Mones de Pasqua, els seus orígens.

Segurament una de les tradicions més dolces i esperades per a tothom durant aquests dies de Setmana Santa és l’esperada Mona de Pasqua ja sigui la que crida més l’atenció als menuts, la de xocolata o la tradicional de tota la vida, avui des del TOT us explicarem quin és el seu origen i d’on ve la tradició.

Els orígens |

La Mona de Pascua és un producte dolç que es prepara tradicionalment a Catalunya, València, Aragó i a Castella la Mancha. Normalment es esponjosa i s’ha companya amb xocolata,  ou dur i fins i tot llonganissa. La tradició ens diu que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat. La mona es menja el diumenge i el dilluns de pasqua, i ocasionalment, el dimarts de pasqua i el dilluns de Sant Vicent, en el cas valencià. Tot i que és molt popular als territoris esmentats també hem de destacar que també es troba de forma habitual en molts altres indrets del mediterrani.

Les seves varietats |

Avui dia hi ha tants estils de mones com de persones, però inicialment la mona era una massa de coca elaborada amb sucre, i d’altres llaminadures, amb ous durs a sobre, tal com es veu al dibuix de la dreta del segle XIX, la introducció de la xocolata i les demandes dels clients van evolucionar fins a la mona de xocolata que coneixem avui dia.

Antigament la mona s’elaborava amb tants ous com anys tenia l’infant, encara que el màxim eren els 12 ous, i els tiets només la regalava fins que els nens feien la primera comunió. La mona tradicional, a Catalunya i la Franja de Ponent, té generalment forma de tortell. Hi ha varietats més senzilles fetes de pa de pessic, gema, xocolata, etc., en forma de tortell només amb ous, aguantat per unes tires de pasta -per tant en aquest cas es cou tot junt al forn- i, si convé, pintades (Montsià, Baix Ebre, comarques de Castelló, Franja de Ponent, etc.). La presència de l’ou de Pasqua, és present a tot Europa, des d’Anglaterra fins a Ucraïna, com a símbol de la fecunditat i la multiplicació de les espècies.