Jose Luis Muñoz Díaz “Florenci Bosch i Tubau. L’artista de Gràcia representa una de les moltes persones que en aquest país van veure escapçada la seva vida per les ganes de fer la guerra”

Jose Luis Muñoz Díaz, autor del llibre. Fotografia: Cedida

Jose Luís Muñoz Díaz, és un historiador i aquest Sant Jordi 2020 ens presenta el llibre “Florenci Bosch i Tubau “Memòria d’un oblit”. Un llibre amb dues històries sorprenents, la primera com neix la idea de publicar aquest llibre, per pura casualitat, situacions que a vegades et posa la vida i que té l’inici en una subhasta d’art. I per l’altre la història d’un veí de Gràcia, escriptor, pintor, que veu com una Guerra Civil capgira tots els plans de vida i s’ha de reinventar a molts quilòmetres de Catalunya. És la vida i la història de Florenci Bosch i Tubau, però que podria ser la vida de qualsevol dels nostres avis que els hi va tocar viure aquells dies tant negres de la nostra història.

En aquesta entrevista conversem amb Jose Luís Muñoz Díaz (Barcelona, 1972) és historiador de la Universitat de Barcelona (UB) i divulgador que viu a Sant Andreu de Palomar. Amb ell descobrim la fascinant història de Florenci Bosch i Tubau.

Qui era Florenci Bosch i Tubau?
Florenci Bosch i Tubau va ser un poeta i dramaturg (actor, director i escriptor de teatre) i també pintor d’èxit però que dues dictadures, una guerra i haver d’emigrar provoquen el seu oblit i que avui sigui un personatge desconegut a Catalunya.

Va néixer Sant Andreu de Palomar el 1899…
Sí, Florenci Bosch i Tubau va ser el menor de deu germans d’una família humil, que en quedar-se orfe molt jove, es trasllada a viure amb la seva germana al barri de Gràcia on ja viurà pràcticament sempre. En 1923 es casa a la Sagrada Família amb la poetessa Maria Martí i Francesch i s’instal·la al passatge Nogués, en un edifici que encara existeix, fins que va emigrar.

Quina va ser la relació de l’artista amb Gràcia?
Molt estreta perquè no només hi viu sinó que forma part activa de la seva vida cultural. L’origen de la seva dedicació al món del teatre serà com a actor i director i el 17 de setembre de 1916, estrena l’obra d’Àngel Guimerà “Terra Baixa” a la Unió Republicana Graciense. A aquesta representació assistirà el mateix autor Àngel Guimerà que el va felicitar i amb el que iniciarà una amistat i del que rebrà consells poètics.

La seva relació continuarà i veiem per exemple que a l’any 1919 dirigirà i actuarà com a primer actor a l’obra “Joventut de príncep” de Wilhelm Meyer-Forster en el teatre La Viola d’Or de Gràcia (carrer Llibertat/Torrent de l’Olla).

A causa de la dictadura de Primo de Rivera i la prohibició de desenvolupar la seva obra en català, Florenci deixar d’escriure… i tanca l’Ateneu?
Just en el moment que l’autor publica i estrena les seves pròpies obres de teatre amb èxit com “La font de les amoretes” o “Barceloneta aimada” i havia publicat la seva poesia i fins i tot havia obtingut un premi en els primers Jocs Florals del Poblet tot s’estronca.

El 29 de setembre de 1923 el Govern Civil, en el context de la dictadura militar de Primo de Rivera, clausura 27 societats catalanistes per “fomentar la propaganda separatista” entre elles l’Ateneu Nacionalista Verdaguer, del que Florenci Bosch dirigia i era el primer actor de la companyia de teatre. A Florenci Bosch per tant se li prohibeix la seva activitat teatral i a més es veu obligat a escriure en castellà per continuar publicant,cosa a la que renuncia l’autor.

I durant la Guerra Civil Espanyola, deixa les lletres per la pintura. Perquè aquest canvi de disciplina artística?
Florenci Bosch i Tubau arriba tenia un petit taller d’Impressió, però les dificultats provocades per la Guerra Civil fan difícil la seva viabilitat i aconseguirà una feina de serè de nit a la fàbrica tèxtil Sucesores de Ramon Julià S.A. del barri de Gràcia. Quan queda sol, per fer passar les hores, comença a realitzar petits apunts pictòrics. La família explica l’anècdota que el seu primer “quadre” va poder tenir l’origen en una aposta amb un veí. Per poder portar a terme la juguesca Florenci no compta més que els colors de les tintes del seu taller d’impressió i una fotografia d’una carretera emmarcada en arbres, era l’any 1938. El quadre no es conserva en desfer-se’n d’ell el veí, però la família sí conserva la fotografia que va servir d’inspiració.
La pintura li permet poder crear sense haver de traduir la seva obra. De fet l’art de la pintura no era un fet aliè a la família Bosch i Tubau. La seva germana Carme estava casada amb el pintor Jacint Olivé i Font.

A partir dels anys 40 comença a ser reconegut…
Així és quan la primavera de l’any 1942 és admès pel jurat a participar i exposar la seva obra a “La Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona”. La gran exposició d’art que per primera vegada es realitzarà a Barcelona i no Madrid. Aquest fet li obrirà al pintor les portes del circuit de les galeries d’art de Barcelona, encara més quan la crítica destaca la seva obra.

L’artista començarà a exposar de manera continuada a algunes de les millors galeries de Barcelona i també a Girona en exposicions individuals. Quan l’any 1944, el pintor aconsegueix ser admès de nou a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona, és consolida en el món de la pintura catalana, les seves exposicions i la crítica es fixa en ell com un pintor a seguir.

Un dels moments que marcaran la seva vida, és quan marxa d’Espanya per anar a viure Montevideo?
Així és. L’any 1952, tot canvia. Quan semblava que la pintura de Florenci Bosch i Tubau era reconeguda i encadenava exposició rere exposició, la família pren la decisió de marxar. La dictadura, la manca de llibertats, la dura postguerra, el clima d’ensopiment cultural general, la proscripció de la cultura catalana, el treball a preu fet que esclavitza i genera sous precaris,… porten a la família a decidir buscar nous horitzons lluny de Barcelona. Florenci traspassa a baix preu el vell taller impremta, s’acomiada de la fàbrica tèxtil en la qual havia entrat a treballar a l’inici de la Guerra Civil i preparen els baguls per un llarg i incert viatge. Un viatge sense retorn. Lluny. Molt lluny. Uruguai.

Com és la seva vida allà?
Uruguai era llavors un país en desenvolupament, en procés de modernització que vivia en una democràcia estable i amb un acceptable sistema de benestar social en comparació a l’Espanya de l’època. El mite de la “Suïssa americana” va atreure la família de Bosch i Tubau.

El pintor en sortir de Barcelona compta amb una carta del seu amic i artista de Gràcia Josep Maria de Sucre i Grau, per al pintor i cònsol d’Uruguai a Rio de Janeiro (una de les parades previstes en el viatge cap a Uruguai) Carlos Washington Aliseris Genta. Amb ell es trobarà i a la seva vegada li facilitarà tres cartes de recomanació per a personalitats a Uruguai. Aquestes cartes li permeten obtenir només arribar una feina de retocador de huecogravats a l’important diari El Dia, on ha de fer servir els pinzells i llapis, i on pot aplicar tota la seva experiència com a impressor, dibuixant i pintor.

El pintor formarà part activa de la comunitat catalana a Montevideo i del Casal Català, com ho demostra el fet que poc després de la seva arribada, Florenci Bosch i Tubau consta com a president de l’entitat.

Florenci también planea seguir con su carrera de pintor, ya que su obra parece entusiasmar. De hecho el pintor realizará una exposición con gran éxito en la Galería Andreoletti de Montevideo entre mayo y junio de 1954. Que la exposición fue un gran éxito lo demuestra el hecho de que el Museo Municipal de Bellas Artes de Montevideo, Juan Manuel Blanes, adquirirá dos de sus obras para formar parte de su fondo.

En cambio en Cataluña parece que su obra no llega ser conocida …
A pesar de la desaparición del pintor, su obra y el recuerdo de su figura seguirá viva en Uruguay durante años. Periódicamente en Montevideo se ha continuado exponiendo su obra. La última vez en el año 2019. Al contrario que en Barcelona donde cae en el olvido rápidamente.

Las dos dictaduras ya habían provocado su olvido en el mundo literario y ahora será emigrar y su repentina muerte lo que provoca su olvido. Su obra la había acompañado, el artista se había podido llevar las pinturas escondidas en el fondo de los baúles de viaje para evitar ser confiscada y los intentos familiares de que sea recordado serán siempre infructuosos.

Y este libro es fruto de una casualidad?
Totalmente. Ya que en una subasta de arte me encuentro con un cuadro de un pintor desconocido para mí, nacido en Sant Andreu de Palomar, pero que a pesar del bajo precio alcanzado en su venta parece un pintor de mucha calidad pero totalmente desconocido para a mí hasta el momento. Como soy historiador del arte empiezo a hacer por curiosidad una investigación y hemos cuesta encontrar alguna información bastante completa sobre el pintor pero un hecho llama mi atención y es encontrar una obra de teatro publicada por Florenci Bosch y Tubau. Este hecho me llama mucho la atención y m’esperona a hacer una búsqueda más precisa sobre el personaje.

Y a partir de ahí encuentra información inédita …
Exacto. Hay cuatro momentos de suerte en esta investigación que hacen que esta investigación tome una dimensión inesperada y lleva al descubrimiento del personaje. En primer lugar encontrar una especie de currículum escrito por el propio autor cuando es requerido por una editorial que quiere publicar un libro hacia 1950 sobre los artistas de éxito del momento. Este currículo en aporta mucha información hasta esa fecha.

El segundo hallazgo es una carta que escribirá Florenci Bosch y Tubau desde Montevideo a José María Sucre donde nos cuenta cómo era su vida en Montevideo.

Aquella obra de teatro publicada me lleva a constatar que fue autor de un buen número de obras de teatro y fue premiado en los Juegos Florales su obra poética.

La última hallazgo y más importante fue encontrar un bloque con una única entrada que hablaba del pintor con un curriculum que completaba su vida artística. Aquella única entrada estaba escrita desde Montevideo por Nuria Álvarez y Bosch. Gracias a las redes social la encuentro y resulta no sólo ser la limpia del artista sino haber conservado de una manera preciosista todo su legado. A partir de ese momento empezamos a trabajar juntos para sacar del olvido la figura de Florenci Bosch y Tubau. El resultado es el libro “Florenci Bosch y Tubau. Memoria del olvido “publicado aquí en Cataluña y en castellano en Uruguay.

Que destacaría de la vida de Florenci Bosch, o que es lo que más le ha impactado?
Dos cosas principalmente, la primera el talento de una persona capaz de triunfar y reinventarse ante las adversidades en disciplinas artísticas tan diferentes como poeta, dramaturgo, pero también actor y director de teatro y luego como pintor de éxito y la segunda lo que representa Florenci Bosch y Tubau. El artista de Gracia representa una de las muchas personas que en este país vieron rota su vida por las ganas de hacer la guerra, imponerse y reprimir la sociedad de los militares y determinados sectores. No sólo se perdieron figuras como Florenci Bosch y Tubau sino que tuvo la voluntad de aniquilar parte de la propia cultura de este país. El libro quiere ser un intento de recuperar su memoria.