La plaça del Cinc d’Oros, a camí d’esdevenir una realitat.

cincdoros

Finalment i amb el vistiplau dels dos districtes que conflueixen a l’actual plaça Joan Carles I, Gràcia i l’Eixample, el canvi de denominació se sotmetrà ara a un període de dos mesos d’exposició pública abans de que es formalitzi i es pugui fer efectiu després de l’estiu.  El canvi de denominació de la plaça Joan Carles I respon a la voluntat del govern de recuperar el nom històric amb el qual la ciutadania ha denominat popularment aquest indret, testimoni històric dels canvis polítics de la ciutat i del país.

Els Consells Plenaris dels districtes de Gràcia i l’Eixample han informat favorablement sobre la proposta rebuda de la Ponència de Nomenclàtor sobre el canvi de denominació de la plaça Joan Carles I, a Diagonal amb passeig de Gràcia, per el de plaça del Cinc d’Oros.

En el cas del Plenari de Gràcia, la votació dimecres a la nit, va comptar amb el suports del govern, ERC, PSC, CUP, l’abstenció de CiU i el vot en contra de PP i Ciutadans. En el Plenari de l’Eixample, celebrat dijous al vespre, la proposta ha prosperat amb els mateixos suports. Podeu consultar el vídeo de la sessió aquí.

El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, ha celebrat la decisió presa pels plenaris, el debat que ha generat i que la proposta hagi rebut el suport ampli d’ERC, PSC i la CUP.

És un exemple més de que Barcelona és una ciutat moderna i democràtica, on tot es pot discutir lliurement i amb naturalitat, sense por”, ha dit el màxim responsable de polítiques de memòria.

El canvi de denominació en curs es fonamenta en la recuperació del nom històric amb el qual la ciutadania ha denominat popularment aquest indret des de la seva urbanització, a principis del segle XX. Segons el Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona, els dos darrers noms oficials que ha tingut aquest indret són Victòria i Plaça de Joan Carles I, aprovat el 27 de febrer de 1981, quatre dies després del 23-F.

El primer tràmit per rebatejar la plaça amb el nom de Cinc d’Oros es va fer efectiu a mitjans d’abril. La Ponència del Nomenclàtor va informar favorablement que la plaça originàriament dedicada a Pi i Margall i on va estar ubicada l’estàtua de la República que es troba a Nou Barris recuperés el sobrenom amb que se la coneixia popularment, com la plaça del Cinc d’Oros i s’atengués així una vella demanda d’algunes entitats memorialistes i de la societat civil.

Ara un cop aprovat pels corresponents districtes, el canvi de denominació estarà uns dos mesos en exposició pública. Posteriorment s’elaborarà l’expedient d’aprovació que s’elevarà a la signatura del president de la Ponència i de l’alcaldessa per tal que el canvi de nom sigui ja una realitat. El govern confia que el canvi de nom es formalitzarà passat l’estiu.

cincdorosantiga

L’origen de la denominació “Cinc d’Oros” |

El 1907, amb la urbanització d’aquest indret, es va decidir dedicar la cruïlla a Pi i Margall, president de la I República, i col•locar-hi un monument. Tanmateix, no fou fins el 1915 que es va fer l’acte de la col·locació de la primera pedra. Les tensions dins el consistori van anar endarrerint el projecte fins l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera, que el va parar en sec.

La plaça tenia una peça circular al centre que restava buida, i quatre més als costats, amb fanals de l’escultor Pere Flaqués. En perspectiva, aquelles cinc rodones recordaven la carta del “cinc d’oros” de la baralla espanyola, fet pel qual va arrelar aquest sobrenom popular. Aquests fanals van ser retirats l’any 1957.

El 1931, amb l’adveniment de la II República, es va decidir que l’obelisc que ocupava la part central de la cruïlla aniria acompanyat d’una al•legoria de la República de l’escultor Viladomat. La inauguració estava prevista pel mes de novembre de 1934, però, sobtadament, va esclatar la revolució del 6 d’octubre a Barcelona.

La plaça i els avatars històrics del seus monuments

L’escultura de Josep Viladomat i el medalló de Joan Pie que hi havia en aquest monument, dedicat a Pi i Margall, presidia l’obelisc de l’espai conegut popularment com Cinc d’Oros, i allà van romandre tres anys, des de la seva inauguració, durant la Segona República, el 12 d’abril de 1936, amb la presència del president de la Generalitat, Lluís Companys.

L’any 1939, el monument de La República va ser canviat d’aspecte i de significació per les autoritats franquistes. Van retirar l’estàtua de Viladomat i el 26 de gener de 1940 es va inaugurar de nou, substituïda l’escultura per una altra que simbolitzava La Victòria, de Frederic Marès, per a celebrar el primer aniversari del que se’n deia l’alliberament de Barcelona.

El llavors governador civil va ordenar la seva destrucció. No obstant això, l’Ajuntament la va amagar als magatzems municipals fins que l’any 1975 es va fer pública la seva existència, però encara va trigar quinze anys a trobar una digna i definitiva ubicació a Nou Barris.

El 1979, un grup de manifestants estudiantils van destruir la inscripció del yugo y las flechas del monument a La Victoria. L’any 2011 va ser retirada definitivament l’estàtua, quedant l’obelisc, conegut també com el Llapis, desproveït de cap connotació.