Entrevista al grup musical GLAUCS.

Glaucs PORTADA1

Hem quedat amb els Glaucs per parlar d’un parell de concerts molt especials. Es tracti d’uns concerts que serviran per recollir fons per a l’Associació Catalana d’Afectats per la Fibromiàlgia, ja que el seu bateria en Àngel  Valentí la patís. Això va fer que el grup, penses que es podia fer alguna cosa, i aquí va sorgir la idea d’aquests dos concerts un a Barcelona al Luz de Gas i un altre a Torroella de Montgrí, on hi haurà moltes cares conegudes com la Beth, Sidonie, Blaumut, Love of  Lesbian, Joan Dausà…, i algunes sorpreses més. 

20 anys sobre els escenaris donen per molt, i aprofitant aquesta efemèride heu decidit fer dos concerts molt especials per a vosaltres, un el 9 d’abril a Barcelona i un altre el 25 a Torroella de Montgrí…

Glaucs: De fet diríem que no érem massa conscients que fèiem 20 anys fins que en una entrevista de promoció de l’any passat ens ho van dir, i va ser dir, òndia doncs si tenen raó, fem 20 anys. Però d’entrada no era una cosa que tinguéssim molt present. Va ser a partir de llavors que vàrem començar a pensar que seria maco poder fer alguna cosa per a poder-ho celebrar, però que no només fos una celebració en el sentit més estricte, sinó que teníem ganes de què servis per alguna cosa més.

I en el nostre cas l’Àngel  Valentí, doncs li van diagnosticar fibromiàlgia  pels volts del 2007 i aleshores vàrem pensar que una manera maca de celebrar-ho i que servís per a alguna cosa era ajudar a aquesta causa i a una entitat que treballa per aquesta malaltia, ja que és una malaltia que vivim de molt a prop. Així que ens va semblar bé poder ajudar a l’Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia, que ajuden a la gent que té la malaltia i alhora la difonen.  És per això que els concerts són totalment benèfics, és a dir que tots els guanys de les entrades són per a l’entitat, i fins i tot incloent-hi els drets d’autor del tema que hem fet especialment per l’ocasió com és “Aquest món”.

L’Àngel Valentí és el bateria del grup, i com dèiem abans, des del 2007 que et van diagnosticar la fibromiàlgia, des de llavors, com vius el dia a dia amb la malaltia? I sobretot com va sorgir la idea d’aquests dos concerts.

Àngel Valentí: Doncs per a mi va ser una idea molt bonica, vam pensar que els concerts serien benèfics, però en aquell moment, encara no sabíem a què destinaríem la recaptació. Llavors, un dia em va trucar en Jofre, conforme el grup s’ho havia parlat i ho van proposar. Clar has de pensar que la fibromiàlgia i la fatiga crònica ja forma part de mi, i clar llavors doncs ja no hi penso en ella. Llavors vam pensar de què el donatiu anés a l’Associació Catalana d’Afectats per la Fibromiàlgia i la fatiga crònica, i clar va er emocionant, en el moment en què m’ho varen dir i alhora molt content. Ells de fet ho viuen en el dia del grup, en els concerts, en la gira… i de fet no he hagut de cancel·lar cap concert encara no n’he fallat pas cap. I això vol dir portar la malaltia el millor que pugis i he aconseguit que amb la música no m’afecti. Toco cada dia una mica, i de fet la música és un puntal molt gran per a mi. És a dir que m’ajuda molt en el meu dia a dia.

I responent a la primera pregunta, de com ho porto d’ençà que m’ho van dir, doncs tens tots els passos de la negació, i el fet d’acceptar-ho, que van ser força horrorós, és a dir passes per depressions, addiccions, i tot plegat s’ajunta, és bastant espantós. Inclús dos metges em van dir que hauria de deixar de tocar, i els hi vaig fer cas, i durant dos anys no vaig tocar la bateria. Fins un dia que vaig pensar, a mi qui m’ha de dir el que haig de poder fer i el què no? . Hi ha una dita que diu  que és millor paraula de metge que paraula de jutge, però els metges a vegades s’equivoquen, i els jutges l’únic que fan és aplicar unes lleis. Llavors vaig pensar que si m’havia de parar algú de fer coses, seria la malaltia  més tard o d’hora però ningú més.

La fibromiàlgia és una d’aquelles malalties que n’hem sentit a parlar recentment, i que moltes vegades no tenim molta informació de com funciona i que representa pels qui la pateixen. Avui en dia encara falta molt de coneixement sobre ella?

À. V: Si és cert que cada vegada se’n parla més, però encara tenim molts problemes a superar. Un d’ells per exemple és el de la Seguretat Social Espanyola, que té unitats de fibromiàlgia a l’Hospital Clínic de Barcelona, per al dolor i la fatiga crònica, però llavors és quan els metges d’aquesta unitat et diuen que t’han de donar la baixa, i aquí rau el problema, quan la Seguretat Social et respon dient que aquestes malalties no existeixen. I clar els símptomes són tant en l’àmbit físic com els psíquics, tant pel que fa a concentració i quan tens el dolor físic això no et permet fer un munt de coses.

Llavors el problema per a diagnosticar-ho?

À.V: Doncs és bàsicament que el cervell envia el senyal de dolor en un lloc, en què físicament no n’hi ha.

Per tant si et fan una prova física, aquesta prova no detecta el lloc ni el dolor?

À.V: Doncs no, perquè teòricament no hi ha lesió. Aquest és el gran problema, els metges no saben d’on prové, per tant si ells sabessin d’on ve i el focus on poder atacar seria tot molt més fàcil. Perquè ara l’únic que fan és donar-te medicaments pal·liatius, però que no solucionen el problema. I per tant quan la malaltia diu que paris, has de parar, però seguint medicant-te com cada dia. Clar hi ha dies que et lleves molt cansat i a mesura que passen les hores, remuntes i tens més forces, però n’hi ha d’altres que no remuntes, i clar això psicològicament afecta molt.

I sobretot gràcies a la família, normalment penses que podràs fer coses, però sempre dins d’uns límits. És a dir si jo tinc concert el dia abans, toco una mica, però alhora al matí no em moc del llit, tant si em trobo bé com sinó. I sé que l’endemà estaré al llit tot el dia. I clar llavors també has de tenir una família que t’ajudi i tu tinguis molta força de voluntat.

I els concerts com seran? Hi participa molta gent, moltes cares conegudes del món de la música, i també dieu que hi haurà algunes sorpreses?

G: Musicalment parlant el repertori serà bastant semblant al que hem estat fent els darrers mesos de gira. Hi haurà una mica de tot, cançons de totes les èpoques com també de les noves, però clàssics. Diguem que el que és més maco i més diferent en aquesta ocasió seran els convidats que hi haurà a l’escenari, Beth, o Joan Dausà per esmentar-ne algun però seran molts. I la idea és que ells puguin cantar les nostres cançons, és a dir, ells hi posaran les veus, això al concert que tindrà lloc al Luz de Gas el dia 9 d’abril. Nosaltres bàsicament serem acompanyants.

I el 25 d’abril serà el torn del concert de Torroella de Montgrí?

À. V: Doncs hi haurà també cares conegudes, i alguna sorpresa més que estem muntant. Diríem que serà un concert una mica en família, perquè hi haurà els ex músics de Glaucs que han anat passant pel grup al llarg d’aquests anys. Serà molt més íntim.