Entrevista a Pere Fernández.

Fotografia: David Ramon.

El mes d’abril és sinònim de llibres, de roses i per tant de Sant Jordi. És un dels períodes on es concentren més novetats editorials i on, escriptors, editors, llibreters i lectors es troben per a poder degustar les darreres novetats del sector. Avui nosaltres també hem decidit parlar de llibres, i fer-ho amb en Pere Fernández de l’Associació de Llibreters de Gràcia. Districte on gairebé i trobem una trentena de locals, una mitjana molt superior al que podríem trobar en altres ciutats i fins i tot en capitals de comarca. Del sector, del llibre, del futur, de les novetats i del que passa a Gràcia en parlem en aquesta entrevista.

D’entrada i per posar-nos en situació, com sorgeix l’Associació de Llibreters de Gràcia?

Doncs va sorgir ara farà gairebé dos anys i ho va fer d’una manera molt natural. Constatant que entre els llibreters de la Vila tenim una relació força intensa i que alhora la densitat de llibreries a Gràcia és tan gran, de fet del 2011 fins al dia d’avui ha anat crescent força, sobretot amb un format de llibreria petita i molt especialitzada, i també comptant les més veteranes, i en veure que érem una trentena de locals, vàrem pensar que podíem fer alguna cosa tots junts. De fet crear una associació era una manera de donar visibilitat al conjunt tant de la Vila com una mena de gran llibreria multidisciplinar que conformaria tot el circuit de locals de Gràcia.

De fet comentes que en tot el districte hi ha gairebé una trentena de llibreries, vist des de fora sembla una xifra molt significativa, tenint en compte que hi ha grans ciutats que no tenen ni la meitat del nombre de locals que podem trobar a Gràcia…

Si pel cap baix diria que som unes trenta-cinc o trenta-sis llibreries…

Això des de l’entitat com es gestiona? Ho dic perquè clar una llibreria tot i vendre un bé cultural, no deixar de ser un negoci que ha de fer calaix per a poder-se mantenir i pagar els sous, com a mínim… Perquè creus que aquest ecosistema tan particular s’ha donat a Gràcia i no en un altre lloc?

Absolutament d’acord, hi ha unes motivacions culturals que et porten a obrir una llibreria, però és un negoci. Doncs aquesta seria la pregunta del milió…

Mira fa uns dies precisament m’ho preguntàvem uns companys dels barris de Malasaña i Conde Duque de Madrid, que tenen molta densitat de població i tenen llibreries importants i alhora i també de formats molt similars a les de Gràcia, i en canvi a Malasaña en són unes nou o deu i ja consideren que ja en són moltes. Puc dir-te que la Vila de Gràcia té una idiosincràsia molt concreta, d’una banda sempre ha estat vinculada a una vida cultural i popular molt intensa, i part de la identitat del districte és l’associacionisme. I el agrupar-se i sumar, i remar en comú podríem dir que és un ambient que és percep en el barri.

De fet jo quan vaig obrir la llibreria, veuràs que tinc la meitat del fons és llibre nou i l’altra meitat llibre vell. Perquè la idea i la voluntat és que si en aquest local, per posar exemple, entres amb tres euros, puguis sortir amb un llibre. Per tant no és tant una qüestió de preu, poder sí que els dos darrers anys poder sí que hi hagut un daltabaix en general, però penso que si portes bé la llibreria i vas fent feina, és un negoci molt estable. No és un negoci per fer-se milionari, però és un negoci.

Fotografia: David Ramon.

Després també ens trobem algunes llibreries que són com supermercats de llibre, només amb novetats i sense cap tipus de personalització… A més tot i ser de Gràcia, Barcelona és molt gran…

Jo crec que aquest format de botiguer i de local, està condemnat a desaparèixer. Per això crec que el futur va per una altra via. Clar de fet l’associació també ha estat una bona manera de fer-nos veure a la resta de Barcelona, i poder donar-nos a conèixer a nous lectors, que no siguin estrictament de Gràcia. I personalment crec que en aquesta ciutat a vegades hi ha molta gent que té com un cert pànic a travessar la Diagonal, i pujar fins a Gràcia. I també confesso que a Gràcia també som una mica així, per a molts de Diagonal a baix és Barcelona…

I en tot aquest temps quines han estat les activitats que ha desenvolupat l’associació?

Com que tenim un pressupost zero, i hem intentat utilitzar molt la imaginació, el primer projecte que vam fer, i que volíem que fos com una petita targeta de presentació del col·lectiu, va ser un mapa amb totes les direccions dels locals, que de fet va ser tot un èxit, un mapa amb un plànol guia d’on podem trobar totes les llibreries del barri, i que permet fer-se com una guia. Ara aviat en farem una tercera edició, la primera edició en vàrem fer-neu uns quinze mil exemplars i, passa sovint que entra gent a la meva llibreria i a les dels altres, diverses vegades al dia que entren mirant-se el plànol. També fem la fira del llibre de Sant Jordi a la Plaça de la Vila i fem una fira conjunta amb les diverses llibreries, l’any passat va ser la primera vegada, i enguany tornarem a repetir-ho. També això de la fira ho hem fet pels volts de l’octubre, cap a la tardor, ja que també és una època de novetats. Les dues grans fites de l’entitat és fer visible les llibreries a Gràcia, i treure els llibres al carrer que la gent ens trobi i ens conegui i que hem vist que funciona molt bé.

I el món del llibre, és a dir el futur del llibre en paper, el digital, com el veus des del sector?

De fet hi ha diversos fronts i alguns ens passen tant ràpid, que ni tan sols hi podem fer alguna cosa. Però des de la meva experiència particular i que crec que és força comú en els llibreters, l’aposta és decidida per la prescripció, i per ser un llibreter de guàrdia i que pot assessorar, és a dir un llibreter de capçalera, en poder recomanar novetats, i per tant cal conèixer bé els gustos dels teus clients. També cal estar al dia de les novetats i intentar fer una certa tria i selecció. I l’altre aposta molt clara, és pel format del llibre en paper, és a dir físic. De fet el llibre digital és una línia de negoci molt diferent, i personalment crec que ni tan sols és negoci per a moltes editorials, sinó només per a les companyies proveïdores de fibra òptica o internet. I pel que fa a les versions electròniques crec que són avui dia encara executivament cares, si les comparem amb els llibres en paper. No té sentit que un llibre en paper consti quinze euros i electrònic nou, jo crec que el preu hauria de ser inferior, i segurament ens estalviaríem molta pirateria.

Fotografia: David Ramon.

Creus que el paper té futur encara?

Sí, n’estic convençut, crec que encara té per molt de temps. I sobretot els llibres que portin un valor afegit, també crec que és evident que a la llarga desapareixerà, com va desaparèixer el papir, i altres formats però trigarà és qüestió de segles, el llibre tal com el coneixem avui dia té una trajectòria de sis segles, per tant és impossible que desaparegui en qüestió de poc temps.

Un parell de llibres per recomanar, novetat i clàssic?

Pels aficionats a la novel·la negra, “Fins aquí hem arribat” de Petros Markaris, i un clàssic doncs “L’illa del tresor” de Robert Louis Stevenson.