“La Revolta de les Quintes” compleix 10 anys.

les quintes 10 anysAquest 2016 Gràcia celebra el  10è aniversari  de la recreació de la  “Revolta de les Quintes”, i per celebra-ho el diumenge 3 d’abril, en el marc de la diada trabucaire, a la plaça de la Vila reviurem els fets de 1870. Dissabte dia 2 tindrà lloc la Diada Bastonera, i diumenge 10 d’abril la Diada castellera de la Independència.

Calendari |

El cap  de setmana del 2 i 3 d’abril del 2016 a Gràcia se celebrarà la Diada bastonera, la Diada Trabucaire i la representació dels fets de la revolta.

El dissabte 2 d’abril tindrà lloc la Diada Bastonera  amb les Colles convidades: Bastoners del Clot, Bastoners del Raval, Bastoners del Poble Sec, Ceballuts de Sant Feliu, Ball de Bastons de Roquetes, Bastoners de Barcelona i Bastoners de Gràcia.

El diumenge 3 d’abril tindrà lloc la Diada dels Trabucaires de Gràcia, amb la cercavila dels trabucaires, la representació de la Revolta de les Quintes i la galejada final. Aquest dia les colles convocades són: la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, Trabucaires de la Germandat de Sant Andreu del Palomar, Trabucaires de Santa Coloma de Gramenet, Carrasquets de Torrelles de Llobregat, Trabucaires de Sant Antoni, Trabucaires de Sant Cugat, Trabucaires de Vilaseca i Trabucaires de Caseres.

I el següent diumenge 10 d’abril es celebrarà la Diada Castellera de la independència . Les colles convidades són Castellers de Sant Cugat, Castellers de Sagrada Família i Castellers de la Vila de Gràcia.

Per tenir la informació dels horaris i ubicació de les activitats aquí.

Consells |

Recordem que s’ha de tenir en compte un seguit de recomanacions.

Els orígens dels fets |

El govern espanyol va cridar obligatòriament els joves per servir a l’Exercit i es va produir una revolta d’oposició en diversos pobles de Barcelona, entre ells la Vila de Gràcia. Aquest episodi  es coneix com la revolta de les Quintes.

Els graciencs es van oposar  al sistema de reclutament  que permetia que els rics a canvi de diners no fossin cridats i que portava a homes i joves d’ economia precària  a la  guerra de Cuba  sent  una contribució innecessària de sang.

El poble de Gràcia es va revoltar contra el sistema i van ser avisats de l’arribada de les tropes amb els tocs de la campana del centre de la població. Segons els cronistes de l’època, els militars, enutjats pel so, van intentar destruir la campana a canonades però només la van esquerdar i, a més, en cap moment va deixar de tocar. El setge va durar 6 dies, del 4 al 9 d’abril, amb un resultat de 27 morts i el indiscriminat saqueig de les cases.

Però d’aquest bel·ligerant  episodi ha quedat l’orgull, un orgull que te el so de la campana, coneguda pel nom de “Marieta”, la campana de la torre de la Plaça d’Orient, Rius i Taulet desprès i Vila de Gràcia ara.