Per què una obra de teatre?

Foto article Montse Millà grogaPer què una obra de teatre?

Per Montse Millà.


Fa uns dies en un article meu a L’Independent de Gràcia (número 554), explicava l’impacte que m’havia causat la novel·la “El Rellotger de Gràcia”, de Joan Lafarga. D’això en fa ja uns quants anys i encara recordo com em vaig delectar resseguint i commemorant uns fets que a tots els graciencs ens omplen d’orgull, però també de ràbia i d’impotència. Un cop més varem resistir, però malgrat tot ens van trepitjar.

Tenia davant meu uns personatges que em parlaven i es movien en mig del relat com si ho fessin davant d’un decorat de teatre. Per a mi eren reals, els veia, els sentia i vivia els seus sentiments, les seves històries encadenades amb uns fets que em transportaven de la ficció al realisme mes absolut.

Penso que va ser en aquell moment que vaig començar a sentir la necessitat de veure plasmat dalt d’un escenari tot aquell seguit d’escenes, personatges i fets que de ben segur ens farien aixecar a tots de la cadira pels sentiments i per la identificació dels que portem Gràcia al cor.

Com a directora del Casal Corpus Grup de Teatre, vaig tenir molt clar que allò havia de ser un èxit. Estava tant atrapada en el projecte que l’entusiasme em sortia per les orelles..! Crec que vaig aconseguir transmetre’l a l’autor de l’obra, l’amic, activista i escriptor gracienc Joan Lafarga i també a l’actor i director teatral i de programes radiofònics, Enric Sunyol, que ens ha fet una meravella al transcriure la novel·la al llibret teatral. Gràcies als dos! Sense vosaltres, aquesta il·lusió no s’hauria fet mai realitat.

Gràcies també a la Junta del Casal Corpus Grup de Teatre per liderar aquest projecte i creure en l’esforç de tanta gent, nostra i de les entitats de Gràcia.

Cada cop que ens reunim i assagem, veig passar pel meu davant aquells personatges que un estiu vaig veure mig a les fosques i que només es movien en la meva il·lusió. Avui ja comencen a ser una realitat i els dies 10, 11 i 12 d’abril quan aquest centenar de persones pugem a l’escenari, ens donem les mans i cantem el “Cant de la Senyera”, la Vila de Gràcia serà més viva que mai dins els nostres cors!