Porta4 va inaugurar ahir el nou local al carrer Martí 18

Fotografia: David Ramon

Aquest passat dijous 27 de setembre de 2018 la sala de teatre i escola Porta4 va començar una nova etapa desprès de deixar l’antic local de la plaça de l’Església on hi van residir durant nou anys,  i ara s’han traslladat a un nou espai ubicat al carrer Martí número 18, molt aprop de la plaça del Nord de Gràcia.  Amb la visita de molts amics i amigues així com alumnes de l’escola de teatre, els responsables del centre van oferir una visita a les noves instal·lacions de Porta4. El nou local està format per 3 sales, camerinos, zona de descans i les oficines. Adaptat per a persones amb mobilitat reduïda fent de Porta4 un espai inclusiu i cercador de diversitat amb el seu alumnat i les seves espectadores i espectadors. Amb aquesta intenció es va buscar un local a peu de carrer, obert a la gent del Barri i a qualsevol persona amb curiositat per les arts escèniques. Un salt quantitatiu i qualitatiu que s’adapta a les necessitats i inquietuds de Porta4.

Verónic Pallini directora de l’espai va voler agrair tothom que durant aquests anys ha passat per Porta4 i ha fet créixer el projecte: “Aquest ja ha deixat de ser un projecte personal per convertir-se en un projecte públic, inclusiu i obert“. En aquesta línia va anunciar el gir que experimentarà la sala en la seva visió i filosofia, un gir cap a temes socials, polítics des d’un punt de vista crític: “El teatre ha de ser una eina de transformació social on totes ens hem de sentir interpel·lades i Porta4 vol ser part activa d’aquesta transformació“.

Fotografia: Porta4

Fotografia: Porta4

Els assistents a la inauguració també van poder gaudir de teatre, amb la representació de l’obra curta de Chéjov, “El Oso” interpretada pels alumnes de segon curs d’Interpretació teatral, on el públic va poder veure la nova disposició de la sala que converteix els espectadors en quasi participants de l’obra. Aquest darrer cap de setmana de setembre Porta4 continua amb els actes d’inauguració amb la proposta de “El pan nuestro” i la Mostra de Teatre Breu amb peces contra l’exclusió social.

Programació setembre 2018 |

El pan nuestro
Divendres, 28 de setembre a les 21h
Tragicomèdia lírica.
Castellà, català i altres idiomes.
90 min. aprox.

Aquesta peça teatral, basada en l’obra inacabada “Der Brotladen (La Fleca)” de Bertolt Brecht, es presenta com un joc : “teatre dins del teatre (metateatro)”, amb la finalitat de ressaltar intencionadament el distanciament proposat per l’autor eliminant tota emotivitat en la interpretació.

Partint de les formes del teatre clàssic grec, el COR descriu la trama amb l’objectiu de generar en l’audiència la presa de consciència i la reflexió davant els conflictes que es plantegen.
La presència inesperada entre el públic del Pensador/a, determina que la companyia teatral decideixi canviar la representació prevista -una tragèdia grega- per l’obra “El pa nostre”, una crítica polític-social, on l’acció transcorre entorn de la fleca d’un carrer de barri, en una ciutat qualsevol, on la crisi econòmica ha deslligat una onada de desocupació generalitzada que provoca una lluita aferrissada per menjar.

La peça reflecteix l’avarícia, la rancunia, la desunió, l’egoisme i l’enveja que impedeixen l’avanç de la societat. Planteja que sense importar la classe social sempre existeix un odi que porta al buit. Convida a la reflexió i a l’acció, mostrant que només units s’aconsegueix una diferència. Ficció o realitat? Aquesta situació bé podria ser la de la fleca del carrer de qualsevol de nosaltres, avui dia.

Mostra de Teatre Breu. Peces curtes contra l’exclusió social
Dissabte 29, a les 20.00h i a les 22.00h
Diumenge 30, a les 19.00h
El preu de l’entrada inclou les tres obres
Teatre Social. Català. 30 minuts.

La Mostra de Teatre Breu és una iniciativa amb diferents objectius:
·Donar un espai a companyies que tenen projectes embrionaris i volen tenir un primer contacte amb el públic
·Donar un espai a companyies que experimenten amb un nou format més reduït
·Programar amb una línia de reivindicació social per posar damunt l’escenari problemes que afecten la nostra societat.

Aquest sol, hi és per a tots?
Cia. Un sol sol
Teatre Social. Català. 30 minuts.

La vida tranquil·la d’un home es capgira quan una bomba cau sobre casa seva. La Guardia Costiera Italiana i Les Forces Armades de Malta reben trucades de socors des d’una barcassa al mig del Mediterrani. Quina és la seva reacció? Guerra, exili i auxili són els temes d’actualitat propera, candent i cíclicament històrica que es toquen en aquesta obra teatral -creada lliurement a partir de les converses telefòniques filtrades pel diari L’Espresso el 2017, fragments de Mercè Rodoreda i la cançó Marxar de Guillem Ramisa- que vol mantenir la memòria viva. Aquesta peça es va presentar en l’edició 2018 de Stripart, Porta4 hi col·labora.

First Round
Las Fritas
Comèdia. Català i castellà. 20 minuts.

Sota el judici constant i l’atenta mirada de la nostra societat opressora, viatjarem de la mà de l’Àlex veient com afronta, assumeix i pateix les situacions de masclisme quotidià que ens trobem les dones constantment en les diferents etapes de la nostra vida. “First Round”, la vida és com un ring de boxe. First Round és la primera obra de microteatre de Las Fritas. Aquesta peça posa el dit a l’ull i un mirall al públic, sense filtres ni maquillatge. A qui veiem a través d’aquest mirall és a l’Àlex, una noia que va vivint i rebent els cops, de vegades invisibilitzats, que ens propina el sistema patriarcal en el que vivim. Nosaltres posem el focus en totes aquelles petites coses quotidianes que van calant en ella i van conformant la seva personalitat i la construcció dels rols de gènere. First Round és una comèdia àcida, una sàtira, una crítica a aquesta societat que ens marca el camí i ens observa de ben aprop. Aquesta peça ha sigut el resultat d’un procés de creació així que tant la dramatúrgia, la direcció i la interpretació corre a compte de Las Fritas.

Ni pío
Cia. Títeres desde Abajo
Titelles. Gestual.20 minuts.

La tempesta arrossega a Pío a l’interior d’un presidi on cau malferit i sense possibilitat d’escapar. El guardià dels murs intentarà reeducarlo perquè no repeteixi els errors del passat, però no és capaç d’entendre que la naturalesa de Pío és indomable i el seu instint de volar més fort que qualsevol cadena. Ni Pío es va ser construint com un mosaic, com una unió possible entre diferents disciplines artístiques: la música i la titella de guant. Al principi desconeixíem el rumb que prendria el nostre pajarraco ‘Pío’, però la veritat és que la mateixa presó que havíem creat per a ell ens va ser donant les claus oportunes. Al cap i a la fi, l’instint artístic està subjecte a la matèria de la qual es parteix i això és per això que Pío pot convertir aquests objectes lúgubres com són unes reixes o unes cadenes en un terreny fèrtil per a la ment desitjosa de llibertat.