Estàtues eròtiques a Gràcia: el plaer de l’art

Gràcia és sexy. Per notar-ho només fa falta passejar pels seus carrers plens de vida i de gent variopinta i deixar-se seduir. Aquí també hi viuen uns habitants que estan quiets i que passen més desapercebuts, però que formen part de la fauna del barri: les estàtues. Algunes d’elles amaguen una sensualitat especial, que per veure-la només cal mirar-les com toca. Anem a posar-nos les ulleres més eròtiques per descobrir aquestes peces d’art que ens poden posar malalts d’amor.

Selene |

Selene representa la deesa lunar a la mitologia grega, que es va enamorar bojament d’un mortal a qui visitava cada nit i amb qui va tenir 50 filles. En aquesta versió encara està jove i amb un cos fort i envejable, no sabem com va acabar després del part 49. Aquesta estàtua formava part del conjunt escultòric de La Font de l’Aurora, que Joan Borrell va crear per a l’exposició universal de 1929, situada als Jardinets de Gràcia. Diuen que no agradava als veïns de Gràcia perquè els donava l’esquena i feia nosa, per això la van desmuntar i la van repartir a peces per tot Barcelona. A Selene la podeu trobar a l’Avinguda de Vallcarca amb la roba molla arrapada al cos i amb cara d’estar esperant a algú.

La Colometa |

Tots els que hem passat per un institut català hem llegit o sabem de què va La Plaça del Diamant. També tenim en ment la protagonista, la Colometa, que es fa un fart de patir. Aquesta escultura de Xavier Medina-Campeny transmet aquest patiment. Està representada nua de cintura en amunt i intentant travessar un mur. Sembla més aviat que la parteixi pel mig. Pot ser li anava el sado?

Elogi a l’aigua |

A priori aquesta escultura de Chillida segur que no desperta cap instint sexual. Però no podem jutjar-la a lleugera. Si ens hi fixem bé, aquests 4 braços recargolats que intenten arribar a l’aigua estan plens de desig. L’autor volia representar el mite de Narcís, que es va enamorar d’ell mateix quan va veure el seu reflexe a l’aigua i va morir ofegat intentant atrapar-lo. Vist així, no us posa una mica sentir tota aquesta força a sobre? És un monument a l’autoerotisme al bell mig de El Coll?

Empordà |

Ernest Maragall va crear aquesta Oda Nova a Barcelona l’any 1961. La imatge no és molt pornogràfica, tot i que uns pits a l’aire sempre té alguna cosa d’eròtic. Siguin femenins o masculins, eh? Però l’escultureta va causar revolt entre els sectors més conservadors de la ciutat. Per això va ser retirada un temps amb l’excusa d’unes obres. No va ser fins al 1985 que el llavors alcalde Pasqual Maragall (nebot de l’artista) la va recuperar per a la ciutat. Els humans som de tal manera que quan ens prohibeixen alguna cosa, ens agrada més. Per això no podem evitar mirar-la amb bons ulls.

Parc Güell |

No hem d’oblidar la joia de la corona del Districte de Gràcia. Centenars, què diem, milers! de persones visiten a dirari aquest monument de fama mundial. Si hi passegeu, és fàcil deixar-se seduir per les formes arrodonides que va crear Gaudí. Fins i tot, els bancs estan fets de forma ergonòmica. El seu famós drac de l’entrada, creat d’un trencadís irresistible que fa toquera, segur que ha provocat a alguna erecció japonesa.

Per Marta Molas d’amantis Gràcia.