Eloi Badia: “Hem de buscar constantment el batec a peu de carrer, que ens fa saber si anem bé”.

Fotografia: Ajuntament de Barcelona.

Eloi Badia Casas (Barcelona, 1983) es va llicenciar en enginyeria industrial a l’ETSEIEB (UPC) i ha participat en projectes de cooperació per garantir l’accés universal a l’aigua i l’energia en països com l’Equador, l’Argentina, l’Índia i el Paraguai. Entre el 2007 i el 2015 va ser responsable de la campanya d’aigua de la Federació Espanyola d’Energia Sense Fronteres i ha impulsat un canvi de model en la gestió dels béns comuns a través de la plataforma Aigua és Vida, la Xarxa per la Sobirania Energètica i l’Aliança contra la Pobresa Energètica. El passat novembre va assumir el càrrec de regidor de Gràcia en substitució de Raimundo Viejo, que hi va renunciar per integrar-se a la candidatura d’En Comú Podem en les eleccions del 20-D.

Com afronta la seva primera festa major com a regidor?
Amb molta il·lusió, hi havia participat com a veí durant molts anys i poder estar als vestidors és un privilegi, hem anat fent reunions durant tot l’any i ja tinc ganes de gaudir-la. A més, enguany hi sumem dos espais més: Fraternitat de Dalt i Poble Romaní, això va consolidant la festa major.

Què representa Gràcia per a vostè?
Ja hi tenia molts vincles familiars, els meus pares s’hi van conèixer, concretament a l’agrupament escolta, la meva mare hi ha viscut tota la vida, després un cop casats es van traslladar a viure a La Verneda. Per mi ha estat com un retrobament amb moltes coses que havia viscut de petit i ara forma part del projecte vital. El districte és allò que et fa tocar de peus a terra i t’apropa a la realitat més quotidiana, és part de l’equilibri d’aquesta bogeria en què portem immersos el darrer any.

S’ha previst algun dispositiu policial especial enguany?
Sempre n’hi ha un d’especial, ja fa més de cinc anys que des que els Mossos van assumir el tancament de les nits existeix un dispositiu molt extens, i en els últims anys no hi ha hagut gaire conflictivitat. Ens trobem en una fase de consolidació de la relació amb totes les festes, tant de les alternatives com de les altres en quant a horaris i condicions… i ho anem millorant i per exemple una cosa que es va valorar molt positivament és la unitat de motocicletes, que ens permet accedir més ràpidament en cas que hi hagi algun avís, s’amplia l’horari, es crea una unitat d’investigació per tal que des del començament es pugui esbrinar què ha passat, petites millores com posar més lavabos i neteja… El dispositiu és el mateix que funciona en les darreres edicions, enguany hem volgut posar l’accent en les agressions sexistes, i no perquè Gràcia tingui antecedents en aquest àmbit sinó perquè des de l’ajuntament hi ha una voluntat de sensibilitzar en aquesta temàtica i reforçar els valors que tenim, especialment en la festa major. Ja vam començar a implantar-ho en altres festes en altres barris i ara ens tocava fer-ho a Gràcia.

Un dels temes més polèmics és el de la massificació. Es pot assolir un equilibri entre els qui volen gaudir de l’oferta lúdica i el respecte al descans dels veïns?
Realment és allò que de vegades sembla que mors d’èxit, ara es fan ajudes en tot el que són circuits obligatoris, carrers en què hi ha una entrada i una sortida per evitar taps. Gràcia continua mantenint aquell esperit de trobar-te el veí de sempre, és un punt molt singular i autèntic i a la vegada fa que molta vegada ho vingui a gaudir, que hi busqui l’autenticitat que en altres festes no troba i això fa que potser morim d’èxit. Per nosaltres el que és important és que continuï sent una festa activa, que se l’apropiïn els veïns i les veïnes, que tot el que facin amb amor ens permeti gaudir-la i en la mesura en què sigui possible haurem de gestionar aquesta massificació, que tinguem més carrers on hi hagi festa ens ajuda a descongestionar, petites millores en els circuits…

També hi ha el risc dels incidents produïts per l’alcohol, un actiu econòmic important durant la festa…
No, això ho vam comentar en les reunions amb la Guàrdia Urbana, no estem davant de les festes en què trobes indicadors d’alcoholisme elevats, som en un entorn familiar amb una mescla intergeneracional en totes les hores de la nit, en general és un format familiar i això ens fa estar més tranquils. En el passat, quan hi ha hagut incidents no han estat tant vinculats a l’alcoholisme o a la massificació sinó a col·lectius més concrets, la massificació no ens està aportant una major conflictivitat en quant a que requereixi una major actuació dels cossos de seguretat.

Quin balanç fa d’aquests nou mesos al capdavant del districte?
Va ser la sensació de pujar a un tren en marxa i la necessitat de començar a concretar coses, ha estat un primer any de conèixer el districte des de la vessant més institucional i de govern i de tancar projectes en marxa com el pla d’usos o d’arribar a bon port a projectes com el del Mercat de l’Abaceria i desbloquejar-ne d’altres com el de Vallcarca, hem fet molta feina, coses noves pensant en la reordenació de les terrasses… Crec que hem activat molts projectes i n’hem assolit uns quants, poder celebrar el tancament de la llibreria Europa… Entre les coses previstes i les sobrevingudes ha estat un any intens, tinc la sensació que no hem parat i ens queden tres anys amb molts projectes damunt la taula. Segur que no ens avorrirem.

Fotografia: Ajuntament de Barcelona.

Quan va entrar s’estava portant a terme la modificació del Pla d’Usos de Gràcia. Quines han estat les modificacions més importants i les millores respecte el pla anterior?
És un pla d’usos que té uns pares, l’anterior govern, i per tant hi ha una continuïtat, en el tancament final se’ns demana poder consolidar un objectiu prioritari, que és fomentar la descongestió, apostar per aquesta idea d’un decreixement de llicències perquè en algun moment ens vam passar de frenada. En aquests matisos finals es tractava d’assegurar una mica més les zones amb les diferents restriccions, simplificar, s’arriben a crear fins a set zones i les reduïm en tres o quatre i s’obre un indicador indiscutible com és el fet d’inspeccionar. A la tardor caldrà desenvolupar un encàrrec per districte, per fer una revisió llicència a llicència de l’estat en què es troben, incloent visualitzacions de carrer. Se’ns posen les dades damunt la taula i el pla d’usos no ho pot regular tot, hi ha d’haver un factor humà i han de ser els recursos propis del districte els qui arribin allà on el pla d’usos ens indica simplement la forma i el plànol i nosaltres hem de garantir que s’estigui complint.

Trauran terrasses de dins la vila d’algunes places?
Tenim les singulars, que són vuit places, perquè després hi ha l’ordenança de ciutat, en alguns llocs n’apareixen de noves perquè hi ha alguns bars que tenen llicència i ara han demanat posar terrassa, en altres casos s’homologa que tothom tingui les mateixes i en d’altres es redueix. Parlo de memòria, però fent el càlcul passàvem de 259 a 250, sí que és un primer i petit ajustament que bàsicament respon a garantir el circuit dels vianants i les distribucions, que siguin més encarades a l’ús com a espai públic de la plaça i a una homogeneïtzació, això fa que alguns llocs algú es perdi una terrassa i en altres llocs algú en guanyi quatre. És un valor que apunta a un lleuger descens però que està lluny d’algunes zones de la ciutat on realment ens trobem amb rebaixes molt més substancials.

Està satisfet amb el grau de participació dels veïns i entitats en el procés del Pla?
Hi va haver una primera sessió en obert, després en vam fer una altra plaça a plaça i van sorgir una sèrie de temes en què la conflictivitat entre el veí que vol descans i l’activitat econòmica a vegades no és senzilla, són temes que molta gent els pateix des de fa temps i a vegades els debats són intensos. Però des d’una maduresa, tothom es coneix, aquests debats no són el primer cop que es fan i el que anem fent són petits ajustos en processos que són molt llargs.

El nucli antic de Vila de Gràcia queda blindat a l’obertura de negocis de concurrència?
En el Pla d’Usos, en el que són els espais de concurrència de restauració sí, hi ha tot un eix que és aquesta zona que està saturada i que l’únic que es pot produir és que si algú tanca pot anar-se a una no saturada però no podrà tornar a obrir fins que la pressió d’aquesta zona no disminueixi. El Pla d’Usos ens diu ‘escolta, aquí ja no n’hi poden haver més, s’han d’anar tancant però com que no serà una feina voluntària, vostè estigui a sobre i garanteixi que hi ha els que toquen’ i aquí és on tindrem més marge per recórrer.

Si parlem de comerç, i de mercats, un dels darrers Mercats en què els paradistes demanen solucions, és el de l’Abaceria. En quin moment es troba el projecte de remodelació? Hi ha dates?
En l’últim Ple s’ha votat conforme està acreditat que formarà part d’aquest mandat i que està pressupostat, aquest juliol hem tancat la proposta definitiva. Vam arrencar al febrer amb diverses reunions i al maig vam constatar que hi havia un principi d’acord segons el qual tothom volia una reforma i es van apuntar tres elements per acabar d’estudiar: en primer lloc les activitats alimentàries complementàries als paradistes, com podien ser, vam encarregar un estudi que acaba de posar sobre la taula l’interès de crear una cooperativa de producció ecològica i de proximitat que veiem amb bons ulls, i com a activitat complementària un supermercat; també ens apareix una unitat d’introducció de mercaderies, en aquest cas es pretén que per a tots els serveis de paqueteria i de càrrega i descàrrega el mercat pugui ser un element de descongestió i centralitat, de moment tenim reservat l’espai, uns 1.800 metres quadrats en soterrani -2, un projecte que haurem de treballar durant el darrer semestre de l’any; i finalment un projecte de mobilitat.

En aquest cas, es tracta de veure fins a quin punt pot existir o no un pàrking i de moment hem fet una reserva de 50 places i haurem d’acabar de veure si amb tot l’entorn d’aparcaments seria suficient o caldria fer aquesta activitat complementària. Hem fet un retorn amb les diferents entitats que van prendre part al procés participatiu i amb els paradistes, que han votat i estan d’acord en un 95%. Per tant, ara ja arrenquem, aquests mesos començarem a tancar els acords amb tots els comerciants i encarregarem l’estudi del mercat provisional, al 2017 construirem el mercat provisional i a finals del 2017 els traslladarem tots al Passeig de Sant Joan.

I de cara al comerç de barri i de proximitat existeix algun pla d’acció o d’ajuda als comerciants de Gràcia?
Teníem diferents campanyes activades que en el moment del conflicte del Banc Expropiat es van fer més visibles. Van sortir a la llum ajudes que ja existien i allò ens va permetre a tots plegats prestar-hi més atenció: les nits liles, que busquen reforçar el comerç o la pacificació de Gran de Gràcia que també ens ajuda a donar un petit impuls al comerç. Farem un desplegament de diferents campanyes d’actuació que facin un reforç al petit comerç i complementàriament al Mercat de l’Abaceria, tal i com es va demanar, l’Institut Municipal de Mercats ha assumit el compromís de fer una campanya de promoció i revitalització de tot el comerç de l’entorn del Mercat de l’Abaceria perquè quan es facin obres els comerciants no vegin afectada la seva clientela.

Fotografia: David Ramon.

Com a prova pilot, durant el que queda d’any Gran de Gràcia continuarà essent una zona reservada als vianants cada primer dissabte de mes?
Sí, la idea és que es consolidi i que tinguem un nou eix pacífic i comercial un cop al mes.

L’espai que ocupava l’antiga Quirón finalment tindrà equipaments públics, però només en els baixos (un casal d’avis, un casal de barri i un equipament per a joves), però amb un espai molt més reduït del que estava destinat en un principi?
Això no em consta, però el projecte és exactament tal i com l’has descrit.

Mesos després de la tempesta i del focus mediàtic, com està la situació del Banc Expropiat i la interacció amb districte?
L’última acció va ser una manifestació convocada per Banc Expropiat i diferents col·lectius força transversals en què posaven damunt la taula la ‘gentrificació’ (procés de transformació física, econòmica, social i cultural d’un barri antigament degradat o de classe baixa que acaba essent de classe mitjana-alta. Els edificis hi són restaurats o modificats, tot incrementant-ne el valor, cosa que a la llarga n’acaba expulsant llurs antics habitants, més pobres) i l’especulació. Ja van anunciar que al setembre es tornarien a mobilitzar per aquestes qüestions, s’està canalitzant part del conflicte i s’està visibilitzant a través d’aquest reclam que era el que hi havia de fons, ens consta que estan en aquesta línia de treball. Això forma part de les línies de treball que tenim al districte de Gràcia, com preservar la vida quotidiana i que la gent que hi neixi pugui viure-hi i no hi hagi aquests preus que a vegades fan una mica de mal.

Vist amb perspectiva, es pot afirmar que les dues parts van cometre excessos durant els incidents?
Amb perspectiva crec que el conflicte va evolucionar d’una manera ràpida, en aquells moments 24 hores semblaven una eternitat però el que va passar el primer dia ja no va succeir el segon dia, ens vam trobar amb tres dies d’aldarulls que després no es van repetir amb la mateixa intensitat. Ara bé, es van encendre totes les alarmes i durant molts dies els mitjans van recórrer més a imatges d’arxiu que a les imatges del que estava passant, també és veritat que estàvem en el marc d’una precampanya electoral i això no ajudava a parlar amb calma i serenor.

La interlocució que hi va haver i el grau de maduresa que va demostrar tots els que hi van intervenir, inclosa la societat civil, va ser enriquidor. És possible que en alguns moments veiéssim més orelles al llop de les que hi havia i el punt en el que estem actualment és molt sensat. I és extremadament legítim que la gent pugui fer reivindicacions d’aquest estil.

La major part de les crítiques es van focalitzar en l’estil i la intensitat de les càrregues policials…
Clar, en la reunió que vam fer amb els veïns es van queixar que l’helicòpter sobrevolés el districte tota la nit, uns van lamentar que el seu fill rebés un cop en la manifestació tenint en compte que no havia ocupat res ni havia fet res malament… És difícil, quan ens va tocar actuar amb la Guàrdia Urbana recordo les fotos de veïns d’un tercer pis amb boles de foam als balcons… Són moments en què s’activen dispositius que tenen uns dimensionaments que moltes vegades no s’adeqüen amb el que està passant realment. Des del moment en què van desaparèixer els aldarulls ràpidament va baixar la intensitat.

Com valora el primer any de Barcelona en Comú a Barcelona?
Han passat moltes coses, hem afrontat el repte de gestionar una ciutat complexa, viva, dinàmica i gran com Barcelona i el que més destacaria és que n’hem estat capaços. Érem una formació molt nova, molts de nosaltres mai havíem treballat en l’àmbit institucional però ho hem fet possible, hem fet possible aplicar un programa, una altra manera de fer, d’abordar les coses des d’una altra òptica, de teixir una sèrie d’interlocucions i de treball conjunt amb la ciutadania perquè l’ajuntament construeixi les polítiques d’una manera molt més col·lectiva i encarar temes urgents com el desbordament i un turisme fora de control, una altra política econòmica en què s’ha posat el pressupost al servei de la ciutadania, una política d’habitatge que demostra que es podia haver anat més enllà… La sensació és que s’ha treballat molt, hi hem posat moltes hores i molt entusiasme i estem aconseguint els fruits, és veritat que les expectatives demanen més resultats i més ràpids però crec que hem d’entendre el rumb i el camí en el que estem, i que molts altres resultats que ja ens agradaria tenir arribaran properament.

Té la sensació que, d’alguna manera, s’està retornant la ciutat als veïns, en termes de participació, proximitat, transparència i pluralitat, malgrat patir una forta campanya en contra de certs mitjans?
Clar, és que demostrar que es podien fer les coses de manera diferent cou a molta gent, també n’hi ha que volen que sigui més difícil fer les coses d’una altra manera. També és cert que a vegades rebem per les dues bandes, pels moviments, que d’alguna manera és la seva funció, i pels qui tenen un altre model de ciutat.

Però aquesta aproximació a la ciutadania és bàsica perquè en el fons intentem agafar una veu que consideràvem que no estava prou representada a la institució i que ara ha arribat a representar que sigui la primera força i governi la ciutat. Aquesta veu, que no la trobaríem únicament a la militància, perquè si d’alguna cosa bevem és d’un batec que ens trobem a peu de carrer, l’hem d’anar a buscar constantment perquè és el que ens fa saber si anem bé o no. En tots els projectes que engeguem, i això ja ens ho van remarcant els tècnics i les tècniques de l’ajuntament, posem la paraula ‘participació’ i parlem amb els veïns, això passa a ser una peça fonamental en tots els projectes, es converteix en quelcom indispensable. És la nostra manera de fer, a vegades no aporta resultats immediats però amb aquesta manera de fer diferent ja hem guanyat tantes coses durant el camí que ja ha valgut la pena.

Text: Carles Batalla.