Marina Sáez: “L’obra és clàssica i senzilla” Guanyadora del Concurs de Cartells Festa Major 2019

Fotografia: Carles Batalla

Gracienca de naixement i novament instal·lada al barri des de fa un any, Marina Sáez (31 anys) es va cansar de l’arquitectura perquè “la professió és un món diferent i no hi encaixo gaire” i es dedica a donar classes d’expressió artística per a nens en escoles i centres cívics. Una idea impulsiva difícil de racionalitzar la va conduir a guanyar el concurs de cartells de l’edició d’enguany de la Festa Major. Un reconeixement que, lluny de fer-li pujar els fums o distreure-la en l’autocomplaença, la motiva per continuar treballant en altres projectes com un àlbum il·lustrat i encàrrecs de publicitat.

De quina manera va sorgir la idea?
Sempre em passa que em ve una idea d’entrada i aleshores li dono una volta i com que hi ha la premissa de les bases i s’havia de fer especial menció al guarniment, vaig pensar en els elements que s’usen per fer-los i de donar-los vida, convertir-los en personatges que anaven a la festa, una idea senzilla. Provo coses diferents constantment i feia dies que estava obsessionada amb uns llibres del Paul Rand, un dissenyador dels anys 70 que amb la seva dona tenien una sèrie de llibres infantils, eren d’una generació que d’una banda feia mobiliari i disseny gràfic i, de l’altra, coses per a nens i anaven en aquesta línia de colors molt plans, formes molt contundents i figures que són fàcils de llegir, molt simples perquè a mi em passa tot el contrari i vaig intentar-ho fer quelcom així, no és res que m’hagi inventat jo.

Es pot considerar vintage?
Sí, hi va haver gent que em va dir que era molt estrany i no ho veig així…

Pot ser infantil o surrealista…
No ho sé, és molt clàssic perquè és senzill i vaig estar a punt d’usar una tipografia Helvetica que és la que s’usava en aquell moment i al final en vaig fer servir una manual que hi lliga més.

Té un punt cinematogràfic com de cartell de pel·lícula?
No sé, sóc molt fan dels cartells del Saul Bass, potser és quelcom inconscient i no me n’he adonat.

Volies transmetre algun missatge?
Més enllà del fet que els materials usats són reciclats i que treballo amb nens i a vegades em sobra material i faig collage i em preocupa molt que l’obra sigui immediata i es vegi manual… Hi ha dissenyadors que treballen amb vectorial i són molt perfeccionistes i d’una banda no tinc prou paciència i de l’altra em commou més quan veus quelcom més estripat.

Quines reaccions li provoca a la gent veure el cartell?
Positives, un noi de la Fundació de la Festa Major em va dir que li agradava perquè el trobava molt diferent, però no em sembla original: a mi em passa que cada cop que faig una cosa no puc estar fent-ne una altra, m’ha sortit això i no ho he triat, si és original doncs quina sort.

Fotografia: Carles Batalla

T’esperaves guanyar o hi vas participar per provar sort?
Per provar sort, estava fent el cartell de les festes del meu poble i un company de l’estudi m’ho va comentar, però no pensava que el guanyaria i hi ha molta gent que s’hi presenta… els concursos estan bé perquè són un exercici ràpid que has de fer en un termini concret i de fet vaig estar a punt de no anar a l’acte de lliurament de premis perquè aquell dia no em trobava gaire bé, m’havien dit que hi havia d’anar però no m’havien avisat que era la guanyadora i vaig veure que era un acte més oficial del que m’esperava, amb molta gent. No m’ho esperava gens, em vaig quedar glaçada, no m’ho acabava de creure, si m’ho haguessin dit abans de presentar-m’hi m’hauria semblat impossible i un cop allà doncs a vegades em passa que desvirtuo el mèrit i penso que potser haurà estat sort… després vaig anar a veure els altres cartells i n’hi havia bastants que em semblaven millors que el meu.

El vas dissenyar amb temps o vas haver d’anar a corre-cuita?
En un parell de tardes vaig fer les il·lustracions i no sabia com col·locar-ho, en una primera versió quedava tot molt atapeït i un company de l’estudi em va donar un cop de mà perquè tingués jerarquia de lectura.

Hi ha molt blanc i respira…
Sí, inicialment havia posat les imatges massa grosses i ell em va orientar per fer mides diferents.

Tenies alguna referència de cartells d’edicions anteriors?
No, i no tenia cap voluntat de fer una cosa diferent, pot sonar surrealista però és com que no tinc molta elecció quan començo a fer una cosa: se’m fica una cosa al cap i és misteriós…

Ja hauràs pogut veure tot el marxandatge que se’n deriva i ja circula…
No era conscient que tenia tan impacte, ho veia com un reconeixement però no sabia fins a quin punt i que es feien tantes coses, que es venien tantes samarretes… últimament m’he fixat que pel carrer hi ha gent que en porta d’edicions passades.