Entrevista Enric Suñol.

Enric Sunyol petita

Enric Suñol, ha estat l’encarregat d’escrire I digirir l’adaptació teatral d’”El Rellotger de Gràcia”. Quedem amb ell en un bar del carrer Escorial per parlar de com ha estat k’aventura, de dirigir un projecte teatral tant ambiciós, I amb ell coneixem alguns detalls més de l’obra que s’estrena aquest mes d’abril.

Com sorgeix la idea d’adaptar la novel·la de Joan Lafarga “El Rellotger de Gràcia” en format teatral.

Doncs de fet és un encàrrec que va sorgir de la Montserrat Millà expresidenta del Corpus Grup de Teatre, ella va llegir la novel·la, jo en canvi no l’havia llegida, i ella un cop llegida li va semblar que es podia convertir en una obra de teatre. I com que fa molts anys que ens coneixem, jo ja havia escrit alguna cosa, va decidir comentar-me d’escriure-la jo mateix.

I clar jo l’hi vaig haver de confessar que no l’havia llegit, ni tan sols la coneixia, així que em vaig posar a llegir-la, llavors vaig fer un petit esquema per a poder convertir els capítols en escenes. Més endavant vàrem tenir una reunió amb en Joan Lafarga, l’autor de la novel·la, per veure si els interessava, van dir que si, i a partir d’aquí ens vàrem posar a treballar.

I quan de temps ha durat tot aquest procés i com ha anat?

Doncs mira vàrem començar a parlar-ho sobre el mes d’abril del 2014, després ens vàrem trobar per casualitat a la Plaça de la Vila, on estaven fent l’escenificació de la Revolta de les Quintes, que fan cada any, al mes de maig quedava escrit el text de la versió teatral, i els hi va agradar i a partir d’aquí sí que ja ens vàrem posar tots a treballar en l’organització de tot el projecte.

De fet intervenen moltes entitats de Gràcia?

Si, i tant, clar a mi em va venir la idea, de què com era una història gracienca, que hi poguessin intervenir el màxim d’entitats de Gràcia. De fet, haig de confessar que per a mi, era un somni, que feia molts anys que tenia, de poder fer un projecte conjunt amb totes les entitats de Gràcia.

O sigui que fins ara, mai els grups de teatre s’havien ajuntat per a dur un projecte teatral en comú?

Doncs no. Perquè hagués estat molt difícil i alhora clar, molt complicat…

Clar suposo que fer coincidir horaris, actors, disponibilitats, etc. deu ser una quimera?
Doncs si, és una obra on i participa molta gent i sempre hi ha problemes de calendari de cada entitat, perquè clar ells tenen les seves activitats i clar moltes vegades significa que no sempre pots tenir tots els actors, o els grups sencers que t’interessen sinó, que has d’anar treballant per parts. I a més a més, per fer-ho més complicat ens trobem que tenim les colles de cultura, ja siguin bastoners, geganters, castellers… perquè puguin col·laborar tots en alguna escena en concret, ha estat molt complicat. Però la veritat, encara que sigui a poc a poc, ho estem aconseguint.

Llegint la nota de premsa, entre actors, figurants i col·laboradors hi surt molta gent, i sense deixar d’esmentar l’equip tècnic, podríem parlar d’unes cent persones?
Sí, unes cent persones, és molta gent. Pensa que per exemple hi ha una escena, que és la de la revolta de les quintes, doncs hem aconseguit que els que representen cada any aquesta revolta a la Plaça de la Vila, siguin ells els que ho facin i evidentment hi participin. Pensa que en l’obra hi ha moltes escenes que són salts en el temps, que no deixen de ser petites intervencions, però en les quals i intervé molta gent, sobre l’escenari.

Un altre exemple és que a la novel·la es parla de l’estrena del Cant de la Senyera per part de l’Orfeó Català, perquè clar també vàrem demanar la participació de l’Orfeó Gracienc. El que passa que com que són tres dies de representació doncs els tres dies ells no podien venir, per tant també vàrem demanar si el Cor Líric dels Amics de la Sarsuela de Gràcia, ho podien fer, i entre els dos cors doncs podrem fer els tres dies. I clar amb això intentes que tothom i pugui participar, perquè ningú se senti exclòs.

Clar com bé deieu, deuen ser moltes les entitats que volen participar, però poder a vegades és difícil materialitzar aquestes col·laboracions?

Si clar en aquest cas sempre s’ha de ser molt diplomàtic.

I la percepció que heu tingut sobre el projecte, pel que fa a la rebuda d’entitats, col·laboradors, veïns?

Doncs la rebuda ha estat bona. Pensa que aquí no hi ha cap ànim de lucre per a ningú.

Clar si només haguéssim de comptar les hores d’assajos i preparació… els números no sortirien ni abans de l’estrena…

No és clar, impossible comptar-ho així. Aquí és Corpus qui es fa càrrec del risc del cost de producció, estem aconseguint col·laboracions de molta gent, i també d’empreses que ens fan preus molt ajustats i molt més econòmics.

Per posar un exemple, el mateix vestuari, és una obra que transcorre a la segona meitat del segle XIX, diríem que va del 1850 fins als nostres dies, perquè clar són dues històries paral·leles, i per tant diguem que els vestits o la moda actual és senzilla d’aconseguir, però els altres vestits ja no ho són tant.

Hi ha l’atrezzo, i l’escenografia, i tot això no es pot comprar, sinó que s’ha de llogar. I clar també el lloguer de la sala, és a dir del teatre on farem les representacions, que també s’ha de pagar, també ens han ofert uns preus molt assequibles, per tant tothom va col·laborant en la mesura de les seves possibilitats.

I ara que teniu tot això en marxa, queda també tota la feina amb els actors, crear els personatges, treballar-los, etc., com han anat els assajos?

Doncs mira els assajos els vàrem començar després de Nadal, ja que tant el Cercle com el Centre tenen representació de Pastorets i per tant fer-ho abans era impossible. Per tant tampoc pots abans feina, ho has de fer quan hi ha la disponibilitat. Aconseguir tot el repartiment ha estat difícil, perquè hi ha molts papers curts, que en molts casos són només d’una sola escena, i al final vas comentant-ho a molta gent que coneixes d’aquí a Gràcia, perquè com jo dic, em fessin aquests petits “cameos”.

I clar la resposta moltes vegades, era doncs si, però vindré quan pugi. I així doncs hem anat fent fins a dia d’avui.

I en l’àmbit personal perquè creieu que val la pena moure fitxa, i alhora tota aquesta gran infraestructura per a “El Rellotger de Gràcia”?

L’alicient principal és que és una història de Gràcia, i on intervenen personatges històrics, on el públic reconeixerà coses de Gràcia, per haver-les vist i viscut, com per exemple la història d’uns dels personatges, l’Albert Billeter, ue era suís, i que va venir a viure a Barcelona, on i va residir durant molts anys i ens va fer aquest rellotge que tenim avui dia encara a Gràcia. Però també en va fer un altre per al Congrés dels Diputats a Madrid, també el que tením a la façana del Teatre Poliorama… per tant d’alguna manera reconeixerem coses quaotidianes de Gràcia, però alhora també podrem apendrendre coses de la nostra pròpia història.

Per posar un altre exemple, jo que col·laboro a Ràdio Gràcia, i vaig tenir l’oportunitat de conèixer i poder entrevistar a l’Albert Mussons, i tinc aquella entrevista enregistrada i sembla feta expressament per a la funció d’”El Rellotger de Gràcia”. Hi ha un moment en l’obra, en què s’està donant una notícia, que és que Gràcia torna a ser independent, gràcies a unes eleccions i segons les declaracions sembla que allò que diu, sigui dit expressament per a la funció, i evidentment no va ser així, sinó que va ser pura casualitat.

El sentiment aquest de tornar a ser un poble?.

Sí, jo diria que aquest sentiment Gràcia no l’ha perdut mai. Avui dia encara hi ha veïns i veïnes que quan ban a Barcelona, baixen a Barcelona, o al tornar pujo a Gràcia. Clar també has de pensar que hi ha tradicions que només és fan aquí, com per exemple el 3 de març que és Sant Medir. És un espectacle en què la gent en veure-ho es queda astorada. Sobretot la baixada al vespre per Gran de Gràcia, allò s’ha de viure.