Gràcia vol protegir el patrimoni arquitectònic amb un nou pla especial

Fotografia: David Ramon

Fa unes setmanes diverses veïns i veïnes de Gràcia es van organitzar per aturar els treballs d’enderroc que es començaven a dur a terme a dues cases ubicades al carrer de l’Encarnació números 13-15-17 i dels arbres del jardí entre ells una alzina bicentenària, amb l’objectiu de construir-hi apartaments de luxe. L’acció en qüestió va sortir a diversos mitjans de comunicació i en qüestió de poques hores es va visualitzar el malestar de molts veïns i veïnes causat pel problema de trobar un habitatge digne a Gràcia, sigui de lloguer o sigui de compra a preus que siguin assequibles i de la desaparició del patromoni arquitectònic que dóna una singularitat especial els carrers de Gràcia. De moment s’ha aconseguit aturar l’enderroc dels habitatges i la tala de l’alzina a l’espera que s’arribi a un acord entre les parts interessades.

Tot plegat aquest cas va fer saltar les alarmes a la mateixa administració, ja que l’alzina de més de dos-cents anys i les cases haurien d’haver estat catalogades per la seva singularitat i en cap cas ha estat així. D’aquest cas en concret, ara el Govern municipal inicia els treballs per elaborar un Pla especial de preservació urbanística i protecció del patrimoni de la Vila de Gràcia i part dels barris de la Salut, Vallcarca i Camp d’en Grassot i Gràcia Nova. Amb l’objectiu principal de conservar la singularitat d’aquests àmbits, on des dels anys 60 s’ha produït una progressiva desaparició del teixit tradicional i un canvi important de la imatge de ciutat jardí originària en molts indrets, de cases baixes o d’una sola planta amb jardins per a edificis i blocs de pisos.

Si mirem enrere, Gràcia es va anant desenvolupant de forma intensiva durant la segona meitat del s. XIX, amb un teixit característic format per unitats urbanitzades al voltant de places connectades per carrers rectes però no gaire amples. D’altra banda, el barri de la Salut va aprofitar una ubicació excepcional i assolellada per ubicar casetes d’estiueig, on l’arquitecte Antoni Gaudí va projectar el Park Güell. Des dels anys 60, però, s’ha produït una progressiva desaparició d’aquesta arquitectura tan particular d’aquest Districte. 

Per aquest motiu el Govern vol dotar-se d’un pla per tal d’estudiar les condicions de l’edificació i patrimonials que caracteritzen cadascun dels àmbits per garantir el manteniment dels valors del teixit antic. I per definir unes intervencions que preservin el patrimoni construït característic d’aquests barris, fomentin i estimulin la rehabilitació i el manteniment i evitin la substitució de les cases i construccions que hi ha actualment per unes d’altres de noves.

Així doncs s’han iniciat els treballs per redactar el document urbanístic que contingui aquestes estratègies. Per poder-lo tirar endavant sense que els barris sofreixin canvis substancials, la Comissió de Govern ha dictat una suspensió potestativa de llicències de nova construcció i gran rehabilitació, dels comunicats d’enderroc i de la tramitació de plans urbanístics derivats concrets. La suspensió es mantindrà activa durant un any.

L’objectiu final d’aquest nou pla, és el de dotar a Gràcia la necessitat de protegir el catàleg d’edificis de la Vila de Gràcia i d’una gran part dels altres barris del districte després que s’hagi constatat la ferma voluntat del veïnat de conservar un patrimoni arquitectònic emblemàtic, que dóna personalitat al barri. Alhora, l’Ajuntament busca protegir aquests elements dels moviments d’especulació a què està sotmès tot el teixit d’habitatges de Gràcia.