Gràcia i Barcelona acullen aquest cap de setmana la VIII edició del FESTIVAL D’ARQUITECTURA 48H OPEN HOUSE BARCELONA 2017.

Un any més els edificis singulars de Barcelona, Gràcia i l’àrea metropolitana obren les seves portes, perquè els ciutadans puguin descobrir espais singulars que els envolten, i que habitualment no estan oberts de cara al públic. Així durant tot el cap de setmana del 20 i 21 d’octubre de 2017 torna una nova edició del Festival d’Arquitectura 48h Open House Barcelona 2017.

L’edició d’enguany integra 66 espais nous dels 220 que obre al públic; noves seccions, nombroses activitats participatives, la incorporació d’una nova ciutat participant, L’Hospitalet de Llobregat; i, a més, ret homenatge al 150è aniversari del naixement de l’arquitecte Puig I Cadafalch; al 25è dels JOO BCN’92 i al seu arquitecte de referència: Oriol Bohigas, que és l’arquitecte de l’any.

Espais i districtes |

Del total de 220 espais que es poden visitar en els 10 districtes de la ciutat de Barcelona, 66 participen, per primera vegada, en el Festival. Per districtes, entre els espais destacats que enguany es poden visitar a la ciutat de Barcelona, destaquen la Confraria de Pescadors i Torre del Rellotge a Ciutat Vella; l’itinerari guiat i per inscripció de Puig i Cadafalch, que inclou edificis com el Palau Macaya i la Casa Amatller, a l’Eixample.

Edificis a Gràcia |

Antiga fàbrica tèxtil Macson (IED Barcelona): És la nova seu de l’Escola Superior de Disseny, conserva l’estructura original i l’aspecte industrial de l’antiga fabrica tèxtil Macson de Barcelona construïda al 1952. L’edifici es composa de quatre plantes, integrant els valors del Design For All, amb espais amplis i flexibles, que faciliten la intervenció i el treball col·lectiu entre estudiants i docents. Els responsables de les obres del que avui és el nou espai van ser Cristiano Franconi i Rodrigo González, 2010-2012 (amb Alessandro Scarnato a la 1a fase).

Can Titella. Fotografia: Andreas Hibder

Can Titella – Habitatge: i estudi Es tracta de la rehabilitació d’una casa del segle XIX que opta per materials de poc impacte mediambiental i combina sistemes d’alta eficiència energètica (com ara un sòl radiant) amb fonts passives d’energia (com el pou canadenc). L’aplicació de l’eina suïssa Minergie en el context de Barcelona ha exigit una reflexió tecnològica per part de l’arquitecte.

Fotografia: David Ramon

Casa de la Vila de Gràcia: L’edifici que fou seu de l’Ajuntament de la Vila de Gràcia va ser construït a mitjans del segle XIX, va ser remodelat per Francesc Berenguer cap al 1905, reforma de la qual va sorgir la façana actual.

Casa Marsans (Alberg Mare de Déu de Montserrat): Va ser un antic habitatge unifamiliar de planta quadrada que s’organitza al voltant d’un pati centralitzat, que a l’interior es tradueix en un espai a manera de claustre desenvolupat a la primera planta amb arcades de disseny neoàrab. La decoració interior modernista confereix a l’espai un joc de llum i color espectacular. Una rehabilitació recent ha reconvertit l’edifici en alberg, tot afegint-hi un edifici de nova planta. Va ser construït per Juli Marial i Tey el 1907

Centre cívic el Coll – La Bruguera: La que va ser l’editorial referència del món de les revistes d’historietes al nostre país, l’Editorial Bruguera, dóna nom al Centre Cívic del Coll. Amb el nom d’Editorial Gato Negro, va generar, al llarg dels seus anys de vida al barri, una gran activitat industrial i comercial, ja que la majoria dels veïns hi treballaven. Mortadelo i Filemón, El Capitán Trueno i Pulgarcito reviuen gràcies a la recuperació de l’edifici on van néixer.

Finca Sansalvador: Josep Maria Jujol i Giber va construir el mur de tancament de la finca i gran part de l’habitatge del porter, decorats amb elements de maó vist, ceràmica i esgrafiats. La troballa d’una mina d’aigua, que el propietari va voler explotar econòmicament, va fer aturar les obres, que preveien, també, l’edificació d’una torre a la part més alta, que no es va arribar a construir. A les galeries subterrànies de la planta embotelladora, Jujol va dissenyar diversos arcs parabòlics de maó vist amb una funció estructural. L’edifici té data del 1910.

Habitatges al carrer Gomis: Edifici d’habitatges socials esglaonat sobre la falda del turó de Vallcarca. Aquest edifici exemplifica la voluntat de lligar l’arquitectura del moviment modern amb les possibilitats constructives del moment mitjançant sistemes de construcció artesanals. Es va plantejar com una unitat residencial en la qual els propietaris adquirien l’habitatge i els drets d’utilització dels espais comuns de l’edifici i el jardí, amb la voluntat de conscienciar els veïns de la necessitat de conservar la finca. Va ser dissenyat per Antoni de Moragas i Gallissà el 1953.

Habitatges Illa Escorial: Aquesta unitat residencial a base de blocs va ser plantejada com a alternativa a l’illa tancada, trencant l’esquema i obrint l’interior com a espai públic relacionat amb els carrers circumdants, tot i que posteriorment es va tancar. Gràcies a la poca profunditat dels habitatges i a la doble ventilació, es va aconseguir millorar molt les condicions higièniques dels habitatges, eliminant els patis interiors i dotant tots els habitatges de molt d’assolellament. L’habitatge que es visitarà s’ha reformat conservant al màxim l’esquema de distribució original en dúplex. En el projecte hi van participar Oriol Bohigas, Josep M. Martorell, Francesc Mitjans, Manuel Ribas, Josep Alemany, Josep M. Ribas, 1952 – 1955 / 1958 – 1962.

Fotografia: Jordi Surroca

Habitatges per a la gent gran Cibeles: Dins de l’activitat GRAN OpenExtra, la gent gran ens explicarà l’arquitectura del seu edifici d’habitatges. En aquest cas, els habitatges es distribueixen en quatre plantes i n’hi ha vuit per planta. L’edifici ha obtingut la màxima qualificació energètica i es converteix en el segon edifici d’habitatges a Barcelona que obté una A, gràcies a un alt nivell d’aprofitament energètic, mitjançant sistemes d’energies renovables combinats amb sistemes d’alta eficiència energètica. L’edifici es troba just al solar on abans hi havia hagut l’emblemàtica sala de ball Cibeles.

Oratori i residència de Sant Felip Neri: Aquest conjunt està format, d’una banda, per una part residencial, destinada a l’ús exclusiu de la congregació de l’oratori, on les dependències s’organitzen al voltant d’un claustre central, i, de l’altra, per l’edifici corresponent a l’oratori, del qual destaca la voluntat mimètica, especialment de les façanes externes, respecte de la casa mare, ubicada a la barcelonina plaça de Sant Felip Neri. El projecte fou a càrrec de Josep Artigas i Ramoneda entre els anys 1891 i 1894.

Fotografia: David Ramon

Parc de la Creueta del Coll: El parc de la Creueta és la transformació del turó parcialment ocupat per l’explotació industrial d’una pedrera. Es troba sectoritzat en dos apartats principals: el vessant nord, que mira cap al Tibidabo, naturalitzat com a zona de repoblació forestal, i el vessant sud, connectat amb Mare de Déu del Coll, la zona més urbanitzada, i dedicada als veïns de la Teixonera. Si voleu saber-ne més, podeu llegir el reportatge que publicàvem fa uns dies al TOT en aquesta pàgina.