El Consell de la Joventut de Barcelona presenta l’Informe sobre l’estat de la joventut 2016/2017

Un any més El Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) ha elaborat, l’Informe sobre l’Estat de la Joventut corresponent al període 2016-17, un dossier que pretén fer un seguiment i avaluació de les polítiques públiques de joventut que s’han elaborat a escala municipal durant el 2016 i 2017 des de l’administració. L’informe també aborda altres aspectes que afecten els més joves de la ciutat i alhora exposa les diferents accions que el CJB ha portat a terme en relació a aquestes temàtiques. Enguany, l’Informe es divideix en set apartats: Pla Jove, cohesió social, habitatge, treball digne, participació, equipaments i territori. Al llarg dels apartats es tracten les diferents temàtiques que afecten els i les joves de Barcelona, com les dificultats per emancipar-se i començar una vida autònoma, la manca d’equipaments juvenils i espais on les entitats juvenils puguin desenvolupar les seves activitats o les diferents accions que s’han dut a terme per fer de Barcelona una ciutat més inclusiva.

Fotografia: David Ramon

Pla Jove, punt de partida de les polítiques de joventut | 

L’Informe d’enguany comença amb una valoració de la definició del nou Pla d’Adolescència i Joventut de Barcelona, aprovat durant el 2017 amb els vots de Barcelona en Comú, el Partit Socialista de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya. Des del CJB es valora molt positivament el resultat final del Pla i el paper que ha tingut en la formulació de moltes de les propostes a través de la incorporació de diverses demandes extretes del document “Sacsegem la ciutat: reivindicacions de l’associacionisme juvenil per a Barcelona”. Per altra banda, es lamenta no haver comptat amb més consens entre els diferents Grups Municipals i la dilació entre l’antic Pla (finalitzat l’any 2015) i l’actual. Finalment, des del CJB es reclama preveure amb més temps l’elaboració dels plans directors i executar les accions previstes seguint el calendari establert.

Treball digne, de qualitat i a la ciutat |

Aquest apartat se centra en la precarietat laboral que viuen les persones joves de la ciutat. L’informe recull un seguit d’indicadors que demostren que les condicions que Barcelona ofereix a les persones joves no són les necessàries per emancipar-se de manera digna. Així, una de les dades que es destaquen és la taxa d’atur juvenil a Barcelona, que arriba a un 27,5%, inferior a la taxa catalana (35,3%). Malgrat aquestes dades, aquests anys de post crisi donen lloc a una realitat laboral summament preocupant per als i les joves pel que fa a les condicions laborals, la temporalitat en els contractes i per tant la incertesa de seguir a l’empresa i alhora o els salaris amb remuneracions baixes. El 2016, per exemple, només un 12% dels contractes signats per menors de 30 anys va ser indefinit. Donada aquesta situació, a l’informe es demana a l’Ajuntament de Barcelona que executi el Pla de Foment de l’Ocupació Juvenil de Qualitat amb decisió i de forma íntegra, de manera que s’aconsegueixi el màxim impacte. Si parlem de Gràcia, el coeficient d’atur juvenil està per sota la mitjana 3,7% respecte al 4,1% del conjunt de la ciutat. En aquest aspecte a Gràcia es millora en ocupació però segueix sent alt el percentatge d’atur entre els més joves.

L’habitatge, un dret no acomplert |

L’habitatge és un dels elements claus a l’hora de parlar d’emancipació juvenil. En aquest apartat s’exposa que des de l’any 2014 el preu del lloguer a Barcelona ha anat incrementant de forma contínua a tota la ciutat però especialment als districtes com Ciutat Vella, Sarrià o Les Corts els preus del lloguer són superiors als que hi havia durant la bombolla immobiliària dels 2000. Si aquest fenomen s’ajunta amb la realitat laboral de condicions precàries i sous baixos, el resultat és nefast per al jovent que vol viure a Barcelona. Totes aquestes circumstàncies donen lloc a una situació d’abandonament de la ciutat per part de moltes persones joves, un èxode urbà difícil de quantificar, però que ben segur tindrà conseqüències si no s’hi posa remei aviat. Davant aquesta situació, des del CJB s’ha participat en iniciatives com Barcelona no està en venda, una plataforma de diverses entitats i agents de la ciutat que treballa contra la gentrificació dels barris i l’especulació a la ciutat, intentant que els més joves, fills de veïns i veïnes de tota la vida es puguin quedar a viure al seu barri i per tant a la ciutat de Barcelona.

Fotografia: David Ramon

Cohesió social, des de la diversitat i per la igualtat |

L’apartat de cohesió social és un gran bloc on s’inclou diverses temàtiques: LGBTI+, gènere, salut mental i associativa, drogues, interculturalitat i associacionisme educatiu. Pel que fa a les temàtiques LGBTI+, l’informe destaca el nou Pla Municipal per la Diversitat sexual i de gènere i valora molt positivament la creació del Centre de Recursos Municipal LGBTI, mesura inclosa al Pla tot i que el centre encara està en construcció. A l’informe també es destaca el Pla de Justícia de Gènere, dins l’apartat de gènere. Aquest Pla inclou mesures molt interessants i necessàries però resulten insuficients aquelles relacionades amb les dones joves, ja que es redueixen als drets a la interrupció de l’embaràs, la salut sexual i reproductiva i la seguretat a l’espai públic, àmbits molt pertinents però limitats que deixen fora temàtiques tan importants com la bretxa salarial o les violències masclistes.

Finalment, el CJB celebra les campanyes antimasclistes que s’han portat a terme des de l’Ajuntament i els protocols anitmasclistes que s’han desplegats a l’espai públic, com a les festes de La Mercè. A l’apartat de salut mental i associativa es destaca el Pla de Salut Mental, que posa el focus en infants, adolescents i joves com a col·lectius prioritaris. En aquest Pla també s’exposa que la participació és una de les eines més importants a l’hora de detectar problemes de salut mental. El bloc de cohesió social segueix amb els apartats de Drogues i Interculturalitat. A l’apartat de Drogues es valora positivament el Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona i se celebra que la seva elaboració s’hagi fet des d’una perspectiva no estigmatitzant. Pel que fa a la interculturalitat, es posa de manifest que, segons la diagnosi del Pla Jove, el 28% de les persones entre 15 i 29 anys empadronades a la ciutat són de nacionalitat estrangera.

Davant aquesta dada, el CJB prioritza el treball entorn a la interculturalitat a través de l’Aixada Antiracista amb l’objectiu de que les entitats i serveis juvenils de la ciutat incorporin la perspectiva intercultural. 

La radiografia a Gràcia |

Demografia: Les persones joves (12-35 anys) representen el 28% de la població del districte i suposen
el 7,6% de la població jove total de la ciutat.
Interculturalitat: La taxa de nacionalitat estrangera presenta la mateixa xifra que al conjunt de la ciutat, el 29%.
Estudis: El 55% de les persones d’entre 21 i 35 anys tenen estudis universitaris, la xifra més alta de dels districtes de Barcelona. El 81% tenen estudis post-obligatoris -al conjunt de la ciutat és del 68%.
Estudis: El 55% de les persones d’entre 21 i 35 anys tenen estudis universitaris, la xifra més alta de dels districtes de Barcelona. El 81% tenen estudis post-obligatoris -al conjunt de la ciutat és del 68%.
Emancipació residencial:  El preu mitjà dels habitatges de lloguer és de 845, exactament el mateix que al conjunt de la ciutat. Tot i això, el preu per metre quadrat de Gràcia és més car que la resta de la ciutat.
Pel que fa a l’habitatge, preocupa el fet que la reserva del 30% d’habitatge dotacional sigui una realitat a tots els districtes de la ciutat. En aquest sentit la preocupació és compartida també entre barris, els quals presenten fortes desigualtats. A la Vila de Gràcia, per exemple, no hi ha sòl públic i per afrontar la situació fins i tot es planteja estudiar la construcció de sobrevolants en algunes cases que podrien sostenir-los.
Pel que fa al treball contra la gentrificació, Gràcia s’ha centrat en la detecció de pisos turístics il·legals. Relacionat amb el preu del sòl, un altre dels problemes que presenta el Districte és la manca d’espai per a entitats. És un districte on costa trobar sòl públic, per això s’han plantejat iniciatives com la de construir un espai de magatzem per a entitats al soterrani del Mercat de l’Abaceria aprofitant unes obres que s’han d’iniciar el 2018 tot i que es tracta d’un projecte que no ha deixat de ser polèmic entre el veïnat. La Plata- forma Gràcia Cap a On Vas? considera que no cal supeditar les obres a la instal·lació d’un supermercat privat al seu interior i que aquestes obres no haurien de costar els 25 milions d’euros previstos.