Jeroni Magrans “El nou Mercat de l’Abaceria mantindrà la seva essència i no serà elitista”.

Membre de la Junta de Venedors del Mercat de l’Abaceria, on regenta una parada de fruita i verdura, Jeroni Magrans s’explica amb tanta rapidesa com entusiasme sobre el nou espai, que es dividirà en tres plantes i comptarà amb un aparcament de 50 places. El 98% dels seus professionals va donar el seu vistiplau a una reforma urgent consensuada amb l’ajuntament del districte que servirà per modernitzar l’espai i convertir-lo en un punt neuràlgic d’activitat comercial i cultural per a tots els públics, sense perdre la seva identitat. Aproximadament d’aquí a un any els comerciants es traslladaran a una carpa provisional al Passeig de Sant Joan i al 2019 està previst que s’inauguri el recinte.

Fotografia: Jeroni Magrans.

Suposo que la renovació total del Mercat de l’Abaceria era una notícia molt esperada pels comerciants…
I tant, pensa que en el meu cas porto set anys darrere d’això dient que calia reformar el mercat, és molt temps. Amb totes les vicissituds que hi ha hagut, ens hem trobat amb escenes de molta esperança i d’altres que ens han col·lapsat: canvis de govern, canvis de política…

Però el consens entre els comerciants sobre la necessitat d’una reforma era ampli.
Claríssim per nosaltres i per tothom, l’edifici cau, és depriment, si no el coneixes no hi entres ni boig i no compleix condicions de cap tipus: ni d’il·luminació, d’electricitat, de climatització, que no n’hi ha, de posada en escena per la comoditat de la gent… Hi ha una cosa que compensa tot això, la professionalitat dels que som aquí dins.

S’han produït molts canvis durant el recorregut entre les pretensions dels comerciants i el pacte final amb l’ajuntament? La idea inicial que teníeu és la que s’ha acabat reflectint?
No, nosaltres des de feia molts anys teníem quelcom previst, un projecte imaginat però després les coses canvien. Hem tingut la desgràcia, o millor dit la fortuna, que durant aquest temps es fessin deu o dotze mercats a tota la ciutat, això vol dir que hem pogut extreure el millor i el pitjor de cadascun d’ells.

Teníeu una referència…
Exacte, amb mercats que ens agraden, d’altres que no… hem tingut temps d’estudiar i viure reformes des de la primera pedra fins a la bandera de dalt i això ha suposat un avantatge. Els comerciants estem conformes amb el que ens han proposat, també és cert que a partir d’ara haurem de debatre molt, el projecte hi és, està consensuat amb els comerciants que hi tenim parada, tothom ha dit que sí però ara la posada en escena, la realitat, serà una altra cosa i caldrà discutir fil per randa cada detall.

Quins mercats de Barcelona us han agradat i heu agafat com a exemple?
Cap.

Quins punts eren innegociables quan vau començar a parlar-ne?
Tenim una idea de mercat per Gràcia: és un barri diferent a la resta, té una personalitat pròpia definida molt forta i volem que el veïnat de Gràcia tingui el mercat que es mereix.

I quin mercat es mereix?
És llarguíssim d’explicar, el que no volem és que sigui un mercat més, a Barcelona existeix un perfil de mercat que no discutiré si està bé o no, si reuneix o no les condicions de tot tipus. Gràcia té una gent, una idiosincràsia, una i una personalitat diferents, per tant volem un mercat en què tot això s’ofereixi a la gent que hi entri, on hi hagi inclosa la cultura, una atenció total als nens, que són el futur, però no fer una simple aula de menjars un dia l’any sinó una cosa concreta, una programació important, que un pintor hi pugui exposar la seva obra, on hi tingui cabuda tothom. A banda de tot això, volem un mercat com el de tota la vida. Molta gent pensa que serà un mercat elitista, i no ho serà per res del món, ho hem estat estudiant durant set anys.

La darrera mostra la tenim al Mercat del Ninot, que personalment no m’agrada gens, li manca personalitat i caliu, nosaltres volem recuperar el caliu. D’altra banda, hem de tenir clar que som al segle XXI, i hem de canviar el perfil de client perquè hi ha un ampli nucli de gent que oscil·la entre els 20 i els 30 i pocs amb uns horaris laborals que no tenen res a veure amb els nostres, aquest públic que no tenim pot venir un divendres, comprar aquí i anar-se’n de cap de setmana, és un públic al qual oferiré la millor col o la millor papaia del món però a més a més podrà venir i comprar una ampolla de lleixiu en aquest supermercat que, ens agradi o no, és el que la gent necessita. Si també fas recomanacions al client quan ve, i li dius per exemple com ha de fer unes llenties i per fer una carn li pots aconsellar a quina parada ha d’anar… si és un espai on es poden fer moltes activitats, un lloc on vingui la quitxalla, on puguis venir un dissabte a les 10h del matí fins a les vuit del vespre i surtis amb la compra feta, el nen satisfet…

És el mercat que Gràcia es mereix i si a més a més resulta que servirà per reduir el trànsit.. Tot això és el que tenim al cap i el que pretenem, ara s’ha de plasmar i fer-ho realitat.

Heu vist bona predisposició per part de l’ajuntament?
Sí, és de sentit comú. Quan entra la política ja l’hem espifiat, però aquí hi ha professionals que porten 135 anys venent i jo sé el que la gent vol i necessita.

És millor que el client trobi un pack lúdico-comercial abans en comptes d’anar a un supermercat enorme i despersonalitzat on determinats productes tindran menys qualitat…
Sí, amb coses que no tenen gust de res. Aquí estem oferint un producte de proximitat, tot i que ara tot ho és i passa quelcom similar amb el tema ecològic, i també t’ofereixo que puguis venir amb la teva família a passar un dia sencer al mercat, que és el que fa molta gent a les grans àrees on no se’ls ofereix absolutament res i són llocs que no tenen cap tipus de personalitat. Els oferirem cultura, educació… tindran la compra del producte fresc, una atenció personalitzada com la que dóna el mercat, continuarà tenint la mateixa essència i a més vindrà un supermercat. Que la gent no s’espanti, això ho decidirem entre tots deixant-nos de política, serà el supermercat que nosaltres creiem que hagi de ser i després el client podrà fer tota la compra i a l’aparcament tindrà el seu cotxe, però també podrà arribar-hi en bicicleta o caminant, això s’urbanitzarà de manera diferent, la gent podrà passejar-hi… tothom en sortirà beneficiat. I hi ha una cosa clara: el que no pot ser és el que tenim ara.

He visitat molts mercats famosos arreu del món, n’hi un a Londres que és una bestiesa, el que volem és continuar amb el mercat típic i tòpic de tota la vida, que puguis venir, xerrar, comprar però també comprar-te unes sabates i en aquell moment potser fan una exposició d’art que t’encanta o un concert de jazz i després marxes a casa amb el cotxe que tens aparcat a la part de baix.

Un oferta completa d’oci i comoditat.
Sí i a més guardant l’essència del mercat, no serà un mercat d’elit, continuarà sent igual pel que fa als preus i nosaltres millorarem els serveis i l’atenció…Hi ha hagut moltes pugnes polítiques i al mig ens han trobat a nosaltres, en un determinat moment vam ser la Ventafocs, no podíem dir ni fava, En un moment vam ser menystinguts, semblava que només érem els qui veníem les cols o el peix i no havíem de prendre les decisions i això va ser una equivocació, per exemple jo no en tinc ni idea d’urbanitzar un espai però sí et puc dir com venc les pomes, com estan els alvocats, d’on vénen els mangos i les papaies. Però ara hem arribat a un consens i entre tots ara hem de llimar el que no ens acaba d’agradar i tirar-ho endavant, no té cap misteri.

En pocs anys els hàbits de consum i compra han canviat, el mercat s’ha sabut adaptar aquests canvis? O la reforma és una oportunitat per fer-ho?
És l’oportunitat però canviant una mica el perfil de mercats que tenim, des del meu punt de vista no puc acceptar que un mercat perdi la seva essència, que deixi de ser un punt de trobada on la gent xerri i compri, haig de mantenir i ampliar l’atenció al client, això no ho pots trobar a cap més altre lloc però a banda d’això hem de sumar. Si a més tens un degoteig d’alumnes que vinguin aquí a aprendre a menjar sa, a saber d’on vénen els peixos… imagina’t una programació per escoles de tot Gràcia i Barcelona, perquè volem ser el referent de mercat de tota la ciutat, ara compara’l amb el mercat de la Boqueria, és un mercat? Jo diria que és una atracció turística i no representa res, nosaltres volem ser un referent i canviar la dinàmica. També hi ha una cosa clara: cal ser coherents, perquè ens proposaven algunes coses que no tenien sentit. Sé que els canvis costen i a la gent els fa por quan els proposes coses noves.

El mercat provisional s’obrirà a finals del 2017 al Passeig de Sant Joan. Què espereu d’aquesta nova etapa?
És una altra història, la carpa ha de ser l’avantprojecte del nou mercat, no hi ha un primer pas sense el segon, no pots conduir un Mercedes i després conduir un Seat. Per tant, ha de ser una cosa diferent, per exemple totes les carpes que s’han fet són un desastre, cal fer una carpa que tingui personalitat, no el típic envelat, la gent d’allà ha d’estar satisfeta perquè durant dos anys els ocuparem l’espai, ens hi hem d’integrar i donar una dinàmica cultural, ha de ser quelcom més i no és qüestió de diners sinó d’imaginació.

Quines són les assignatures pendents dels mercats en el futur?
Hi ha una cosa clara: els comerciants del mercat, com a professionals, són un 10 i a cap altre lloc tindràs aquest servei, ara si obres a les set del matí qui vols que vingui? Ningú. Com és possible que tanquis a les 19.30h o a les 20h quan hi ha molta gent que plega a aquella hora, sobretot els joves? Els has d’oferir un servei. I els migdies? Has de tenir obert: cal imaginació i atreviment.

El regidor del districte, Eloi Badia, va confirmar que dins del conjunt d’activitats complementàries s’inclouria una cooperativa.
Hi haurà una zona de cooperatives, al principi alguns hi vam estar en contra però es va fer un estudi i ens van convèncer, però estarà bé sempre i quan es vagi al darrere de tot això, si es controla al detall i si nosaltres, com a comerciants de l’Abaceria, estem pendents i en som partícips. Que, per exemple, no et diguin que t’estan venent castanyes de proximitat quan en realitat les han comprat en un altre mercat de la ciutat.

Quin és el calendari previst d’actuacions?
Ara vindrà la licitació, després la presentació a concurs, s’atorga i al setembre o octubre de l’any que ve, tot i que se senten veus que parlen de passar el Nadal del 2017 aquí, -i nosaltres pressionarem perquè no sigui així-, ens traslladarem al mercat provisional. D’aquí a onze mesos marxarem d’aquí, no volem continuar-hi més temps del que se’ns ha dit i veurem què passa. I després se suposa que les obres trigaran dos anys, però potser seran més i tornarem al mercat nou.

Text: Carles Batalla.