“Dones de pes. 18 vides de Gràcia (1835-2015)” Heroïnes rebels contra l’oblit

Fotografia: Carles Batalla

En el número de primavera del TOT Gràcia 09 ens fèiem ressò de la publicació del llibre «Dones de pes. 18 vides de Gràcia (1835-2015), on es recull la biografia de 18 dones que van destacar en el seu moment per la seva valentia i la seva feina. Fruit del treball de recerca el passat mes d’abril va veure la llum aquest llibre i el grup de dones que formaven part de l’equip d’elaboració del llibre va ser guardonat als Premis Vila de Gràcia 2018. Avui al TOT Gràcia publiquem el reportatge que podíeu llegir a l’edició impresa de la nostra revista.

Creadores, lluitadores… i marginades. “Dones de pes. 18 vides de Gràcia (1835-2015)” aplega la trajectòria vital i professional de dones gracienques que van excel·lir en diversos àmbits. El llibre és fruit d’un treball col·lectiu que han dut a terme Josefina Altés, Mònica Aparicio, Rosa Bofill, Maud Franzen, Conxa García, Rita Martínez, Sara Reñé, Eulàlia Ribot, Montse Sales, Àngels Tomás i Anna de la Varga. Fem un breu repàs a les seves biografies:

Amalia Domingo Soler (1835-1909). Escriptora i novel.lista, funda i dirigeix un diari adreçat a les dones i escrit per dones: La Luz del Porvenir (1878-1899), considerat un dels embrions del moviment feminista a Catalunya.

Ángeles López de Ayala (1858-1926). Republicana i lliurepensadora. Funda amb Amàlia Domingo i la Teresa Claramunt la Sociedad Autónoma de Mujeres. Treballa de mestra a les escoles laiques de Gràcia. Funda els setmanaris El Progreso i El Gladiador i organitza la primera manifestació de dones de la història, amb participació d’unes vint mil dones.

Teresa Claramunt i Creus (1862-1931). Sindicalista i pionera del feminisme obrer. Es rebel.la contra la cultura dominant en l’època d’injustícia social i de subordinació i pateix presó, pena de mort i desterrament. Funda amb l’Ángeles López d’Ayala i l’Amàlia Domingo la Sociedad Autónoma de Mujeres.

Dolors Lleonart i Casanova (1866-1936). Metgessa. Una de les primeres que exerceix a Barcelona en un temps en què l’accés de les dones a l’ensenyament superior presentava nombroses dificultats. Quan es doctora en Medicina, l’Ajuntament de Gràcia la nomena “Metge honorari” de l’Hospital i Beneficència.

Maria Baldó i Massanet (1884-1964). Pedagoga i mestra. Primera directora de l’escola Farigola de Vallcarca, forma part del primer moviment feminista català conservador de principis del segle XX, que exposa la necessitat que les dones accedeixin a l’educació, a la cultura i al món laboral.

Fotografia: Carles Batalla

Clementina Arderiu (1889-1976). Poeta. Amb 23 anys guanya la Flor Natural i el Diploma d’Honor dels II Jocs Florals de l’Agrupació Excursionista. La idealització de la quotidianitat i les experiències viscudes de la guerra i els dolor, els records i l’enyor i el sentiment d’exili vertebren la seva obra.

Francisca Rius i Sanuy (1891-1967). Dibuixant i pintora. Autora d’un dietari durant la Guerra Civil a Barcelona i dona avançada al seu temps.

Margaret Gross (1902-1985). Fotògrafa. La seva vida itinerant queda trastocada per l’ascensió del feixisme i les seves imatges de la Barcelona republicana, innovadores i inèdites representen la modernització del fotoperiodisme.

Remedios Varo (1908-1963). Pintora. Tot i que encara és molt poc coneguda i reconeguda pel gran públic, te una obra imaginativa que evoca un món sorprenent i màgic. Crea un univers simbòlic en el qual es fusionen l’alquímia i la ciència, l’art i la naturalesa, la quotidianitat i la meravella.

Maria Antonieta Coll i Miralpeix (19101994). Bibliotecària. Defensa les biblioteques populars de la República i treballa intensament perquè la llengua catalana torni a tenir un lloc en les col·leccions de les biblioteques populars i en la vida pública.

Maria Teresa Balcells i Llastarry (19121999). Pianista. Filla de Rosa Llastarry i Joan Balcells, fundador de l’Orfeó Gracienc. Es dedica a la pedagogia i a la feina al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i a l’Orfeó Gracienc.

Dolors Canals i Farriols (1913-2010). Pedagoga i investigadora. Referent internacional en l’educació de les nenes i els nens de zero a tres anys. Organitza a Barcelona les escoles bressol durant la guerra civil i a Nova York durant la segona guerra mundial.

Rosa Balcells i Llastarry (1914-1997). Arpista. Filla de Rosa Llastarry i Joan Balcells, fundador de l’Orfeó Gracienc. Amb dotze anys ofereix el primer concert al Conservatori de Música de Terrassa. Estudia a l’École Normale de Musique de París com a alumna becada de Pau Casals. Arpista de prestigi internacional, és catedràtica d’arpa al Conservatori de Barcelona.

Núria Folch i Pi (1916-2010). Editora. Amb la derrota republicana s’exilia primer a França on es reuneix amb el seu marit, Joan Sales i després a la República Dominicana on fa classes i forma mestres. Més tard a Mèxic engega diverses publicacions. Com a editora és indissociable del Club dels novel·listes i el Club Editor. Quan mor Joan Sales, ella es converteix en la responsable del Club Editor, ubicat des de sempre a El Coll.

Isabel Vicente (1917-2000). Treballadora i lluitadora antifranquista. Dedica la vida a lluitar per un món més just i per l’alliberament de la classe obrera. Als 14 anys entra a treballar a La Sedeta, on s’incorpora al treball sindical i a la militància antifeixista. Reclusió als camps de concentració a França. Retorn forçat a Espanya. Empresonament, vaga de tramvies i nou empresonament.

Otília Castellví i Fontanet (1907-2000). Modista i activista. Es dedica a la costura i es revolta contra les injustícies i els problemes socials sota la dictadura de Primo de Rivera. Viu intensament els fets d’octubre del 34, l’inici de la guerra civil i els fets de maig del 37, sent empresonada en una txeca. Plasma la seves memòries en el llibre De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi.

Emèrita Arbonès i Sarrias (1920-2015). Treballadora del sector tèxtil, milita com a republicana a les files del POUM. Suporta les persecucions estalinistes, l’exili i la persecució de la Gestapo.