Opinió: Per què a reveure amb “Maria Stuart”?

Durant la temporada 1990/91, el Teatre Lliure de Gràcia va programar: “MARIA STUART de Friedrich Schiller, sota la direcció de Josep Montanyès amb un repartiment irrepetible. Feia un parell d’anys que havia tingut la satisfacció de treballar en aquest teatre en companyia d’una gent meravellosa que recordaré sempre, entre ells i elles en Josep Montanyès, amb el que vaig fer una bona amistat, i l’enyorada Anna LizaranEn Pep, em va convidar a veure aquella memorable funció de la qual en vaig quedar literalment enamorat, fent-me el propòsit que, més endavant, “quan fos gran”, m’agradaria dirigir-la. És per això que, en el moment que decideixo donar unes passes “cap a un costat”, sorgeix amb força: MARIA STUART aquella obra que vaig ajornar per “quan fos gran”. En rellegir la tragèdia de Schiller em vaig adonar de la similitud de situacions d’aquella època amb la nostra actual: corrupció, injustícia, lluites pel poder, traïcions o els eterns amors i desamors entre els éssers humans. Els actors i les actrius que m’acompanyen en aquesta darrera aventura teatral, tenen tota la meva confiança i agraïment. Gràcies a elles i a ells, desitjo que aquesta representació sigui recordada, per tots vostès, amb satisfacció. Altra cosa serà que jo, com a director, estigui a l’altura del text, les actrius, els actors i per sobre de tot, del públic que vingui a veure’ns “MARIA STUART”.

Enric Sunyol i Bosch (director).