Noemí Batllori: “El carrer esdevé més jugable i a la gent se li il·lumina la cara”

Fotografia: Cedida

Més de vint anys d’experiència com a maquetista, il·lustradora de contes infantils i artesana del minimalisme amb El Museu Més Petit del Món, una peculiar i originalíssima iniciativa d’intervencions a un carrer de Gràcia fetes per i per als més petits. Amb el punt vintage de les coses treballades sense la invasió de les màquines. “El món avança molt ràpidament i una part del meu sector ha caminat cap a la tecnologia, làsers, impressores 3D…a mi m’agrada treballar amb les mans. Crec en l’art com a forma d’expressió de tot allò que se’ns mou per dins. I que quan ho perceben els sentits et produeix benestar i et fa pessigolles”, explica la Noemí. I El Museu Més Petit del Món confirma que l’emoció no depèn de sofisticades sales o artefactes: al pot petit hi ha la bona confitura. www.noemibatllori.com

En què consisteix aquest Museu Més Petit del Món i com sorgeix la idea de crear-lo?
El museu més petit del món (EMMPM) és un projecte cultural i educatiu de petites intervencions artístiques amagades a les antigues escomeses d’aigua de la façana d’alguns edificis de la vila de Gràcia que sorgeix com un joc amb la Gala, la meva filla, i que amb els dies esdevé un projecte artístic i familiar. A l’edifici on hi ha el Taller de les Maquetes, al carrer Virtut 14, hi ha una porteta de l’aigua a la façana i des que la Gala era petita era un forat on podia amagar coses i jugar a obrir i tancar-la. Despertava alguna cosa en el seu imaginari. La passada tardor vam decidir fer una intervenció dins el forat i així va néixer el Museu més petit del món al carrer Virtut. Tot va començar amb l’obra de la Gala «Entra a L’univers». El meu company i pare de la Gala, en Wladimir, ens fa de director d’art, jo executo i faig els tallers i la Gala és la patrona del vaixell.

Quin és l’objectiu de la iniciativa i la filosofia minimalista que hi ha al darrere? No sé si et van inspirar els instruments de joguina del músic Pascal Comelade o has tingut alguns altres referents o influències.
La iniciativa transforma els forats en desús en petites sales d’exposició amb la intenció d’apropar l’art als més petits i crear una xarxa d’interès cultural. Des de petita m’han agradat les maquetes i les reproduccions a escala, m’hi he dedicat professionalment. Actualment convido els nens a tallers i activitats esporàdiques al meu taller i amb El museu Més Petit del Món miro que arribi l’art a tots els nens i nenes i a tothom del barri.

Quin encant tenen les petites portes de ferro?
Les portes de ferro eren les antigues escomeses de l’aigua. Actualment són uns forats de 8x15x8 cm en desús i buits on no hi passa res. Estan a una alçada d’un metre del terra aproximadament. Estan a l’alçada dels nens i els adults però ni les veiem. El món dels nens, el seu museu, el seu espai, el seu art, el seu llenguatge, ells hi juguen. El carrer és un espai on també passen coses per i amb ells, el carrer esdevé més jugable.

Fotografia: Cedida

Podríem catalogar-lo com a «art sostenible» o “ecològic”?
Si es vol catalogar d’alguna manera jo li diria ‘art urbà’.

Quina acostuma a ser la reacció de la gent?
En general a la gent li agrada moltíssim el projecte, la cara i la mirada se’ls il·lumina quan obren la porta i veuen una intervenció en petit dins d’un espai petit i feta per un nen que ens vol dir una cosa. És màgic. Malauradament hem detectat alguna porta on passades escasses dues hores de col·locar-hi l’obra desapareix. Potser hi ha qui no entén o no vol que aquest espai passi a formar part d’aquest projecte. Aprofito per a convidar-los a que m’escriguin un mail i en parlem.

Els museus habitualment s’associen a espais enormes i a vegades sembla que sigui una competició en aquest sentit. La mida importa o no?
Personalment crec que la mida no importa, el que importa és el missatge i que puguis expressar el que t’inquieta i que el receptor hi sigui sensible.

Hi ha un vessant pedagògica, és a dir, pot ser útil a les escoles i ajudar a despertar l’interès en els museus als més petits?
En aquest projecte els nens són els protagonistes, ells tenen el seu espai on expressar-se artísticament i en són el públic sensible. El joc de passejar pel barri i trobar les 10 portetes que tenim habilitades és una activitat que alguna escola del barri ja ha fet. Volem organitzar exposicions temàtiques fetes per escoles del barri, de manera que en l’agenda cultural del barri voldríem ser un museu que hi programa i s’hi anuncia. Al Departament de Cultura del districte els ha agradat la iniciativa des del primer dia i els estem molt agraïts, ja que ens dona empenta per continuar malgrat les dificultats.

Fotografia: Cedida

Per què vols crear una xarxa de museus?
Crear una xarxa d’interès cultural al barri per donar a conèixer espais i racons del barri als vilatans i perquè sortir a fer la passejada del Museu més Petit del Món sigui una activitat que ofereixi el barri.

Què heu fet fins ara, quines peces podem veure-hi actualment i amb quina freqüència es canvien les exposicions?
Fins ara hem identificat més d’una dotzena de portetes, n’hi ha per tot el barri, però per motius diversos com per exemple que estan trencades, o que encara hi tenen la clau a dins o perquè algú les fa desaparèixer algunes les hem descartat i hem deixat un recorregut de 10 portes. Les obres van canviant cada tres setmanes, podeu seguir les novetats a @elmuseumespetitdelmon #emmpm. Aquests dies hem engegat el Museu més petit del món des de casa, animem a tots els nens i adults que hi vulguin a participar a fer la seva obra amb material reciclat i penjar-lo a les xarxes amb la següent etiqueta #emmpmdesdecasa.

Hi ha algun prototipus concret d’artista o els qui exposen al museu són variats?
Els artistes són nens, quan el projecte agafi força, reconeixement i sobretot respecte per part dels visitants la nostra intenció és obrir la convocatòria a adults i col·lectius del barri. Fins ara han estat tots nens del barri i el meu company i jo també hi hem volgut participar.

Tens altres projectes artístics de present i de futur a Gràcia?
A banda del Museu Més petit del Món tinc un Hospital de les Joguines, on reparo joguines i un Taller de Maquetes on programo tallers per a nens per construir en tres dimensions. Tot passa al Carrer Virtut 14.

Text: Carles Batalla. Fotografies: Cedides.