La casa de l’aigua. La primera depuradora d’aigua de Barcelona

Fotografia: David Ramon

Avui des de Gràcia ens desplacem fins al districte de Sant Andreu, concretament a la Trinitat Vella, per endinsar-nos en el món de la distribució de l’aigua potable de la ciutat de Barcelona i ho farem viatjant a les primeres dècades del passat segle XX. I més concretament entrant a la Casa de l’aigua, una construcció modernista que tenia per funció abastir la ciutat d’aigua a través d’una instal·lació de canalització. La Casa de l’aigua era una estació elevadora d’aigua del sistema d’abastament municipal de Barcelona, que es va construir en els anys 1915 i 1919, any en què va entrar en funcionament.

Història |

Si ens situem a principis d’anys del segle XX, Barcelona era una ciutat en constant creixement de població, i les instal·lacions d’abastiment d’aigua no eren molt salubres que diguem, com a conseqüència de tot plegat Barcelona va patir una ferotge epidèmia de tifus que va assolar la ciutat el 1914. Això va produir una alta mortalitat a causa de la contaminació de l’aigua distribuïda per la companyia municipal, així doncs es van haver de prendre mesures i una d’elles era la de renovar amb tota urgència el sistema de subministrament d’aigua de boca.

Fotografia: David Ramon

La instal·lació |

Així, una de les mesures fou la construcció de la Casa de l’aigua. La instal·lació es va posar en funcionament a partir del 1917 i va formar part d’una gran infraestructura de canalització per millorar la capacitat de cabal i l’abastiment d’aigua a la ciutat, en zones com Ciutat Vella i també la vila de Gràcia. Les seves principals funcions eren les de ser una d’estació d’emmagatzemament, depuració i cloració de l’aigua captada als pous construïts al municipi veí de Montcada i Reixac.

L’estació elevadora de Trinitat Vella s’impulsava fins al dipòsit de la Trinitat Nova, on es clorava i des d’on, per gravetat, era conduïda fins a la ciutat. El dipòsit tenia capacitat per a 10.000 metres cúbics d’aigua, en un solar de 6.800 metres quadrats. Dues edificacions completaven la instal·lació: una, amb diversos instruments de mesura i l’altra, amb una piscina amb un sistema de murs que renovava l’aigua del dipòsit. L’estació va estar en funcionament fins al 31 de març de 1989, dia en què va quedar clausurada.

Actualitat |

A partir de la dècada dels 90 la Casa de l’aigua va quedar totalment deixada de la mà de Déu, en un estat de deteriorament que va malmetre força les seves instal·lacions. A partir del 2017 els terrenys adjacents a les instal·lacions es van reformar amb la creació d’horts i un parc. Finalment l’Ajuntament de Barcelona, a través d’una ajuda europea, va poder rehabilitar les instal·lacions abandonades adaptant-les per a la seva obertura i visites guiades. Avui dia la Casa de l’aigua obre les seves portes perquè els veïns de la ciutat coneguin la història d’aquesta instal·lació, fruit de la necessitat de millorar el subministrament d’aigua i de les condicions higièniques de l’aigua. Actualment es pot visitar l’exposició permanent “La revolució de l’aigua a Barcelona. Aigua corrent i ciutat moderna”, instal·lada a la galeria subterrània principal, que mostra les estratègies i sistemes de provisió d’aigua a la ciutat des de l’època romana fins a l’actualitat.

 

Fotografia: David Ramon

Fotografia: David Ramon

Fotografia: David Ramon

Fotografia: David Ramon

Fotografia: David Ramon