Mónica Toledo “Volia transmetre l’essència de les festes: les famílies, l’aglomeració, l’ambient”

Fotografia: Josep Maria Contel

La toledana Mónica Toledo (31 anys) va triar Gràcia per millorar la qualitat de vida i “desintoxicar-se” de l’estrès laboral viscut a Londres on pràcticament no tenia temps ni ganes de dibuixar. Hi va arribar fa quatre anys i al 2016 ja va quedar finalista del concurs de cartells de la Festa Major de Gràcia i enguany se l’ha adjudicat. Els seus treballs han aparegut esporàdicament en revistes i exposicions però representar les festes i la gent de Gràcia “m’omple més”. Admet que fins que no vegi la seva obra plasmada en banderoles, samarretes i altres productes de marxandatge no s’ho creurà i que serà “com un shock”.

Què significa haver guanyat el 25è concurs del cartell de la Festa Major?
És com un acte de superació, sobretot això, i també aconseguir quelcom que ni de casualitat m’hauria imaginat i també un gran luxe perquè representar Gràcia i les seves festes és quelcom bonic que em motiva molt.

Com se li va acudir presentar-s’hi?
Fa dos anys em vaig presentar al concurs de cartells i aleshores no vaig guanyar però vaig quedar finalista, l’any passat tenia una idea i volia presentar-m’hi, tenia l’esborrany però a última hora se’m va espatllar l’arxiu i no vaig poder, ho vaig deixar córrer. Enguany vaig agafar la mateixa idea, la vaig desenvolupar bé i m’hi vaig presentar, era com la típica cosa que tens al calaix i era molt conscient que no podia deixar escapar el tren una altra vegada.

Quina idea tenia en ment a l’hora de fer el cartell?
El que volia transmetre era l’essència de les festes de Gràcia: la gent, el bullici, els nens, els avis, les famílies, l’ambient en definitiva. Quan dibuixo intento posar-me a la pell i a l’essència perquè tingui un sentit, en cas contrari no surt res interessant ni arriba al públic.

Quina va ser la tècnica usada?
Sempre faig un esborrany amb llapis, en aquest cas vaig agafar idees aïllades, vaig mirar vídeos a Internet i passo al format digital per acabar el procés, on dono l’expressió als personatges, a l’ordinador. Vaig començar amb temps però ho vaig acabar un dels últims dies, va ser perquè no m’agradava del tot i ho vaig deixar en stand-by per poder reprendre-ho amb més ganes. Aquella pausa em va anar bé per prendre consciència de com volia finalitzar-ho.

Per què el verd acapara el protagonisme cromàtic?
De fet és el verd però també un color més granat i un verd blavós: vaig triar-los perquè vaig començar mirant vídeos a Internet dels correfocs i eren els colors que més o menys porten, volia agafar una gamma limitada, quelcom seriós que recordés la tècnica de la serigrafia.

Era conscient del risc que s’interpretés com quelcom infantil o naïf o de dibuixos animats o ja era la intenció?
En realitat és el meu estil, en el passat vaig fer un curs d’il·lustració infantil i potser va venir d’aquí.

També era voluntària la saturació de personatges?
Això estava planejat des del principi, hi ha molts personatges junts però també bastant aire a la composició, volia que simbolitzés els carrers i l’aglomeració de gent.

Quina vinculació té amb Gràcia?
Quan vaig arribar a Barcelona em vaig instal·lar a Gràcia, on vaig viure uns dos anys i mig i després em vaig traslladar.. però continuo treballant-hi i m’encantaria tornar-hi a viure però per motius econòmics no puc, mantinc la vinculació de sentir-m’hi com a casa… Gràcia és com un poble, ho tens tot a l’abast, estàs a prop del centre, és interessant el tema de les places, sempre hi ha molta gent i de totes les edats, gent del barri, famílies… ara hi ha molta més gent de fora però quan hi vaig arribar em va agradar veure els avis fent vida de barri, m’encanta.

No s’ha massificat una mica?
Des que hi vaig arribar fins ara, sí, hi ha moltíssima gent i a vegades n’hi molta que no pensa en el treball dels veïns en la decoració dels carrers, no ho tenen en compte i aquesta massificació i manca de consciència és negatiu per a les festes de Gràcia.