excessiva d’establiments (especialment al nucli antic de la Vila), sobre tot els orientats al lleure nocturn i restauració. Aquest pla es va revisar l’any 2001, quan es va afegir una disposició sobre la instal•lació de terrasses.

L’any 2005 es va realitzar una revisió en profunditat, consistent en una metodologia més particularitzada al territori i unes restriccions més àmplies. Al 2014 es va iniciar la nova revisió del Pla d’Usos i es va fer una diagnosi més acurada, que va detectar i definir clarament una saturació de diverses àrees del districte. Aquesta revisió buscava regular noves activitats no incloses en el pla d’usos de 2005, i que suposen un impacte negatiu en el desenvolupament del barri; regular els establiments d’hoteleria; i revisar els criteris de zonificació i fer-los més senzills i més clars oferint més seguretat jurídica.

Aquesta proposta ha estat objecte d’un llarg procés participatiu –entre octubre de 2014 i febrer de 2015— que ara culmina amb la presentació del text acordat al plenari del districte, per al seu informe previ a la aprovació definitiva.

El regidor de Gràcia, Eloi Badia, ha destacat que amb aquest text “ara tenim una eina millor, més transparent, per a regular l’obertura dels establiments de concurrència pública del districte”. Ha remarcat, d’entre els objectius del nou pla, el fet que obre la possibilitat de reduir llicències, en reforça el control i la inspecció, i possibilita que els ciutadans en facin un control i denúncia d’aquelles que no s’estiguin utilitzant correctament.

Principals eixos del nou pla

El pla distingeix diferents zones en funció del cens de locals i de la realitat urbanística del districte:

A) Zona saturada: el pla no permetrà l’obertura de nous establiments, ja que no s’hi pot garantir la cohesió del teixit social i l’entorn urbà. S’ha considerat zona saturada la zona anomenada Gràcia Centre, a la Vila de Gràcia, que inclou les principals places, com Plaça de la Vila, Revolució, Sol, Virreina i Diamant, així com la trama urbana que les uneix. D’aquesta manera, aquestes zones continuen mantenint el mateix nivell de restricció que ja tenien amb el pla vigent. Amb el nou document, aquesta zona afecta també els carrers Astúries, Terol i Bruniquer –els que donen accés des de l’interior de la Vila a les parades de metro de Fontana i Joanic—i els entorns del mercat de l’Abaceria.

B) Zones de contenció: En aquesta zona, el Pla ha de permetre l’obertura de nous establiments sempre i quan aquesta nova activitat no comporti un augment del nombre total en la zona. Per tant, els establiments existents a l’actualitat seran el número màxim d’activitats incloses al cens, i aquest número màxim només podrà decréixer. S’ha considerat ‘zona de contenció’ les zones de Gràcia Corona, Gran de Gràcia, Eixos Pi Margall i Escorial, Camp d’en Grassot i Gràcia Nova.

C) Zones genèriques: el pla d’usos permet que s’hi puguin establir noves llicències, amb la precaució que no s’arribin a superar els límits que, per les seves característiques, poden absorbir. S’han considerat genèrica les zones no compreses en les dues primeres.

D) Àrees de Tractament Específics (ATE): A més, totes les places de la Vila de Gràcia, tant les que presenten problemes de saturació com les que no, tindran un tractament específic, així com la zona d’influència del Park Güell i el seu entorn més immediat.

Regulació de nous fenòmens

En quant a la regulació d’establiments, el Pla d’Usos de Gràcia ha volgut recollir tots aquells establiments que desenvolupen una activitat que d’una manera o altra tenen incidència en l’espai públic urbà. Això ha significat haver de recollir la definició de noves tipologies establiments. D’aquesta manera, s’inclouen tipologies que no estaven contemplades a l’anterior pla d’usos.

Per exemple, la botiga de plats preparats definida com “tots aquells comerços l’única activitat dels quals és la venda d’aliments d’origen animal i vegetal, cuinats o precuinats mitjançant mescla o condimentació per a ser consumits directament o previ tractament domèstic addicional”, estableix que no s’admetran a la Vila de Gràcia, on el cens de local evidencia una concentració excessiva.

El pla també incorpora, com a novetat, la restricció en l’obertura de residències d’estudiants o altres residències col•lectives susceptibles de ser utilitzades com a allotjament turístic. Aquestes llicències no s’atorgaran a tot el barri de la Vila de Gràcia, del Camp d’en Grassot i als entorns del Park Güell.

Alhora, el pla d’usos incorpora l’epígraf ‘albergs de joventut’, una activitat que el pla d’usos anterior no contemplava. Aquest tipus d’establiment queda vedat als barris de la Vila de Gràcia i del Camp d’en Grassot.