Entrevista a Roderic Font i Àngela Domènech de l’Eix Comercial Gran de Gràcia.

Fotografia: David Ramon.

Aquest Sant Jordi l’Eix Comercial de Gran de Gràcia ha decidit obsequiar els seus clients amb una reedició del llibre “Recull històric del Carrer Gran de Gràcia“, de Marc-Aureli Vila i Comaposada editat per primera vegada el 1988. Ara l’associació de comerciants posa en circulació cinc mil exemplars, per obsequiar entre els seus clients. Per aquest motiu hem quedat amb Roderic Font Secretari de la Junta i l’Àngela Domènech Cap de Comunicació i Dinamització, i ho fem al local “Del Be a la Manta”, del qual en Roderic és propietari, lloc on quedem els tres per a fer l’entrevista, o el que és el mateix, al número 86 del Carrer Gran de Gràcia.

Enguany l’Eix Comercial Gran de Gràcia reedita el llibre “Recull històric del Carrer Gran de Gràcia”. Per què?
Roderic Font: La nostra idea era agrair la fidelitat del client, i també d’aquell que no ho és amb un regal. I alhora tornar fer evident la importància que té el carrer Gran de Gràcia, com a eix principal, que actua com una artèria des d’on sorgeixen tots els altres carrers, dit d’una altra manera és la porta d’entrada a Gràcia. I amb la reedició del llibre nosaltres volíem dos objectius diferents: d’una banda, un regal amb el qual es pot obsequiar tant als nous clients com als de sempre, i de l’altra, donar a conèixer els comerços associats, ja que només el regalen les botigues associades a l’entitat.

No tots els comerços estan associats a l’entitat?
R.F: Doncs no, de fet de les 250 botigues que té el carrer només una vuitantena forma part de l’associació de comerciants. Per tant només el donarem els comerços associats que es poden distingir fàcilment gràcies a un rètol que trobarem a les entrades de cada local.

Així doncs dels 250 comerços, tan sols 80 hi estan associats. Sembla una xifra minsa.
R.F: Doncs sí, som pocs, i molts negocis són franquícies.
Àngela Domènech: Sí, de fet nosaltres sempre diem que hauríem de ser uns 130 o 150 socis…

Però les franquícies no deixen de ser negocis en què el propietari decideix utilitzar el nom d’una marca comercial més coneguda…
R.F: Sí clar, però el problema que ens trobem és que moltes vegades, la majoria de vegades, els propietaris d’aquestes franquícies no treballen dia a dia en el negoci, sinó que l’acostumen a portar els mateixos treballadors.

Per tant, la vinculació d’aquest tipus de comerç amb el barri o el seu espai vital deu ser més complexa si el propietari del negoci no hi és i no viu el dia a dia la idiosincràsia del carrer?
R.F: Exacte.
À.D: Tot i que cal dir que de socis franquiciats en tenim alguns, però la veritat en són pocs.
R.F: Costa molt més que s’hi impliquin. Però per posar un exemple, per Nadal tothom veu molt bé que el carrer es guarneixi amb llums de Nadal, que els gaudeix tothom, però el cost dels llums només el paguen els 80 comerços associats a l’entitat.

Les fotografies que apareixen al llibre de quina època són?
À.D: Doncs de finals del segle XIX, i d’altres principis del segle XX.

T.G: Quan neix l’entitat?
R.F: Neix el 1982, que és quan se’ns coneix com a Gran de Gràcia i a partir d’aquí es comença a treballar per potenciar la força del carrer i el seu comerç.

I des de quin moment aquesta artèria es converteix en una via comercial tal com la coneixem avui en dia?
R.F: Doncs des de fa molts anys, en els inicis, segons sembla, era una via molt còmoda, tal com explica el llibre, perquè els pagesos poguessin connectar directament amb Barcelona.

Fotografia: David Ramon

I d’aquesta reedició n’heu fet 5.000 exemplars. D’entrada en semblen molts…
R.F: Doncs sí però si comptes que som 80 associats i que a cada un li toquen uns 50 pels seus clients, al final veus que tampoc són tants exemplars.
À.D: Sí, i de fet calculem que en repartirem uns 4.000, i que en sobraran entre 800 i 1000, que segurament els posarem a la venda la següent Jornada de Botigues al Carrer el 7 de maig, a un preu de dos euros, per tots aquells que no l’hagin pogut aconseguir el dia de Sant Jordi.

I el carrer ha canviat molt en aquests darrers anys? Ja sigui per la crisi com per la liberalització de lloguers de renda antiga als locals comercials?
R.F: Aquest tema és molt complex, la veritat. Clar, pensa que si tens una botiga o un local a Gran de Gràcia en propietat, doncs pots demanar un lloguer molt elevat… I casos pràctics o exemples en tenim, un associat que li pugen molt el preu del lloguer i ha de marxar, en el seu cas anirà a la Travessera de Gràcia, que és relativament a prop del lloc on tenien la botiga.

Més d’una vegada he estat mirant preus i he vist lloguers amb quantitats força importants, i he arribat a la conclusió que en moltes tipologies de negoci, pel tipus de producte que poden vendre, sembla difícil que els números acabin surtin… és a dir, si a una papereria li fem pagar segons quines xifres, no les podrà pagar, no perquè no sigui rendible, sinó perquè segurament no dóna per arribar a pagar la xifra demanada i en canvi el negoci és rendible…
R.F: Mira, et poso l’exemple d’un propietari que tenia el local llogat, i quan es va acabar el contracte va voler apujar el preu del lloguer el doble. I quin era l’objectiu? Posar el seu propi negoci en el seu local, i ara que el té s’adona que els números no li surten. Per tant, moltes vegades és tan sols adonar-se que si ets en una botiga perquè el local és teu o de lloguer canvia molt, perquè llavors és quan veus si els números surten o no. Vist des de fora potser hom no n’és conscient, aixecar la persiana costa, però mantenir-la aixecada cada dia encara costa més.

Des de l’entitat com heu viscut aquests darrers anys pel que fa el consum al comerç de proximitat?
R.F: Sí que hem notat la crisi, i a vegades sembla que costa una mica més vendre, i es nota un repunt però és molt minso.
À.D: Sí, les vendes de desembre, gener i febrer encara es van salvar i no ens queixem però des de llavors, febrer i març han estat dos mesos molt dolents.

I a banda del regal per als clients per aquest Sant Jordi ja teníu altres propostes aquest any?
R.F: Doncs el 7 de maig tindrem una vegada més la festa de les botigues al carrer, que es tornarà a repetir l’1 d’octubre.
À.D: I esmentar que enguany hem innovat introduint una temàtica, per començar hem decidit ambientar-ho tot com una festa hippy dels anys 60 i 70.