Laila Pilgren: “Volíem un festival en el qual ens sentíssim molt més acord amb la nostra manera de fer”.

Aquest cap de setmana del 24 i 25 de juny de 2017, se celebra la segona edició del’Ero Street Festival a la seu del Museu Europeu d’Art Modern, el (MEAM), dos dies d’intenses activitats, exposicions, xerrades, debats i tallers per si es vol posar en pràctica allò que s’ha après a la teòrica. Per aquest motiu el TOT hem parlat amb una de les responsables del festival Laila Pilgren, que ens fa cinc cèntims de com neix la idea i que hi podrem trobar en l’edició d’aquest 2017.

Laila Pilgren. Fotografia: Cedida.

Els dies 24 i 25 de juny, se celebra la segona edició del Ero Street Festival… Això vol dir que la primera edició va ser un èxit?
Això vol dir bàsicament que tenim molt d’entusiasme. Som un festival jove, i som molts els professionals que pensem que ha d’haver-hi festivals com el nostre, que ens representi dignament. Dins del sector de la sexualitat hi ha moltes professions: psicòlegs, sexòlegs, empresaris, botiguers, i fins i tot actors dins del món del porno, però que tenen un altre estil, una manera de viure i sentir la sexualitat que no veien representada en els altres salons que es fan actualment.

Com neix la idea de crear l’Ero Street Festival?
En una reunió amb altres professionals i jo com a responsable de Sex Academy Barcelona, que comptem amb un equip d’una trentena de sexòlegs que imparteixen tallers sobre sexualitat. Vam estar xerrant sobre el tema, a més també trobem professionals que tenen la seva consulta i empresaris que tenen la seva botiga de joguines i productes, en definitiva una sèrie de persones que volíem ajuntar-nos i crear un festival en el qual ens sentíssim molt més acord amb la nostra manera de fer.

En la presentació del festival comenteu que l’erotisme no deixa de ser també una forma d’expressió artística i la seu del festival és al Museu d’Art Europeu Contemporani (MEAM), com sorgeix poder dur a terme el festival en un lloc tan especial com aquest?
És un luxe poder fer-lo allà, de fet és un espai que per a qui no el conegui l’ha de venir a veure, independentment del festival és un espai molt bonic. En visitar-lo vaig adonar-me que veia molt d’erotisme en els seus quadres, les seves obres, i a més també n’hi ha en els còmics, en la música, en les pel·lícules, i em va fer pensar que estem envoltats d’erotisme i sexualitat, per tant vam proposar-ho a la propietat del museu i vam arribar a un acord que ens ha facilitat que tinguem aquesta seu tan meravellosa per a la segona edició.

En les diverses àrees del festival trobem un certamen amb premi, també paraules que potser li sonen al nostre lector però no acaben de saber ben bé què signifiquen com tantra, poliamor, swinger, BDSM…
Exacte, justament perquè el públic descobreixi què significa cada una d’aquestes àrees, per això hem creat l’Ero Street, i d’aquí ve el nom: el que volem amb el festival és dur l’erotisme al carrer i per tant compartir la informació que tenim amb tothom. Si a tu t’interessa descobrir què és el tantra doncs pots venir a l’Ero Street i provar-ho en un taller, i fins i tot preguntar als experts que tindrem els teus dubtes, a més també tindrem tallers pràctics en què els assistents podran provar algunes de les modalitats que oferim, per exemple una d’elles serà el shibari, que és l’art japonès de lligar, així tindrem un expert, el públic podrà provar-ho i experimentar què sent. Si vols venir a veure, mires, si vols preguntar, preguntes i si vols practicar, també podràs fer-ho.

També tindrem estands i expositors amb diversitat de joguines eròtiques, expositors de roba de làtex, també joguines artesanes, també una parada amb còmics eròtics, és a dir una gran varietat de productes, però amb un denominador comú que és el de la sexualitat. I finalment també cal esmentar que durant els dos dies també hi haurà una sèrie de performances en el nostre escenari, on podrem veure des de monòlegs molt humorístics i alhora crítics, fins a espectacle de pintures corporals… és a dir un munt de sorpreses que la gent hauria de veure.

Fotografia: Marc Dídac.

Per tant podem informar-nos de la teòrica amb les xerrades i els diferents debats que podrem assistir i alhora sortir amb la pràctica feta…
Exacte, i alhora el públic també ha d’entendre que és un espai de respecte, amb molta diversitat, és a dir que tothom és benvingut al festival, ja sigui per aprendre, per debatre, per practicar, o senzillament per curiositat, apropar-se, i a més a un preu molt assequible i popular, que són 15 €. Per tant és una manera molt fàcil i molt segura de poder aproximar-se a qualsevol d’aquestes temàtiques.

I de passar-hi tot el dia, ja que des de les 11 del matí fins a les 23h podrem estar ben entretinguts…
Exacte i a més tothom que vingui al festival estarà convidat a un local que porta per nom Oops, és un palau modernista on també tindran entrada gratuïta i allà el nostre públic hi trobarà més espectacle i més sorpreses.

Abans dèiem que l’erotisme el podem trobar en molts aspectes quotidians de la nostra vida, en un llibre, un poema, una sèrie de televisió, en una cançó… avui dia encara costa parlar obertament de sexe?
Sí, costa molt. En el sentit més ampli de la frase “sortir de l’armari” relacionat amb qualsevol activitat sexual costa, per exemple la gent que li agrada el BDSM igualment no pot sortir de l’armari i fer-ho públic. I per què? Doncs perquè en el seu lloc de treball no estaria ben vist que després de la jornada laboral a casa seva tingués unes pràctiques sexuals que per a ells són plaents però no estan ben vistes per la societat. Per tant jo crec que segueix havent-hi la necessitat de parlar sobre la sexualitat i alhora d’informar-ne. I per tant fer-ne molta pedagogia, si poguéssim començar amb els més joves, millor, de moment fem el que podem amb els adults.

Text: David Ramon.