Mercats Municipals de Barcelona. Història i model

Fotografia: David Ramon

Barcelona és una ciutat de mercats, i així ha estat des de fa molts anys. L’obertura dels mercats del Born i de la Llibertat i la bona acollida que va tenir va signifi car la posada en marxa de nous mercats en d’altres zones de la ciutat, el de Sant Antoni obert el 1882, el de la Barceloneta l’any 1884, el la Concepció o el d’Hostafrancs al 1888, o el de l’Abaceria el 1892, ara tancat a l’espera d’una reforma integral.

El mercat i la seva funció comercial |

Així doncs cada mercat no només tenia la funció de proveir aliments i la distribució d’aquests entre els veïns de la zona sinó que a més servia com a eix vertebrador del comerç de barri, estructuren els carrers o pobles on s’ubicaven la resta de comerços exteriors i els habitatges. Ja entrant al segle XX trobem que els mercats a Barcelona són coberts com el mercat de Sant Josep, més conegut popularment com La Boqueria inaugurat el 1914. Les diferents poblacions que conformaven la rodalia també tenien els seus mercats i un nou pla els incorporava a Barcelona des de mitjans del segle XIX fins als anys 20 del segle XX, com el de Sants el 1913, o Sant Andreu obert el 1923 per posar dos exemples.

Durant les dècades dels anys quaranta i cinquanta, es van construir diferents mercats de nova planta sobre solars on tradicionalment s’exercia la venda a l’aire lliure com el de la SagradaFamília, Horta, i Guinardó. A les dècades dels anys seixanta i setanta, i coincidint amb el creixement demogràfic de la ciutat, els barris vells van començar guanyar població i això fa fer aparèixer nous barris a les zones més allunyades del centre, és a dir a la perifèria de la ciutat. És en aquest context on van néixer divuit nous mercats situats en els nous barris de la perifèria. Actualment Barcelona compta amb gairebé una quarantena de mercats, a Gràcia tenim el de L’Estrella, El de la Llibertat, el de Lesseps i l’Abaceria en una carpa provisional al passeig de Sant Joan metre duri la reforma del vell edifi ci de Travessera de Gràcia.

Fotografia: David Ramon

El mercat i la societat |

Com passa amb tot, els mercats canvien, la societat canvia i per tant també canvien els hàbits de consum i de compra, en aquest àmbit els darrers anys diversos mercats barcelonins han estat sotmesos a grans reformes integrals, que no només han adaptat el mercat a les noves formes de consum, mantenint l’essència del que és un mercat, sinó que també han comportat canvis en el comerç del seu entorn, com a punt d’atracció de nous clients. Per tant el nou mercat s’ha d’adaptar a l’oferta comercial, els nous mercats com són per exemple el del Ninot i més recentment el de Sant Antoni són espais còmodes, amb espais amplis, bon il·luminació i sempre conservant l’essència dels edifi cis, que en molts casos són centenaris. Per aquest motiu s’ha intentat recuperar el valor arquitectònic de l’edifi ci i els elements artístics i integrar-los en el nou espai.

Fotografia: David Ramon

Els canvis en el model |

Redefi nint l’oferta comercial, adaptant-la al que és sostenible comercialment i introduint-hi nous operadors per completar la seva oferta, com poden ser supermercats que només venen productes empaquetats i conservant tota l’oferta de producte fresc, com fruites i verdures, carns i peixos en el mercat. Un altre dels factors importants ha estat la introducció d’espais d’aparcament per a vehicles. Actualment la compra ja no es fa dia a dia, sinó que pels horaris laborals moltes famílies es veuen obligades a venir un sol dia i fer la compra per a tota la setmana. La creació d’aquests pàrquings ha fet que molts veïns també d’altres barris puguin tornar a comprar al mercat. A Gràcia el Mercat de Llibertat va ser un dels recentment remodelats, les obres van durar divuit mesos durant els quals els comerciants van continuar la seva activitat en una carpa provisional instal·lada a la plaça de Gal·la Placídia. L’edifi ci del mercat és obra de l’arquitecte Miquel Pasqual i Tintoré, amb forjats de Francesc Berenguer i Mestres i està protegit pel Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic de la Ciutat de Barcelona com a Bé Cultural d’Interès Local.

Per això el projecte va preveure la restauració integral del mercat, per recuperar els tancaments existents de façana i coberta, a més de la neteja i protecció dels elements metàl·lics estructurals i ornamentals de l’edifici originari. Pel que fa a les millores interiors es va reduir el nombre de parades, i la reducció de passadissos i la seva ampliació i el soterrament del moll de descàrrega. Així doncs l’equipament va passar dels 2200 m² a tenir-ne 4400 dispobibles, amb l’obertura també d’un supermercat.  Altres mercats remodelats recentment són els del Guinardó, el de Santa Caterina, o el de les Corts. I els que es troben en procés de remodelació a prop de Gràcia trobem el de l’Abaceria i el de la Vall d’Hebrón, entre d’altres. Actualment Barcelona disposa d’una xarxa de mercats públics formada per quaranta instal·lacions municipals situades arreu de la ciutat. 

A partir de 1992, l’Ajuntament, a través de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, va posar en marxa un pla per adequar els espais a través de remodelacions integrals per tant d’adaptar-los a les noves demandes dels clients.  Així com els primers mercats eren a l’aire lliure i després van passar a sota cobert als primers anys del segle XX, a mitjans van aparèixer els supermercats, i també es van haver d’adaptar. Avui dia a Barcelona podem anar a comprar a qualsevol dels mercats municipals, producte de qualitat i de proximitat, ho podem fer passejant i badant d’avant de cada parada, i si ho preferim, també podem fer la compra per Internet. El secret, en cada etapa de la vida és el de saber-se adaptar al present per perfilar un futur. El resultat ha estat positiu i avui dia Barcelona i també Gràcia segueixen sent espais on el mercat és sinònim de vida.