El Jove Teatre Regina estrena temporada amb el musical “Ningú és un zombi”

El pròxim 1 d’octubre el Jove Teatre Regina compleix trenta anys dedicats a la producció i exhibició d’espectacles per a infants i joves. Aquest setembre inaugura una temporada 2018-2019 carregada de propostes, amb una temporada familiar amb sis estrenes, arriscant amb propostes que amplien les franges d’edat superiors a partir dels deu anys, i refermant la 2a Temporada estable de Teatre per a Adolescents, pensada per a un públic a partir de catorze anys, i donant el tret de sortida amb l’estrena d’un musical social que ens parla del bullying i l’amistat.

Ningú és un Zombi |

La primera estrena que ens proposa el Regina per aquesta temporada, és el musical “Ningú és un zombi” que el podrem veure del 22 de setembre a l’1 de novembre. Dissabtes i diumenges a les 17.30 hores. L’obra és una comèdia dramàtica en clau musical basada en la novel·la juvenil que porta el mateix nom i dramatitzada pel mateix autor, Jordi Folch Gil (Reus, 1961). Amb nou cançons originals amb lletres de Jordi Folck i música de Havard Enstad i Guillem Galofré, ens presenten un espectacle de setanta-cinc minuts, on hi trobarem text, també música i cançons i balls, tot plegat a mig camí entre el teatre, el cinema i el món dels titelles, amb la participació dels actors d’Adriano Ardilla, Mariona Ginès, Enric López, Malcom Mccarthy, i Eleazar Masdeu, a la direcció escènica hi trobem Joan Rigat, la composició musical a càrrec de Havard Enstad i Guillem Galofré, la responsable de l’escenografia i el vestuari és Ana Chwaliszewska i la coreografia i l’assessorament de direcció a càrrec de Laura Plà. A més  “Ningú és un zombi” ha comptat amb la col·laboració de tres grans actrius de l’escena teatral que han posat les seves veus als titelles que són uns dels personatges més entranyables de l’espectacle, les tietes. Aquestes actrius són, Mercè Comes, Lloll Bertran i Mont Plans.

Però de què ens parla aquesta història?

Waldemar Ics arriba de Polònia, amb deu anys, a una escola catalana, i aviat els seus companys s’adonaran que el noi no és com ells; no té dents ni sang, quan no perd un braç perd la rialla, fins i tot sembla que no té nom, a casa seva l’anomenen Ningú. Totes aquestes diferències faran que molts acabin perdent el cap i per la seva condició de mort vivent serà rebutjat i perseguit per alguns. Quan ell cerca amistat i afecte obté menyspreu, especialment d’un company de classe que comprèn, massa tard, que l’amistat veritable no entén de diferències socials o culturals, de vius o morts. L’afecte, en definitiva, traspassa el llindar del temps.